Ves al contingut principal

L'andana 4

A l'estació de Girona hi ha via 4 i andana 4. És una andana per fer bonic perquè mai hi passa cap tren. És la única que té amplada europea i teòricament hi podria passar-hi trens amb aquestes característiques d'amplada, és a dir, els AVE, els TGV i també els ferrocarrils francesos de la SNCF que mai han arribat a la ciutat de Girona. No sé quin objectiu té el fet de que només tingui aquesta amplada, i ara, suposo que ningú ho sap. Les estacions depenen d'això que se'n diu ADIF i aquesta empresa mai sap res. I si ho  saben no ho diuen. Això a Girona ho sabem bé, perquè després de 8 anys d'obres encara s'ha d'entregar el Parc Central, tot i que sembla que això ja avança, es desconeix realment com avança i si algún dia s'entregarà a la ciutat tal i com va dir ADIF, RENFE i el Ministeri i tota cuca que ha tingut alguna responsabilitat en aquestes coses. 

L'Andana 4 fa pena. Hi ha una part de la via que hi surten herbes, males herbes, i també hi ha un tros d'andana que cau d'avorriment. És la representació perfecte de la relació ADIF-Girona. Necessita una reforma a crits, però suposo que ningú la mira. Jo l'he retratada aquesta tarda i aquí teniu la fotografia. Les males herbes no les tocaria, donen una sensació d'abandonament que hi queda mig bé, és com si estiguessis en una d'aquestes estacions al mig de qualsevol lloc i que només hi para un tren cada setmana. A l'andana 4 no hi para cap tren perquè està abandonada enmig d'una de les estacions de trens més rendibles (tampoc ho sabem del cert) que diuen que tenen els d'ADIF. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.