Ves al contingut principal

MIFAS Memòria 2016

Dies enrere el President de MIFAS, Albert Carbonell m'explicava que estaven contents de com havia anat el 2016 i que en certa manera havien recuperat en part la situació econòmica que havia tingut MIFAS en anys anteriors. Em sembla una bona notícia, és important que la casa central de la discapacitat física a Girona vagi millor del que anava fa uns mesos. Jo penso que la gent de MIFAS està fent una bona feina, que ha posat en marxa molts programes que ajuden a la gent a buscar feina i que la casa també està fent les reformes adequades de mica en mica sense que hi hagi grans estralls. Canvis tranquils que han de servir per tenir un futur millor. A través de la Memòria de MIFAS 2016 que he rebut aquesta setmana he pogut veure que som 4.536 socis. És impressionant, és una xifra extraordinària que segurament cap entitat de discapacitats ha aconseguit. Doncs res, felicitar a la gent de MIFAS per la feina, pels bon resultats, pel canvi tranquil, per fer-ho amb calma i sense massa soroll. No estem en temps de sorolls, tampoc de silenci, però sí d'una certa prudència. L'Albert Carbonell i l'equip que gestiona MIFAS ho està fent de la manera més intel·ligent. Com a soci i ex-directiu de la casa (un juràssic) estic content.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…