Ves al contingut principal

Els que haurien de vigilar

Després de llegir i rellegir les notícies del Banc Popular i el sarau que hi haurà amb els antic accionistes, convé fer-se la pregunta; Per a què serveix el Banc d'Espanya? - El regulador espanyol ha fet novament el ridícul davant dels ciutadans que teòricament representen. S'han contradit diverses vegades, han permès que la informació fos confusa i al final no han fet res, perquè no poden fer gairebé res. La veritat és que ens hauríem de plantejar tancar-lo i dedicar l'edifici a altres activitats més productives. Per exemple, jo aprofitaria la seu -un edifici magnífic a la Plaça de Cibeles de Madrid- per posar els quadres que estan en els soterranis del Museu del Prado, que a més està a pocs metres. D'aquesta manera podríem gaudir d'amplies col·leccions d'art i buidar la seu del Banc d'Espanya d'un grapat d'incompetents que no són capaços d'absolutament res. 

Això ja ho vàrem veure amb el cas Bankia, ara amb el Popular i segurament podrem veure-ho en alguna altra ocasió. Ells haurien de servir per garantir el sistema financer, per controlar els comptes de les entitats bancàries i acceptar o no les auditories que fan les empreses consultores que són afinadores d'informes financers a conveniència del client. Tot això és un desastre i s'ha pogut veure novament amb el tema del Banc Popular. Milers d'afectats, milers d'accionistes que ho han perdut tot. Petits drames personals que pel regulador i la inspecció no deuen tenir massa importància. Que lamentable. En fi, jo això d'ampliar el Prado per allà ho miraria i així resoldríem dos problemes amb una sola decisió.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.