Vés al contingut principal

Macron

Diu l'Antoni Puigverd a la Vanguardia que a la tercera pot anar a la vençuda. Es refereix a la situació de França i a totes les coses mal fetes durant aquests anys de la crisi. Suposem que Macron guanyarà el proper diumenge -esperem- però la Le Pen tindrà un part de l'electorat francès que té unes proporcions preocupants, encara que no guanyi. França està trencada i l'article de l'escriptor gironí avui porta per títol "El Mal Francès" i allà ho detalla molt bé, de forma clara i amb l'elegància habitual d'en Puigverd. 

França està malalta i la malaltia pot sortir de França per qualsevol de les seves fronteres. I convé tenir present que nosaltres som els primers veïns de l'escala. El feixisme-populisme és preocupant i està disfressat de moltes maneres. Els seus ingredients són bàsicament la pobresa, la rancúnia i la debilitat del sistema que fa figa per tots costats. Tots aquests materials són explosius. Els europeus que anem pel món de civilitzats ja els hem utilitzat ens altres moments de la història i el resultats encara perduren a la memòria de la gent més gran i de tots els que d'alguna manera o altra hem llegit algun llibre d'història.

Emmanuel Macron no ho té fàcil. Potser el més fàcil que té és guanyar el proper diumenge, però a partir d'aquí ha de posar en marxa un grapat de reformes que han de canviar la segona economia de la Unió Europea i provocar que dins d'aquesta unió també hi hagi canvis significatius, molt seriosos i que la població els noti ràpidament. En cas contrari les Le Pens i d'altres garses estaran a la porta esperant que el sistema caigui per fer d'ocells rapinyaires i tirar-ho tot a les escombraries. Seria una llàstima. França és allà on convé mirar ara mateix, pel proper diumenge, però dilluns han de començar a modificar-se alguns conceptes, per assegurar un futur en pau pels europeus del demà. La cosa sona a retòrica, però no, no ho és.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.