Ves al contingut principal

Intercanvis

La família Pujol no ens la mereixem. El fill tercer diu que si el seu pare hagués explicat el tema de l'herència no haguera pogut ser President de la Generalitat. Té raó. I és que els catalans som mala gent,  no pensem en el futur de la nostra classe política. El senyor Pere Pujol, tercer de la saga, també diu que és normal parlar a través de codis quan estableixes una relació amb la banca internacional, a la foscor, suposo. És normal signar papers donant ordres en "plan" Mare Superiora o l'escolanet. Són coses que passen i el poble, que en general és dolent per sistema mai podrà entendre aquestes coses. Catalunya és un país que no hi passa mai res i els quatre que ho critiquen tot són malpensats i rancis. A més aquesta setmana s'ha pogut veure un intercanvi de cromos molt interessant entre les dues grans seus corruptes d'Espanya. Els representants del govern central no varen anar a la reunió del Patronat del Palau de la Música i així van afavorir que el mateix Palau no presenti denúncia a Convergència i Unió, partit pel qual passaven grans quantitats d'amor, amistat mútua i diners. D'aquesta manera els Convergents que representen el PdCAT a Madrid han donat suport al Decret que modifica l'estiba en els ports espanyols, quan abans i molt abans havien votat totalment en contra. Avui per tu i demà per mi, i demà passat per qui faci falta. En Pere Pujol, el de la foto té raó, segurament no ens els mereixem. La cosa té collons, --permeteu-me l'expressió-- però això és així.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…