Ves al contingut principal

Macron guanya i Europa espera

No sé si és massa convenient que cada tres mesos es posi a Europa en qüestió. Ho dic després de que les eleccions franceses hagin confirmat a Macron com a President de la República. M'alegro del resultat, però em fa un cert pànic que la Le Pen hagi tingut un percentatge tant alt en vots. És preocupant, més encara quan França sempre ha estat sinònim de llibertat i de totes aquestes coses que diem i que no és toquen però molt cares quan no hi són. Macron és el nou president que no entusiasme, però l'alternativa era un suïcidi, un suïcidi de tota Europa, perquè França representa la Europa que més desitgem. 

Europa haurà de canviar, i haurà de fer-ho molt de pressa. Les forces populistes i les d'ultra-dreta estan picant la porta de fa temps i amb molta insistència. Les polítiques que s'han de fer a partir d'ara han de ser clarament diferents de les que s'han fet fins ara. Macron, Merkel i companyia hauran de fer un esforç per donar un missatge diferent d'aquesta Europa nostra. Le Pen és un avís, és un toc molt clar que a la tercera pot anar a la vençuda. Si no hi ha retocs a fons -canvis sensibles però en alguns casos radicals-  i que arribin a la gent, Europa pot caure en poc anys. És una possibilitat horrible, perquè els conflictes més greus de tota la humanitat s'han fet aquí. Convé intervenir en política exterior -cal més unitat i una sola veu-, en política fiscal, laboral i també en defensa. Europa ha de créixer i ha de fer-ho ara mateix. Cal posar al capdavant de tot això algú més solvent que l'actual Junker, un home que ha convertit Luxemburg en un país fiscalment privilegiat en detriment de la resta de la Unió. 

Macron té feina, quan hagi resolt els problemes de representació a França caldrà que intervingui ràpidament en el projecte europeu. Ha de ser la seva màxima prioritat. Ha de posar Europa al servei dels  seus ciutadans i no tant al servei dels mercats i de l'economia. Haurà de fer equilibris, però s'hi no ho fa Europa morirà a les nostres mans. I quan Europa no funciona tot és molt complicat. La horrible història del segle XX hauria de servir per saber-ho i per recordar-ho més sovint. Se'l veu un home intel·ligent i tot això ja ho sap, a veure com la balla.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.