Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2017

Final de juny a Girona

Segurament convé fer cas a la gent que parla del canvi climàtic, avui al capvespre un núvol potent, fred i amb moltes ganes de descarregar s'ha instal·lat sobre la ciutat de Girona. Pels volts de la set de la tarda ha començat a ploure, amb pedra i molt vent i Girona ha quedat desconfigurada, al cap d'una estona ha fet una segona entrega també molt generosa. Carrers inundats, aparcaments plens d'aigua i pedra per les voreres que impedien el pas normal de la gent que camina normal. Imagineu-vos el que caminem malament o anem amb rodes. La carretera de Barcelona -principal arteria de la ciutat- ha quedat col·lapsada i semblava un riu embogit amb cotxes navegant com podien. He retratat alguns moments, i també penjo una foto que m'han enviat per mòbil feta des d'un pis del carrer Emili Grahit. Doncs res, no sé si això del canvi és el canvi que ens espera, però després de tants dies de calor ha petat un cop d'aire fred i ho ha fet al cim de Girona. Suposem que la n…

Discapacitat a Xina

Ahir diumenge sortia un reportatge en el diari ELPAÍS versió digital que explicava com una comunitat religiosa s'havia fet càrrec d'un orfandat per a persones amb discapacitat a la Xina. Allà la discapacitat i la malaltia són sinònims d'estigma i ningú vol saber-ne res. En aquest reportatge s'hi poden veure les persones abandonades i els comentaris del seus cuidadors explicant que els governants i funcionaris no ajuden gens. Xina és ja la primera economia del món, però mai podrà ser la primera potència del planeta si no són capaços d'atendre a la seva gent amb un mínim de dignitat i justícia. La Xina ha d'entendre que hi ha petits detalls com el compliment dels drets humans, país que encara es troba a les beceroles en aquesta i altres qüestions. Les persones amb discapacitat a la Xina són 85 milions, la mateixa població que la República Federal Alemanya. El vídeo ha de circular i des de tots els racons del món s'ha de pressionar el màxim possible perquè to…

Parc Central

El Parc Central de Girona va agafant forma, recuperant forma. De fet, abans de ser el Parc Central que  tots recordem, ens descuidem que hi havia una part que mai va ser arreglada. Era un fangar i un grapat d'aparcaments mal posats que servien per estacionar la molta gent que ve a Girona a treballar. Dit això, també cal tenir present que les obres del TAV-TGV-AVE ha estat llargues. Molt llargues. Des de la primera tallada de trànsit fins avui jo diria que han passat nou o deu anys. També cal tenir present que no s'ha fet allò que va dir-se, és a dir, suprimir la via elevada que parteix la ciutat. És una frontera estranya que divideix la ciutat en dues parts, però també la divideix en altres coses. Tampoc s'ha fet el túnel del tren convencional. Esperem que no es faci mai, perquè si els d'ADIF s'els acudeix anunciar una obra d'aquestes dimensions amb l'historial que tenen poden provocar aldarulls de primera categoria. I jo hi participaria amb tota la meva m…

Les ajudes que no ajuden

Han sortit publicades les ajudes del PUAD (Pla Unificat d'Ajudes per a Discapacitats) de la Generalitat de Catalunya, concretament del Departament de Treball i Afers Socials, com cada any. De fet, estem al mes de juny, difícil d'entendre quan aquest programa hauria d'estar obert tot l'any. Serveix per demanar ajudes tècniques i algunes altres coses relatives a les persones amb discapacitat i el plantejament que el govern fa d'aquest programa és merament assistencial i poca cosa més. Les ajudes tècniques i altres serveis haurien de ser tractades d'una altra manera, no ho dic ara perquè governen els que governen, ho dic des de fa molts anys. En això ni hem millorat ni tampoc empitjorat. Estem malament, com sempre.
Per accedir aquests tipus d'ajudes s'ha de tenir una renda econòmica baixa o molt baixa. Si l'usuari o persona interessada (en el seu cas família) tenen ingressos de treball que està per sobre del nivell més miserable no hi ha cap possibili…

Ruth Vela Gym, sis anys

Aquestes noies són les propietàries del Ruth Vela Gym de Girona, instal·lades feliçment a l'Avinguda de Sant Narcís 122 de la nostra ciutat. Ahir, 14 de juny de 2017 fa sis anys que estan en marxa. Pocs mesos, això sí, a la nova ubicació, però amb millores, amb molta força i amb la penya habitual que hi som. És important per mi que aquest gimnàs hi sigui. N'hi ha d'altres, segur, però no amb aquesta gent. L'encant de l'Esther i la Ruth i tota la gent que hi treballa no crec que estigui en altres llocs. De fet, jo en sóc client des de fa quatre anys, de manera que ja sé de què parlo. Aquí una foto d'elles dues, les protagonistes d'aquest aniversari que remataran amb un sopar el proper divendres. Moltes felicitats per ser-hi, i moltes més per ser com sou. I que jo ho vegi, com aquests quatre anys que fa que sóc un més de casa vostra.

Els que haurien de vigilar

Després de llegir i rellegir les notícies del Banc Popular i el sarau que hi haurà amb els antic accionistes, convé fer-se la pregunta; Per a què serveix el Banc d'Espanya? - El regulador espanyol ha fet novament el ridícul davant dels ciutadans que teòricament representen. S'han contradit diverses vegades, han permès que la informació fos confusa i al final no han fet res, perquè no poden fer gairebé res. La veritat és que ens hauríem de plantejar tancar-lo i dedicar l'edifici a altres activitats més productives. Per exemple, jo aprofitaria la seu -un edifici magnífic a la Plaça de Cibeles de Madrid- per posar els quadres que estan en els soterranis del Museu del Prado, que a més està a pocs metres. D'aquesta manera podríem gaudir d'amplies col·leccions d'art i buidar la seu del Banc d'Espanya d'un grapat d'incompetents que no són capaços d'absolutament res. 
Això ja ho vàrem veure amb el cas Bankia, ara amb el Popular i segurament podrem veur…

Simpson Pare a Sant Narcís

Tornant del gimnàs, camí de casa, trobo a l'alçada de la Plaça Montserrat de Girona el cadàver delHommer Simpson, el Pare,  fora d'un contenidor. L'he retratat perquè m'ha semblat que en aquesta ciutat llencem coses molt estranyes, però com aquesta no n'havia vist mai cap. El Simpson pare deu haver viscut en alguna casa del barri i ara l'han despatxat sense pena ni glòria. El ninot no deuria passar pel forat del contenidor, pel tamany, suposo. Tampoc queda clar a quin contenidor ha d'anar els Simpson, l'Ajuntament de Girona no ha donat mai cap instrucció concreta i per tant hi ha veritables dubtes si el "cadàver" ha d'anar a plàstic o a materials diversos. No ho sabem. Penso que Girona és una ciutat bruta, i penso que alguns dels seus ciutadans són també força bruts. Hi ha de tot i segurament no és general, però la foto diu moltes coses. 

Consell Social del Guttmann

Reunió del Consell Social de l'Institut Guttmann a la seva seu de Badalona, en sessió ordinària i a la que he assistit com a membre d'aquest òrgan. Hem repassat la Memòria d'Activitats 2016 d'aquesta institució i hem repassat els esdeveniments més importants. Hem pogut veure en directe els diferents vídeos que el Guttmann ha posat en coneixament del públic en general i que estan disponibles a través del Youtube. Són molt optimistes, fan una versió molt adequada de la discapacitat, també aquella que més ens agrada ensenyar. 
La reunió també ha servit per repassar els número de pacients, la tipologia i el nivell d'atenció dels usuaris del Guttmann i evidentment del seu grau de satisfacció. El Consell Social és reuneix tres o quatre vegades l'any i són representades les principals entitats de la discapacitat a Catalunya, com ara MIFAS, ECOM entre d'altres. La bona marxa d'aquesta institució ens interessa a tots, els seu prestigi és essencial pel sector i …

Cau el Popular

Cau el Banc Popular. Estava anunciat de fa dies, però no sabíem com cauria. El Santander és l'entitat que gestionarà el Popular durant els propers mesos fins que el dissolgui del tot i desapareixi la marca bancària que en el seu moment va estar considerada com la millor banca del món. El Popular ha tingut un recorregut ràpid a l'hora d'ensorrar-se; en pocs anys ha passat a tenir la consideració de banc exemplar a valer un trist euro. El grup Santander ha pagat 1 Euro pel Popular avui aquest matí. Els accionistes i tenidors de deute subordinada, preferents i bons diversos emesos per l'entitat en el seu moment han quedat sense res, o sigui que 300.000 persones han perdut quantitats que s'aniran sabent durant els propers dies, però que segurament seran considerables. Això provocarà un allau de demandes que el Santander mirarà d'esquivar de totes les maneres possibles i segurament se'n sortirà sense massa problemes, ells compren un vaixell enfonsat, però no só…

Departament de Treball i els CETS

Recordo perfectament que quan vaig entrar a la Unió Soviètica, coneguda com l'antiga URSS, ara fa 30 anys, se'm va ocórrer preguntar per les persones minusvàlides. L'agent que m'atenia va dir-me que a la Unió Soviètica no hi havia minusvàlids. En Pere Tubert va demanar-me que no fes més preguntes o no sortiríem d'allà de la mateixa manera que havíem entrat. Això era el 30 de juliol de 1987 i va passar a la frontera soviètica amb Polònia, a la ciutat de Brest, ara és una ciutat bielorussa. He de dir que durant els gairebé 30 dies que vàrem conviure per aquells racons no vam veure cap minusvàlid ni res que s'hi assemblés. Suposo que estàvem avisats.
El Departament de Treball i Benestar Social de la Generalitat de Catalunya i en concret la Direcció General d'Economia Social té un discurs semblant. Per resoldre la llista de problemes dels discapacitats d'aquest país, han decidit treure de la llista a tots els que tenen entre un 33 i un 64 per cent de disca…

14 anys de la Residència de MIFAS

Avui, 1 de juny fa catorze anys que la gent de MIFAS va inaugurar la nova Residència per a persones amb discapacitat física a Girona, la qual cosa demostrava que l'entitat tenia capacitat de fer aquest gran esforç econòmic, donat que part -molt important- dels recursos que varen necessitar-se per pagar-la eren propis, de diners aconseguits a través de les empreses de MIFAS, així com de la seva capacitat de gestió. Avui la residència acull gairebé a 40 persones amb discapacitats severes i conviuen enmig de la ciutat de Girona, en concret al barri de Sant Narcís. És un aniversari que cal tenir present, més que tot perquè ara s'estan discutint nous models d'atenció que convé seguir amb interès. La residència de MIFAS no contradiu cap d'aquests nous conceptes, és un servei que està fent el seu paper i gestionant-lo amb eficàcia que s'esperava. Per la ciutat de Girona i comarques és un referent i per la gent de MIFAS és un orgull haver fet aquest equipament. 
Lògicamen…