Vés al contingut principal

Socialistes ballant

Manel Valls ha comunicat el trasllat del seu afecte al moviment "La Republique en Marche" d' Emmanuel Macron i ha dit que Partit Socialista Francès (PS) està mort. En Manel Valls no té un pèl de tonto i ha vist que la política fins ara "convencional" ha fracassat i a partir d'ara la cosa agafa una tonalitat que està per veure, diguem-ne que està pendent de definició. Els francesos han guanyat a la gent del Front Popular de la Madame Le Pen, però la coneguda com política vella ha quedat del tot socarrimada. En Valls marxa per incendi, ha saltat del l'edifici socialista perquè hi ha foc i els francesos han decidit que si cal salvar-hi alguna cosa és precisament el foc, o sigui, que vagi cremant.

Els partits socialistes europeus han quedat fora de combat. En Corbin a més ha decidit immolar-se tranquil·lament, dient que si perd ell no plega. O sigui, que és igual, ell serà un heroi, donant ales a la política conservadora anglesa, que a més és eurofòbica. Corbin ha dit que ell també s'apunta a la cosa aquesta d'anar contra Europa, perquè el riu baixa en aquest sentit. En Corbin s'apunta a totes batalles, quan el que hauria de fer és esborrar-se i anar-se'n a casa seva a reposar. Els laboristes anglesos han de buscar algú que tingui alguna idea pròpia, no cal ser especialment original, n'hi ha prou en dir alguna cosa nova, i deixar de ser una branca del partit conservador, els coneguts com a torys.

A Can PSOE i PSC que ja és gairebé una casa única han decidit enfonsar-se amb aquesta moda tant original de les primàries. Ja fa temps que corren, i des de que existeixen el partit cada cop es divideix més. Les primàries són un cant a la democràcia i estan molt bé quan un país té les aigües quietes, però quan hi ha tempesta no és el millor invent. No sobreviu ni a la galeria dels més progresistes. El PSOE-PSC han iniciat una maniobra que només pot sortir malament. En Pedro Sánchez va provocar un daltabaix impressionant en un matí de dissabte, exposant totes les debilitats d'un projecte que ha acabat el seu recorregut per falta de personal decent. En el PSOE n'hi ha que hi han quedat enganxats amb cola de fuster, encadenats al càrrec, a la butaca del vagó i només baixaran quan la cosa estigui del tot descarrilada. Almenys hem d'admetre que en Valls és un home que s'arrisca una mica més. 

La Susana Díaz i en Pedro Sánchez, amb un Patxi López sense pantalla pública van a primàries i deixaran la socialdemocràcia espanyola partida amb un grapat de peces esgarriades, trinxades. Susana Díaz no aporta res al partit socialista, no pot anar a fer tombs dient que exportarà el model andalús a la resta d'Espanya, més que tot perquè el model que proposa és infumable i representa a una comunitat autònoma que té tots els records negatius d'Europa. En Pedro Sánchez és un noi honest, però amb rabietes personals no es pot dirigir res; fent al joc a Podemos tampoc. La política espanyola i catalana està en hores baixes, van de forma paral·lela, força juntes. Al igual que el laborisme anglès, la situació del PSOE i del PSC afavoreix de forma clara al partit del govern espanyol, o sigui al entranyable PP que està immers en corrupcions de tota mena i de multinivell. Només els Convergents, ara PdCAT estan a l'alçada dels conservadors espanyols; s'estan disputant el lideratge de la corrupció a l'engròs. 

M'entristeix molt la situació de la socialdemocràcia europea i també la de casa nostra. Em sap greu perquè eren partits que tenien molta gent preparada i amb capacitat de gestió. La renovació a cop de primàries com les que viuran el dia 21 de maig no aporten res de bo, només l'exposició permanent de batalles internes que desgasten molt ràpidament. A més, no hi ha garanties de que la part guanyadora respecti a la part vençuda. Això vol dir que allà on hi ha deu votants només en quedaran cinc, i així fins el desastre final. A més, aquí a diferència de França no hi ha cap Macron, cap, encara que n'hi ha que facin veure que ho són, com els de Ciudadanos; ja els agradaria, però Madrid no és París.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.