Ves al contingut principal

Les ajudes que no ajuden

Han sortit publicades les ajudes del PUAD (Pla Unificat d'Ajudes per a Discapacitats) de la Generalitat de Catalunya, concretament del Departament de Treball i Afers Socials, com cada any. De fet, estem al mes de juny, difícil d'entendre quan aquest programa hauria d'estar obert tot l'any. Serveix per demanar ajudes tècniques i algunes altres coses relatives a les persones amb discapacitat i el plantejament que el govern fa d'aquest programa és merament assistencial i poca cosa més. Les ajudes tècniques i altres serveis haurien de ser tractades d'una altra manera, no ho dic ara perquè governen els que governen, ho dic des de fa molts anys. En això ni hem millorat ni tampoc empitjorat. Estem malament, com sempre.

Per accedir aquests tipus d'ajudes s'ha de tenir una renda econòmica baixa o molt baixa. Si l'usuari o persona interessada (en el seu cas família) tenen ingressos de treball que està per sobre del nivell més miserable no hi ha cap possibilitat d'accedir-hi. I aquesta situació és injusta perquè vol dir que la discapacitat està penalitzada. Si féssim el mateix en temes educatius per exemple, hi hauria alumnes de l'escola pública que haurien de pagar una factura mensual per poder anar a l'escola. El país, la societat ha assumit que l'educació és universal i gratuïta, però no ho ha fet en el cas de persones amb discapacitat. Comprar-se una bona cadira que permeti una bona mobilitat va a càrrec de l'usuari si té unes rendes diguem-ne mitjanes. Ja no parlem d'altres eines que els discapacitats hauríem de tenir-hi accés de forma gratuïta sense que els ingressos fossin un condicionant. En fi, potser m'explico malament, però això de moment és així i ningú hi diu massa res. Fa molts anys ja protestàvem per aquesta situació i se'n deia que era una manera de treure el màxim profit del pressupost. Això passava quan les quantitats assignades eren 10 vegades més que la convocatòria d'aquest any. Aquest és el panorama que tenim i si necessites alguna cosa per viure millor has d'espavilar-te i jo protesto, perquè és injust i no s'hi val.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.