Ves al contingut principal

Macron guanya i Europa espera

No sé si és massa convenient que cada tres mesos es posi a Europa en qüestió. Ho dic després de que les eleccions franceses hagin confirmat a Macron com a President de la República. M'alegro del resultat, però em fa un cert pànic que la Le Pen hagi tingut un percentatge tant alt en vots. És preocupant, més encara quan França sempre ha estat sinònim de llibertat i de totes aquestes coses que diem i que no és toquen però molt cares quan no hi són. Macron és el nou president que no entusiasme, però l'alternativa era un suïcidi, un suïcidi de tota Europa, perquè França representa la Europa que més desitgem. 

Europa haurà de canviar, i haurà de fer-ho molt de pressa. Les forces populistes i les d'ultra-dreta estan picant la porta de fa temps i amb molta insistència. Les polítiques que s'han de fer a partir d'ara han de ser clarament diferents de les que s'han fet fins ara. Macron, Merkel i companyia hauran de fer un esforç per donar un missatge diferent d'aquesta Europa nostra. Le Pen és un avís, és un toc molt clar que a la tercera pot anar a la vençuda. Si no hi ha retocs a fons -canvis sensibles però en alguns casos radicals-  i que arribin a la gent, Europa pot caure en poc anys. És una possibilitat horrible, perquè els conflictes més greus de tota la humanitat s'han fet aquí. Convé intervenir en política exterior -cal més unitat i una sola veu-, en política fiscal, laboral i també en defensa. Europa ha de créixer i ha de fer-ho ara mateix. Cal posar al capdavant de tot això algú més solvent que l'actual Junker, un home que ha convertit Luxemburg en un país fiscalment privilegiat en detriment de la resta de la Unió. 

Macron té feina, quan hagi resolt els problemes de representació a França caldrà que intervingui ràpidament en el projecte europeu. Ha de ser la seva màxima prioritat. Ha de posar Europa al servei dels  seus ciutadans i no tant al servei dels mercats i de l'economia. Haurà de fer equilibris, però s'hi no ho fa Europa morirà a les nostres mans. I quan Europa no funciona tot és molt complicat. La horrible història del segle XX hauria de servir per saber-ho i per recordar-ho més sovint. Se'l veu un home intel·ligent i tot això ja ho sap, a veure com la balla.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.

Consell Social del Guttmann

Torno a parlar de l'Institut Guttmann perquè avui dimecres hem tingut una nova reunió del seu Consell Social, on hi són totes les organitzacions importants de la discapacitat física de Catalunya i alguna altra també de la resta de l'estat, per cert, també hi ha una representació dels companys d'Andorra. Avui hem donat el vist-i-plau al programa de treball del proper 2017 i s'ha fet un repàs dels esdeveniments que el Guttmann ha promogut i participat durant l'any 2016; el darrer de tots la setmana passada a Girona amb la presentació del llibre "Innovació i Discapacitat" que demà dia 24 es presentarà a Lleida de la mà dels companys d'ASPID. En la sessió d'avui també s'ha parlat de la marxa del projecte Guttmann-Sagrera a la ciutat de Barcelona, de la necessitat de que el sector en general i els físics en particular demanin un reforçament i actualització de les polítiques socials a la Generalitat de Catalunya. També hem pogut veure la feina que …