Ves al contingut principal

Les ajudes que no ajuden

Han sortit publicades les ajudes del PUAD (Pla Unificat d'Ajudes per a Discapacitats) de la Generalitat de Catalunya, concretament del Departament de Treball i Afers Socials, com cada any. De fet, estem al mes de juny, difícil d'entendre quan aquest programa hauria d'estar obert tot l'any. Serveix per demanar ajudes tècniques i algunes altres coses relatives a les persones amb discapacitat i el plantejament que el govern fa d'aquest programa és merament assistencial i poca cosa més. Les ajudes tècniques i altres serveis haurien de ser tractades d'una altra manera, no ho dic ara perquè governen els que governen, ho dic des de fa molts anys. En això ni hem millorat ni tampoc empitjorat. Estem malament, com sempre.

Per accedir aquests tipus d'ajudes s'ha de tenir una renda econòmica baixa o molt baixa. Si l'usuari o persona interessada (en el seu cas família) tenen ingressos de treball que està per sobre del nivell més miserable no hi ha cap possibilitat d'accedir-hi. I aquesta situació és injusta perquè vol dir que la discapacitat està penalitzada. Si féssim el mateix en temes educatius per exemple, hi hauria alumnes de l'escola pública que haurien de pagar una factura mensual per poder anar a l'escola. El país, la societat ha assumit que l'educació és universal i gratuïta, però no ho ha fet en el cas de persones amb discapacitat. Comprar-se una bona cadira que permeti una bona mobilitat va a càrrec de l'usuari si té unes rendes diguem-ne mitjanes. Ja no parlem d'altres eines que els discapacitats hauríem de tenir-hi accés de forma gratuïta sense que els ingressos fossin un condicionant. En fi, potser m'explico malament, però això de moment és així i ningú hi diu massa res. Fa molts anys ja protestàvem per aquesta situació i se'n deia que era una manera de treure el màxim profit del pressupost. Això passava quan les quantitats assignades eren 10 vegades més que la convocatòria d'aquest any. Aquest és el panorama que tenim i si necessites alguna cosa per viure millor has d'espavilar-te i jo protesto, perquè és injust i no s'hi val.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…