Ves al contingut principal

Banca mòbil vs clàssica

Orange és una companyia de telefonia mòbil, segona a Espanya i primera a França. Aquesta gent ha decidit que a partir d'ara també seran un banc especialitzat en finances a través dels dispositius mòbils. Es posaran en marxa el proper dia 15 de maig a França i poques setmanes després iniciaran la seva activitat a l'estat espanyol. No és cap novetat, però és una incursió directe des de les empreses que no són bancàries. A més, sembla que els usuaris no seran afussellats amb comissions d'aquelles que surten a les lletres petites del sector bancari i que tothom diu que no vol pagar, però acaba pagant, una qüestió important a diferència de la banca clàssica.

El BBVA i Caixabank són les dues entitats espanyoles (líders també a Catalunya) que dominen la revolució tecnològica a través d'internet, mòbils inclosos, però les noves entrades d'operadors mòbils especialitzats poden provocar encara més problemes al sector bancari que ja està molt tocat. En el diari Expansión vaig llegir fa uns dies que el sector té 70 mil pisos ocupats de forma diguem-ne, no legal. És una xifra escandalosa, molt preocupant. La xifra deu ser força exacte perquè ningú en parla. Hi ha una certa insistència en endinyar-nos diàriament la recuperació econòmica que està vivint el país, que certament no és poca cosa, però cal tenir present que no arriba a tothom.

La banca espanyola, la catalana també, entrarà properament en escenaris difícils, competència forta en serveis i novetats sense costos. A tot això cal afegir-hi la manca de rendibilitat per part dels estalviadors que veuen com els tipus d'interès estan a zero des de fa molt de temps. Els actius de la banca no ajuden massa, és la cua d'una crisi que encara vol passar comptes; les vivendes ocupades són l'exemple de que alguna cosa no va bé i que la gent que hauria de fer la seva feina no la fa. La banca mòbil està picant a la porta a tota velocitat i la clàssica s'ho està mirant amb ganes de fer alguna cosa, però s'ha quedat a mitges, com gairebé sempre. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.