Ves al contingut principal

Nova terminal d'autobusos a Girona

No sé com serà la nova terminal d'autobusos de Girona. He llegit que el President Puigdemont vindrà a inaugurar-la el proper dia 5 de maig, suposo que la volen tenir en marxa quan arribi a Girona l'exposició anual de Flors, coneguda com "Temps de Flors". Tècnicament està al costat de casa meva, de manera que faré un puja i baixa per veure com ho tenen. 

La nova terminal ha de treure de la superfície un grapat d'autobusos que passen cada dia per la carretera de Barcelona, jo diria que centenars d'autobusos, més encara a l'estiu que s'hi aturen procedents de tot arreu, molts que venen de destinacions europees. Suposem que hi haurà més silenci també, la terminal que fins ara estava de forma provisional (en aquesta zona de Girona tot és provisional) provocava molts sorolls, de cotxes, de milers de passatgers diaris i de gent que al capvespre crida i enraona amb veu alta quan a mitjanit gairebé tot està en silenci. La nova terminal serà subterrània, quedarà a sota terra juntament amb les instal·lacions de l'AVE i a la llarga també hi hauria d'anar-hi un aparcament que inicialment tenia més de mil places per a cotxes particulars. No sabem com està el tema de l'aparcament, i cada cop que ho preguntàvem ens deien una cosa diferent. A hores d'ara encara no he sabut mai si aquest espai d'aparcament és d'ADIF, de RENFE, del Ministeri o és un bolet que ha sortit enmig de la ciutat sense que ningú se n'hagi adonat. Coses que passen, suposo. 

M'han dit que la nova terminal serà còmode pels passatgers que l'utilitzen, no tant pels que hauran de treballar-hi. Les entrades i sortides dels autobusos seran per la plaça Europa, fet que no agradarà massa als veïns de la zona que ja tenen prou soroll. En canvi els del Carrer Barcelona i Plaça Espanya recuperaran una mica la normalitat perduda des de fa molts anys. Han dit que el 5 inauguren, però no sabem si el 5 tot estarà en marxa o només serà una d'aquestes coses institucionals que s'han de fer, més encara quan el President de la Generalitat és de Girona i aquí des de fa temps no s'ha obert cap equipament nou. Ja ho sentirem a dir.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.