Vés al contingut principal

Turisme Accessible a Girona

Llegeixo que la gent de MIFAS ha participat en una Jornada informativa sobre el Turisme Accessible, feta a Sant Feliu de Guíxols. La veritat és que amb aquesta qüestió anem tard. Molt tard. Hi ha destinacions espanyoles que han fet una aposta una mica més decidida en això de que les persones amb discapacitat vagin a determinats llocs a fer vacances, activitats, etc.. És un negoci, s'ha de mirar des d'aquesta perspectiva, és un error greu mirar-ho des d'un altra punt de vista. A Canàries tenen bon temps tot l'any i ja fa dècades que han descobert que els alemanys s'instal·len allà per esport adaptat. Al País Valencià també hi ha bones iniciatives i a Catalunya ens hem quedat només a la ciutat de Barcelona, per tenir una bona flota d'hotels adaptats i pel seu interès cultural. A la Costa Brava-Girona aquesta història mai ha estat vista seriosament. Recordo haver-ne parlat amb el Consorci de Turisme fa anys, però ens miraven estranyament i no sabien què dir-nos. 

La gent amb discapacitat que fa turisme porta cartera. A més de cartera, porten -normalment- acompanyants que també porten cartera, familiars, amics, com qualsevol altra persona. Quan va als hotels gasten com tothom i quan arriben en un centre comercial també solen comprar. No és un turisme de gent malalta, al contrari, és un turisme dinàmic perquè els discapacitats que volten són gent valenta, amb capacitat de maniobra i per tant decidits a descobrir coses noves. Les comarques de Girona són un bon lloc per fer-ho. Hi ha activitats interessants, culturals, esportives i lúdiques de tot tipus. La gent de MIFAS fa molt bé en promocionar-ho, però necessita que el sector públic s'impliqui amb unes miques de ganes i de forma seriosa. El Patronat, els Patronats i altres timbes que porten això del turisme s'ho han de creure, posar-hi una mica més d'entusiasme. Si fan intercanvis amb altres zones turístiques importants del món, podrien fer-hi un cop d'ull i veurien que aquí tenim elements per estar a l'alçada de qualsevol destí turístic de primera. Hi ha molt recorregut per fer, la discapacitat d'aquí ja ha mostrat la seva complicitat per fer les coses millor. A veure si ho entenen.


Per cert, la gent que va -anava aquell dia- amb aquestes cadires estaven fent Vela al Port Esportiu de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà. Una de les moltes activitats que des d'aquí s'haurien de potenciar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.