Ves al contingut principal

Francesos

Avui dissabte, pendent de les eleccions franceses que es faran demà. Teòricament no haurien de tenir massa importància, però els candidats que s'hi presenten l'han convertida en una cita imprescindible, cal estar al cas pel que pugui passar-hi. La situació és del tot inèdita, un grapat de candidats que diuen representar al poble i que ho donaran tot pel poble. Populisme, desorientació, confusió i tot regat amb una dosi de feixisme intolerable que representa la Le Pen, una bocamolla que vol imposar un estat racial, fet que suposa donar la raó als terroristes que han assetjat França durant els darrers temps. El terrorisme i el feixisme van de la mà, i la seva màxima exponent és aquesta Le Pen que també vol treure a França de l'Euro i de la Unió Europea. Aquesta senyora fa uns dies va dir que França mai va tenir cap responsabilitat amb l'enviament de jueus a mans de l'Alemanya nazi d'aquell moment. És una vergonya que aquesta senyora es presenti i la Llei ho permeti.

La cinquena República Francesa està en hores baixes. A part del Front Nacional i la seva cap de files, la resta de candidats no valen massa la pena. La França tradicional que hem conegut s'acaba demà mateix al capvespre i en començarà una de nova que no sabem com serà. Els francesos mai han tingut por de res, però ara mateix aquesta afirmació està esgotada. Seria una llàstima veure alguns personatges dirigint la segona economia d'Europa i un país que és essencial, per tots el que vivim aquí, encara que sigui a prop. I tot a només 100 dies de Trump en el govern americà, amb el disgust que va suposar el seu triomf tinc l'esperança que els francesos no empitjoraran encara més les coses. Esperem que no.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.