Ves al contingut principal

Centres Especials de Treball, en Alerta

Ha sortit publicada al DOGC la convocatòria d'ajudes per a Centres Especials de Treball a Catalunya, feta pel Departament de Treball i Afers Socials de la Generalitat. És estranya, és restrictiva i fa un despreci a les persones amb discapacitat física de manera fins ara mai vista. Totes les persones amb que no tinguin un 65 per cent de discapacitat física no són objecte de subvenció salarial, la qual cosa contradiu clarament el Reial Decret 2273/1985 en que s'estableixen les ajudes que poden rebre's per tenir en plantilla formada per a persones amb discapacitat. És una convocatòria que discrimina i a més incompleix la normativa vigent, sense que a Catalunya s'hagi aprovat en seu parlamentària cap altra normativa. La veritat és que no ho entenc. Tot això surt del mateix Departament que fa pocs dies anunciava a tort i a dret que dedicaria grans quantitats de diners per atendre la Renda de Ciutadania, segurament una operació de propaganda, molt típica del govern que gaudim ara mateix els catalans. 

No acabo d'entendre quina política vol fer la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya, que són els que gestionen el Departament de Treball i Afers Socials. Com és que fan polítiques contràries al sector de la discapacitat, i de la física específicament? -Deu haver-hi alguns motius que desconec, però els senyals que estan donant comencen a ser molt clars. La veritat és que sempre havíem comptat amb la complicitat de Dolors Bassa en tots els aspectes de la discapacitat, també de la física, que coneix bé, i ara mateix i després de llegir la convocatòria que han publicat estic molt sorprès. Suposo que això es resoldrà per la via del diàleg amb les organitzacions afectades que són moltes, embarcades en projectes que generen milers de llocs de treball. Aquest abandonament per part del Govern de Catalunya amb una part del col·lectiu que també té moltes dificultats en incorporar-se al món laboral és del tot incomprensible, per no parlar de les empreses, que en els propers mesos entraran amb dificultats laborals i financeres de primer ordre. Suposo que tot plegat quedarà en un malson, esperem que no es faci realitat aquesta intenció estranya que el Departament de Treball està a punt d'embarcar-nos. Les conseqüències poden ser horribles.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.