Ves al contingut principal

Pujol i Cia

El President Pujol va governar Catalunya un grapat d'anys. La gent el votava amb il·lusió perquè veien amb aquest home la figura que el país necessitava. Gairebé tots els catalans l'hi varen fer confiança i molts ho varen fer moltes vegades. Les seves declaracions dient que no havia declarat una herència familiar va suposar l'enfonsament d'una figura molt important i molts ciutadans varen tenir una forta decepció. Pujol va ser una figura massa important per Catalunya, les seves declaracions van ser un daltabaix per molta gent. Va ser només un aperitiu. Ara mateix s'està veient com la seva tropa eren una colla d'aprofitats i la figura encara queda més debilitada. Alguns justifiquen la situació judicial de la família Pujol fent veure que és una estratègia del Partit Popular i el Govern Central. No ho sé, però és una comparació i afirmació poc intel·ligent. El Partit Popular i el Govern Central no han decebut als catalans comparant amb el President Pujol. No hi ha comparació, més que tot perquè mai hem posat massa esperances amb els governants de Madrid, però sí amb els d'aquí. La comparació tampoc és admissible, perquè sembla que la corrupció dels Pujol queda clarament demostrada i cada dia descobrim un nou capítol que ens deixa més glaçats. Aquest és el motiu pel qual Convergència i Unió ha caigut de tot arreu. Els d'Unió ja estan liquidats, i els de Convergència estan centrats en l'enèssim cas de corrupció, tot haver canviat d'abric i constituir-se com a Pdcat no sembla que sigui suficient. I és una pena, perquè en essència, la gent de Convergència juntament amb el PSC representaven a la gran classe política de Catalunya. Uns tenien les administracions catalanes, els altres les municipals. La combinació existent en aquells moments va permetre que a Catalunya s'hi fessin coses importants. Tot això ja és història.

El paisatge polític català està molt desfet. Sembla que curt termini hi haurà d'haver-hi alguns canvis, no sabem si el tema del procés continuarà endavant, però ho veig difícil amb tot aquest panorama. Tampoc ajuda massa les declaracions d'alguns membres importants del Parlament. Les paraules de Llach no s'entenen, no són fàcils per la majoria de ciutadans, encara que tingui una part de raó, tampoc ajuda massa el discurs gairebé diari del propi President Puigdemont. El President xuta cada dia una pilota i la tira endavant, però amb tota la situació que vivim contribueix encara més a la confusió. En fi, aquest és el panorama. No sembla que la cosa duri massa més, però tampoc hi veig una sortida digna i clara per enlloc.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.

Consell Social del Guttmann

Torno a parlar de l'Institut Guttmann perquè avui dimecres hem tingut una nova reunió del seu Consell Social, on hi són totes les organitzacions importants de la discapacitat física de Catalunya i alguna altra també de la resta de l'estat, per cert, també hi ha una representació dels companys d'Andorra. Avui hem donat el vist-i-plau al programa de treball del proper 2017 i s'ha fet un repàs dels esdeveniments que el Guttmann ha promogut i participat durant l'any 2016; el darrer de tots la setmana passada a Girona amb la presentació del llibre "Innovació i Discapacitat" que demà dia 24 es presentarà a Lleida de la mà dels companys d'ASPID. En la sessió d'avui també s'ha parlat de la marxa del projecte Guttmann-Sagrera a la ciutat de Barcelona, de la necessitat de que el sector en general i els físics en particular demanin un reforçament i actualització de les polítiques socials a la Generalitat de Catalunya. També hem pogut veure la feina que …