Ves al contingut principal

Parc Central

El Parc Central de Girona va agafant forma, recuperant forma. De fet, abans de ser el Parc Central que  tots recordem, ens descuidem que hi havia una part que mai va ser arreglada. Era un fangar i un grapat d'aparcaments mal posats que servien per estacionar la molta gent que ve a Girona a treballar. Dit això, també cal tenir present que les obres del TAV-TGV-AVE ha estat llargues. Molt llargues. Des de la primera tallada de trànsit fins avui jo diria que han passat nou o deu anys. També cal tenir present que no s'ha fet allò que va dir-se, és a dir, suprimir la via elevada que parteix la ciutat. És una frontera estranya que divideix la ciutat en dues parts, però també la divideix en altres coses. Tampoc s'ha fet el túnel del tren convencional. Esperem que no es faci mai, perquè si els d'ADIF s'els acudeix anunciar una obra d'aquestes dimensions amb l'historial que tenen poden provocar aldarulls de primera categoria. I jo hi participaria amb tota la meva mala intenció. La ciutat de Girona no podria resistir deu anys més d'obres lentes plenes d'incompetents. Seria insuportable del tot.

Ara els d'ADIF o com es diguin estan acabant (és una paraula optimista) les obres que han de donar per finalitzada els accessos a la nova Terminal d'Autobusos. Són obres lentes, com de costum. Hi treballa molt poca gent i la cosa promet durar una bona temporada. Els vaig retratar l'altra dia, més que tot per fer-me una idea de com quedarà finalment aquella zona. Són il·lusions òptiques, de moment, esperant que la realitat s'acabi algun dia. Seria fantàstic que això s'acabés un dia d'aquests.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…