Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2017

25 anys d'AVE

A mi l'AVE m'agrada, em sembla un gran invent. A l'any 1983 vaig veure a la televisió que els francesos obrien la línia Paris-Lyon i que anaven a 300 quilòmetres per hora. Allò tenia molt bona pinta. Aquí l'AVE va arribar a l'any 1992 a la línia Madrid-Sevilla amb l'excusa de que a Barcelona hi arribaria tard o d'hora, perquè era la ruta lògica, però que s'estimaven més obrir la cosa aquesta per anar a Sevilla. Vaig poder-hi anar molts mesos després. Jo no vaig anar a l'Expo92 tot i que en aquell moment vivia a Madrid i tenia tot aquell sarau més a prop. La meva primera ruta va ser Madrid-Còrdova, en classe turista i recordo que era pels vols de la Feria d'Abril de Sevilla. El tren anava ple i a la cafeteria hi havia molt de xivarri; un grapat de gent que reia i parlava amb la veu ben alta. Eren la Lola Flores, la seva germana i estaven envoltats d'un grapat de gent. A certa distància també vàrem riure. Nosaltres baixàvem a Còrdova per veur…

Banca mòbil vs clàssica

Orange és una companyia de telefonia mòbil, segona a Espanya i primera a França. Aquesta gent ha decidit que a partir d'ara també seran un banc especialitzat en finances a través dels dispositius mòbils. Es posaran en marxa el proper dia 15 de maig a França i poques setmanes després iniciaran la seva activitat a l'estat espanyol. No és cap novetat, però és una incursió directe des de les empreses que no són bancàries. A més, sembla que els usuaris no seran afussellats amb comissions d'aquelles que surten a les lletres petites del sector bancari i que tothom diu que no vol pagar, però acaba pagant, una qüestió important a diferència de la banca clàssica.
El BBVA i Caixabank són les dues entitats espanyoles (líders també a Catalunya) que dominen la revolució tecnològica a través d'internet, mòbils inclosos, però les noves entrades d'operadors mòbils especialitzats poden provocar encara més problemes al sector bancari que ja està molt tocat. En el diari Expansión vai…

Puigpardines a tot color

Un tomb per la Vall d'en Bas. M'arribo gairebé a Puigpardines, una veinat d'aquest municipi que és un conglomerat de municipis petits, encapçalats per Sant Esteve d'en Bas que és allà on està l'Ajuntament de la Vall. Havia plogut una mica i per tant la tarda estava grisa, però també amb els seus colors, especialment els primers grocs de la colza que a la primavera alegra molt els camps. La Vall d'en Bas en un lloc per viure-hi, si veuen cases espectaculars i sembla que la gent està contenta de tot el que els envolta. A més, tenen Olot a quatre passes, de manera els serveis essencials també estan a tocar, tot a prop però al mateix temps lluny de sorolls i estralls. A més, des de fa uns anys tenen molt bona combinació amb la Plana de Vic i també amb Barcelona. La Vall d'en Bas a més va tenir, fa uns anys, l'esperit d'unificar-se per ser més forts i poder ser un dels termes municipals més extensos de la Garrotxa. El paissatge en aquest indret no falla…

L'andana 4

A l'estació de Girona hi ha via 4 i andana 4. És una andana per fer bonic perquè mai hi passa cap tren. És la única que té amplada europea i teòricament hi podria passar-hi trens amb aquestes característiques d'amplada, és a dir, els AVE, els TGV i també els ferrocarrils francesos de la SNCF que mai han arribat a la ciutat de Girona. No sé quin objectiu té el fet de que només tingui aquesta amplada, i ara, suposo que ningú ho sap. Les estacions depenen d'això que se'n diu ADIF i aquesta empresa mai sap res. I si ho  saben no ho diuen. Això a Girona ho sabem bé, perquè després de 8 anys d'obres encara s'ha d'entregar el Parc Central, tot i que sembla que això ja avança, es desconeix realment com avança i si algún dia s'entregarà a la ciutat tal i com va dir ADIF, RENFE i el Ministeri i tota cuca que ha tingut alguna responsabilitat en aquestes coses. 
L'Andana 4 fa pena. Hi ha una part de la via que hi surten herbes, males herbes, i també hi ha un t…

Qüestió de rampes

Dos exemples d'eliminació de barreres arquitectòniques a la ciutat de Girona, just al centre. El Punt Roma és una botiga molt concorreguda i abans hi havia un graó considerable. Han fet reformes generals i han aprofitat per fer-ho accessible. Els felicito per fer-ho, dient que ja ho havien d'haver fet al principi, però val més tard que mai. L'altra fotografia que penjo és del carrer Barcelona, 23 també de Girona ciutat. En aquest edifici hi ha domicilis particulars, però també negocis; una gestoria important i alguns despatxos professionals. És una pífia de primera. Per fer aquest tipus de rampa no cal fer res, i així eviten fer riure. Fer accessibles els espais, els edificis a l'any 2017, encara és difícil i sovint veus millores importants, però també coses molt mal fetes. En fi, suposo que l'Ajuntament també hauria de dir-hi la seva, no crec que hagi dit res en el cas del carrer Barcelona, 23 si ho hagués fet, també tindrien la seva quota de responsabilitat. 

Moonlight

Ahir vaig anar a veure la pel·lícula "Moonlight" al cinema Plaça de Girona, era la darrera sessió d'aquesta cinta a la ciutat, avui ja no la fan. Érem pocs espectadors, jo diria que a la sala amb una capacitat de 193 places, només 6 entrades venudes. És una història difícil dins d'un entorn encara més difícil i passa a l'estat de Florida als Estats Units, la forma d'explicar-la i el muntatge fa pensar més en una cinta europea. M'ha agradat poder-la veure. La banda sonora d'aquesta pel·lícula és molt bona i aquí la penjo, la que he trobat a través de Youtube. Per tornar-la a veure haurem d'esperar que la pengin a internet o a través de les plataformes que posen novetats de cinema.

Un Pub de Lleida

Llegeixo als diaris digitals que un Pub de Lleida no permet l'entrada a un grup de 14 persones que són discapacitades, afectades de Síndrome de Down. Es veu -llegeixo- que ja havia passat fa uns dies i que a la resta de la clientela els incomodava, no se sentien bé. La primera vegada els van dir que dins del local hi havia una festa privada i així va acabar tot, però aquest cop sembla que se'ls ha vist les intencions definitives i, per tant, no han pogut entrar. Això de la integració està molt bé, però aquí no, aneu a integrar-vos a un altre lloc. No sé si els hi han dit això, però més o menys és el que deuen haver pensat; en qualsevol cas és una versió optimista que escric jo, potser no saben què vol dir això de la integració. 
Deia la Maria José Vàzquez (1951-2011), quan era presidenta d'ECOM, que calia treballar fort el tema dels accessos a la cultura i a la normalització. Entrar a un museu, a un cinema, a fer unes canyes, etc... era la feina que s'havia d'apro…

Colors de Putin

A a la Federació Russa aquesta imatge és il·legal. No es pot publicar ni tampoc difondre per cap mitjà. Les autoritats diuen que és una foto semblant al ciutadà Putin i que dóna una imatge que no correpont amb la seva orientació sexual que es veu que és l'estandar. La seva publicació pot generar problemes i sembla que alguns habitants d'aquell país ja n'han tingut. En canvi és legal i totalment acceptable penjar fotos de Putin amb el President sirià que és una bona persona que gasseja a la seva població de tant en tant, suposo que tot plegat són costums encara que la majoria dels habitants d'aquest planeta ho considerem una d'aquells coses que se'n diuen passar dels drets humans.
Putin s'ha emprenyat amb això de l'atac americà a la base siriana, o això expliquen, perquè en Trump (que també té un grapat de fotos de tots colors i no pot fer-hi res) va telefonar-lo abans per dir-li que si tenia alguna cosa en aquell lloc el millor que podia fer és treure-…

Renda 2016

Comença avui la campanya de la renda de l'any 2016, a presentar fins a finals de juny d'aquest 2017. Com sempre aprofito per demanar a la gent que llegeix aquest bloc que marquin la casella del 0,7 per cent a "Altres fins Socials"; que no se'n descuidin de fer-ho, i que aquesta és compatible també en marca el 0,7 per l'església catòlica. Ara mateix no puc dir massa res d'allà on van els diners d'aquestes partides, més enllà de tot el que publica la premsa. En el cas de Girona puc dir, això sí, que és la demarcació que més marca el 0,7 a "Altres fins Socials", juntament amb Barcelona i amb destacada diferència d'altres províncies de l'interior.
La Generalitat de Catalunya fa molts anys que demana que aquests recursos siguin transferits directament als pressupostos del Govern i té raó en part, més que tot perquè les competències en matèria de serveis socials fa anys que aquí estan transferides, en concrets des de 1983. Sempre ha exist…

Bancs i banquers

El Popular diu que revisa els seus comptes i amplia les pèrdues amb més de 600 milions d'euros. El Banc d'Espanya no ha dit res. Francament, no sé quin és el paper del regulador espanyol. Amb aquests canvis comptables i d'estructura interna, el Popular ha entrat en la desgràcia definitiva. Els seus accionistes han perdut més del 90 per cent en poc temps i l'antic president i màxim gestor ha sortit amb un grapat de milions d'indemnització. Suposo que els seus accionistes tindran que dir-hi alguna cosa en la propera Assemblea d'accionistes del grup del Banc Popular.
S'haurà de veure com se'n surt aquest banc històric amb una destacada presència a Catalunya, fundat en el seu moment per gent catalana. Després d'aquest capítol que podria acabar molt malament, la banca espanyola ha de decidir com vol configurar la seva arquitectura. No crec que quedin més de cinc bancs en total, potser menys i tot. Santander, BBVA i Caixabank són menys vulnerables, la re…

Salvador Pàniker

Salvador Pàniker ens ha deixat a l'edat de 90 anys, després d'una vida llarga d'experiències que a més sabia explicar com ningú. Aquí podeu veure el vídeo del programa (S)avis de la Televisió de Catalunya, una entrevista que va fer-li Josep Puigbó i que val la pena veure. Pàniker era enginyer, editor i un home de gran cultura, també un home que sabia enllaçar orient i occident. Va ser un dels grans defensors del dret a morir dignament, president una entitat que va presentar diverses propostes legislatives, ben explicades i argumentades, respectant sempre el dret a la llibertat individual. Escoltar-lo era un plaer, llegir-lo gairebé necessari. Si cliqueu el seu nom, escrit al principi d'aquest post anireu directament a l'enllaç del programa.

Gibraltar again

Els espanyols consideren una anomalia el tema de Gibraltar. Els anglesos per la seva banda diuen que el Tractat d'Utrecht és vigent i encara que Gibraltar sigui un país de contrabandistes la sobirania no es discuteix. Aquest sarau s'ha complicat amb això del Brexit, ningú sap què passarà i el govern espanyol a través del seu Ministre d'Afers Estrangers ha dit que en una hipotètica independència d'Escòcia potser Espanya no posaria problemes per donar-li entrada a la UE. Això passa perquè els espanyols aprofiten la situació confusa de Gibraltar dins del paquet Brexit que s'ha de negociar durant els propers mesos, després de que la PM Theresa May hagi activat la sortida del Regne Unit de la UE. L'estratègia espanyola i anglesa és de marejar al personal. El tema català i escocès és i serà utilitzat pels governs de Madrid i Londres per entrar en una roda de discussions que finalment acabaran igual que fa més de 300 anys, és a dir, en res. Gibraltar ha de ser el que…

Dulce Pontes al Palau

Feia molt de temps que no escoltava en directe a Dulce Pontes, la veu més internacional de la Música portuguesa que d'entrada no és poca cosa. Va ser ahir al Palau de la Música Catalana a Barcelona, convidat per una Fundació que promociona que les persones amb discapacitat gaudeixin de la música, un projecte interessant que m'agradaria que s'estengués a Girona, més que tot perquè conec molta gent que hi aniria a part del bon programa musical que també tenim aquí. Ho comentaré als seus responsables, a veure si poden fer-hi alguna cosa.
La Pontes va presentar el seu nou disc que s'anomena "Perenigraçao 2017" i com és lògic va triomfar. Vaig llegit un parell de dies abans que a ella cantar al Palau l'emociona molt, és un espai molt adequat per presentar el treball que ha fet. Estava força ple i va presentar-nos algunes de les seves peces noves. Al final, ja en temps de propina va repassar un parell de temes coneguts, de sempre que van fer que el públic sort…