Ves al contingut principal

Parc Central

El Parc Central de Girona va agafant forma, recuperant forma. De fet, abans de ser el Parc Central que  tots recordem, ens descuidem que hi havia una part que mai va ser arreglada. Era un fangar i un grapat d'aparcaments mal posats que servien per estacionar la molta gent que ve a Girona a treballar. Dit això, també cal tenir present que les obres del TAV-TGV-AVE ha estat llargues. Molt llargues. Des de la primera tallada de trànsit fins avui jo diria que han passat nou o deu anys. També cal tenir present que no s'ha fet allò que va dir-se, és a dir, suprimir la via elevada que parteix la ciutat. És una frontera estranya que divideix la ciutat en dues parts, però també la divideix en altres coses. Tampoc s'ha fet el túnel del tren convencional. Esperem que no es faci mai, perquè si els d'ADIF s'els acudeix anunciar una obra d'aquestes dimensions amb l'historial que tenen poden provocar aldarulls de primera categoria. I jo hi participaria amb tota la meva mala intenció. La ciutat de Girona no podria resistir deu anys més d'obres lentes plenes d'incompetents. Seria insuportable del tot.

Ara els d'ADIF o com es diguin estan acabant (és una paraula optimista) les obres que han de donar per finalitzada els accessos a la nova Terminal d'Autobusos. Són obres lentes, com de costum. Hi treballa molt poca gent i la cosa promet durar una bona temporada. Els vaig retratar l'altra dia, més que tot per fer-me una idea de com quedarà finalment aquella zona. Són il·lusions òptiques, de moment, esperant que la realitat s'acabi algun dia. Seria fantàstic que això s'acabés un dia d'aquests.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.