Vés al contingut principal

Pujol i Cia

El President Pujol va governar Catalunya un grapat d'anys. La gent el votava amb il·lusió perquè veien amb aquest home la figura que el país necessitava. Gairebé tots els catalans l'hi varen fer confiança i molts ho varen fer moltes vegades. Les seves declaracions dient que no havia declarat una herència familiar va suposar l'enfonsament d'una figura molt important i molts ciutadans varen tenir una forta decepció. Pujol va ser una figura massa important per Catalunya, les seves declaracions van ser un daltabaix per molta gent. Va ser només un aperitiu. Ara mateix s'està veient com la seva tropa eren una colla d'aprofitats i la figura encara queda més debilitada. Alguns justifiquen la situació judicial de la família Pujol fent veure que és una estratègia del Partit Popular i el Govern Central. No ho sé, però és una comparació i afirmació poc intel·ligent. El Partit Popular i el Govern Central no han decebut als catalans comparant amb el President Pujol. No hi ha comparació, més que tot perquè mai hem posat massa esperances amb els governants de Madrid, però sí amb els d'aquí. La comparació tampoc és admissible, perquè sembla que la corrupció dels Pujol queda clarament demostrada i cada dia descobrim un nou capítol que ens deixa més glaçats. Aquest és el motiu pel qual Convergència i Unió ha caigut de tot arreu. Els d'Unió ja estan liquidats, i els de Convergència estan centrats en l'enèssim cas de corrupció, tot haver canviat d'abric i constituir-se com a Pdcat no sembla que sigui suficient. I és una pena, perquè en essència, la gent de Convergència juntament amb el PSC representaven a la gran classe política de Catalunya. Uns tenien les administracions catalanes, els altres les municipals. La combinació existent en aquells moments va permetre que a Catalunya s'hi fessin coses importants. Tot això ja és història.

El paisatge polític català està molt desfet. Sembla que curt termini hi haurà d'haver-hi alguns canvis, no sabem si el tema del procés continuarà endavant, però ho veig difícil amb tot aquest panorama. Tampoc ajuda massa les declaracions d'alguns membres importants del Parlament. Les paraules de Llach no s'entenen, no són fàcils per la majoria de ciutadans, encara que tingui una part de raó, tampoc ajuda massa el discurs gairebé diari del propi President Puigdemont. El President xuta cada dia una pilota i la tira endavant, però amb tota la situació que vivim contribueix encara més a la confusió. En fi, aquest és el panorama. No sembla que la cosa duri massa més, però tampoc hi veig una sortida digna i clara per enlloc.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.