Ves al contingut principal

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.

Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en marxa i aprovar algun tipus de legislació que reguli la figura de l'assistent personal. No els fa gràcia el programa, no saben ni coneixen que vol dir això. L'assistent personal podria donar feina a molta gent, però tampoc això els preocupa massa. Els governs no són capaços d'atendre serveis bàsics que haurien d'estar en funcionament com ara l'aplicació de la Llei de la Dependència. El govern espanyol no passa diners a les comunitats autònomes i aquestes, a Catalunya també, no poden obrir noves portes a serveis que estan basats bàsicament amb recursos pressupostaris. L'assistent personal és una figura i un servei que estalviaria diners a les administracions, però el concepte de treure la gent del sistema institucional no acaba d'agradar, ara mateix és una indústria molt potent. Tampoc entusiasme a part del propi sector que s'ha quedat enganxat en la gestió d'aquests serveis i per tant al final acaben defensant el funcionament de les seves pròpies "barques"

Es fan jornades i segurament en vindran un bon grapat per parlar de tot això. Hi sortirà gent experta, experiments experimentals i s'hi podrà escoltar conclusions meravelloses, però no hi ha lleis que ho regulin, no hi ha voluntat de fer-les, no hi ha capacitat d'entendre-ho i els usuaris, els possibles usuaris som gent poc avinguda i força incapaç de fer d'aquest tema una exigència tal i com hauria de ser.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.

Consell Social del Guttmann

Torno a parlar de l'Institut Guttmann perquè avui dimecres hem tingut una nova reunió del seu Consell Social, on hi són totes les organitzacions importants de la discapacitat física de Catalunya i alguna altra també de la resta de l'estat, per cert, també hi ha una representació dels companys d'Andorra. Avui hem donat el vist-i-plau al programa de treball del proper 2017 i s'ha fet un repàs dels esdeveniments que el Guttmann ha promogut i participat durant l'any 2016; el darrer de tots la setmana passada a Girona amb la presentació del llibre "Innovació i Discapacitat" que demà dia 24 es presentarà a Lleida de la mà dels companys d'ASPID. En la sessió d'avui també s'ha parlat de la marxa del projecte Guttmann-Sagrera a la ciutat de Barcelona, de la necessitat de que el sector en general i els físics en particular demanin un reforçament i actualització de les polítiques socials a la Generalitat de Catalunya. També hem pogut veure la feina que …