Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2017

Estiu 1993

Finalment ahir vaig poder anar al cinema a veure "Estiu 1993" de Carla Simon. En tenia moltes ganes i la cartellera de Girona el títol ja havia caigut fa dies, de manera que vaig fer-ho aprofitant que estava a Barcelona, on la cinta es passa a 7 sales en aquests moments. Feia gràcia veure-la perquè la gent i el paisatge m'és conegut. La pel·lícula està rodada a la Garrotxa, de manera especial a les Planes i a Sant Feliu de Pallerols. Més enllà d'això, la història -que no coneixia- és bonica, autèntica i dura per la seva protagonista. La realitat és una mica diferent, diu la Directora, però considero que havia de ser complicada per una noia tant menuda. Estiu 1993 és una molt bona pel·lícula, suposem que el començament d'una directora que promet i que ens donarà més treballs i no tinc cap dubte que seran també generosos en les formes i la senzillesa que tant sovint trobem a faltar a les històries que ens porten al cinema. Moltes felicitats. Més enllà del paisatge…

Manifest del sector de la Discapacitat Física a Catalunya

Les entitats de la discapacitat física, sensorial i orgànica denunciem la manca d’equitat en el tracte cap als nostres col·lectiusEls CET’s no es poden convertir en entorns assistencials, desvirtuant així l’autèntic objectiu que siguin unitats de transició al mercat ordinari de treball
--Barcelona 25 de juliol 2017. Les entitats representatives dels Centres Especials de Treball de les persones amb discapacitat física, sensorial i orgànica: AECEMCO, ECOM, FECETC, FEACEM Catalunya, AECEMFO, COCEMFE, ASPAYM i FESOCA, volem denunciar la retallada encobert de recursos econòmics del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya El Govern de la Generalitat ha dut a terme una retallada dràstica dels ajuts als Centres Especials de Treball (CET) que afecta fonamentalment a les persones amb discapacitat física, sensorial i orgànica, i posa en risc de sostenibilitat d’un gran nombre de CET i la continuïtat dels llocs de treball de les persones amb discapacitat. La…

Bona economia, malgrat tot

Que l'economia catalana creixi ràpidament i que ho faci especialment en el sector de les exportacions és un molt bona noticia. I la veritat, té un mèrit immens. Qui crea llocs de treball són les empreses, els emprenedors, els autònoms, el comerç i la gent que vol guanyar diners. També hi ha sector que creen molts llocs de treball i que són d'especial importància; el sector social, l'atenció a les persones i de forma molt especial el sistema logístic i energètic. El sector públic -tot el que penja de l'administració a Catalunya- suposa només un 9 per cent de la massa treballadora. És una bona xifra, tot i que s'hauria de refinar i potenciar-lo en les àrees d'ensenyament i salut. Tots els esforços que no vagin en aquestes direccions són camins per perdre el temps i diners. Les economies dels països avançats, que són aquells que ens mirem amb una certa enveja, treballen durament en les línies que he mencionat, bàsicament perquè porten valor afegit i desenvolupen …

Estònia, el model

Estònia és un país petit. Però la seva gent s'ha espavilat molt de presa amb tota la qüestió digital, de manera que ara mateix és el país més digitalitzat del món. Hi ha unes reflexions importants del seus responsables, indicant el camí més curt per guanyar competitivitat i qualitat de vida. És un país que cal seguir amb atenció, però sobretot copiar-lo. Si les coses funcionen, convé copiar-les, sense cap tipus de mania. A Catalunya la digitalització s'ha quedat a mitges, les administracions públiques no acaben de refiar-se dels canvis que això suposa. A l'estat espanyol les coses estan especialment enderrerides en aquest tema, potser hi ha algunes excepcions com és la Seguretat Social, però la resta està encara a les beceroles. El vídeo dona algunes pistes, és curt, important tenir-lo present.

CETS a Catalunya, reaccions

Reflexió de Josep Giralt i Llanadosa, membre d'ASPID i d'ECOM i destacat dirigent de la discapacitat física a les comarques de Lleida, dóna la seva versió entorn a les decisions preses pel Departament que dirigeix Dolors Bassa i la destralada que està duent a terme al sector de la Discapacitat Física i sensorial a Catalunya. Publico íntegrament el que ha escrit a les diferents xarxes socials. 
El Govern de la Generalitat ha jugat a "l'estafa de l'estampeta" amb el col·lectiu de persones amb discapacitat física i sensorial. La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies (Dolors Bassa), ha dut a terme una retallada dràstica dels Centres Especials de Treball (CET) en els centres de físics.
Aquesta Consellera, que pertany a Esquerra Republicana, ha fet desaparèixer de cop part de les subvencions dels CET's de persones amb discapacitat física, disfressant-ho com un gran acord sectorial, quan no ha arribat a pactar amb les grans federacions de persones amb …

CETS a Catalunya

Finalment Dolors Bassa, Consellera de Treball i Afers Socials ha signat un acord amb unes quantes federacions representants de persones amb discapacitat i tira endavant la convocatòria de subvencions per a Centres Especials de Treball, fent una discriminació entre els diferents col·lectius que formen la discapacitat. Els afavorits són els discapacitats psíquics i els perjudicats els discapacitats físics i bona part dels sensorials. Ja veurem el que surt publicat al DOGC, però segurament hi haurà restriccions d'ajudes als Centres Especials de Treball que tinguin treballadors que estiguin entre el 33 i el 64 per cent de discapacitat i es mantindran les ajudes del 50 per cent del S.M.I. per tots aquells que superin el 65 per cent. Aquest serà el criteri i quedem pendents del que sortirà finalment, a l'espera també de que hi hagi algun altre indult.
L'acord contradiu la normativa per la qual es fonamenten els Centres Especial de Treball, que és d'àmbit estatal. A Cataluny…

Portades diferents

Ahir el Diari de Girona portava a primera plana la problemàtica dels Centres Especials de Treball, de la situació que viuen i els problemes que tenen per no haver cobrat cap subvenció per fer front als salaris, tal i com estableix la normativa vigent. El signa Pilar Turon i també hi són escrites algunes paraules del Director General d'Economia Social de la Generalitat de Catalunya que diu que la responsabilitat és del sector perquè no va posar-se d'acord amb el govern. Vaja, no sabíem que admetre una rebaixa de les subvencions fos una manera de negociar, sobretot quan el que fa algunes propostes són membres del Govern de Catalunya i el que proposen està fora de la Llei. En fi, tot això al mateix dia que el Punt Diari de Girona entrevista a Dolors Bassa, encantada de ser Consellera i diu que pensa sovint amb les paraules de Lluís Llach. Diu també que treballa molt i que quan siguem una República tot serà fantàstic.
La mateixa responsable de la primera notícia és també la respo…

Inundació Girona dia 30 de juny

Imatges del dia de la pedregada i posteriors inundacions a la ciutat de Girona el divendres dia 30 de juny de 2017. Són fetes des d'un autobús de TMB. Podreu veure les principals arteries de la ciutat després de les dues pedregades que van caure-hi. Diuen que hi van caure 52 litres amb mitja hora, segurament eren més. Una setmana després la ciutat ha recuperat la normalitat, però no pas del tot. Hi ha ascensors que no funcionen i moltes cantonades que encara hi ha molta brutícia. Uns inicis d'estiu complicats, a veure com serà la resta.

Les propostes de la CUP

A mi els cuperus m'agraden. Els ho he dit moltes vegades. Són gent amb la que m'aniria d'excursió i a fer un foc de camp d'aquells que es feien fa anys, però no els votaria, perquè quan governen o tenen alguna responsabilitat diuen moltes tonteries. Cal dir que no sempre, però de tant en tant en deixen anar alguna d'aquelles que són dignes de telefonar per felicitar-los. 
Aquesta setmana ens arriben propostes de la CUP de Barcelona que pretenen expropiar la Catedral de Barcelona per fer-hi una escola de música i no sé què més. Està molt bé. Al mateix temps jo traslladaria la Sagrada Família a Port Aventura i el monument a Colom l'enviaria a Madrid perquè els posessin al costat de la via de tren que fan servir de corredor mediterrani. Detalls com aquests no es poden deixar perdre. Pel que fa a la Catedral de Barcelona que va iniciar-se al segle XII també hi afegiria un galliner i alguna altra cosa de caràcter exòtic. Després de gairebé 1.000 anys ja seria hora …

Puigdemont-Rajoy

Més enllà de les tempestes locals dels divendres, també m'agradaria dir que la situació política de Catalunya-Espanya no té cap gràcia. No m'agrada l'estil que està fent servir el govern de Catalunya, però també és molt lamentable que el govern d'Espanya, encapçalat per Mariano Rajoy es miri tot això amb la mateixa cara que els vaques posen quan veuen passar un tren. És preocupant per no dir molt preocupant. No entenc com aquesta qüestió ha pogut arribar fins aquí. Si existís un servei d'intel·ligència espanyol -queda clar que no existeix o que si existeix és molt dolent- el referéndum ja s'hauria fet i refet des de fa temps i ara mateix estaríem discutint coses diferents; tindríem un altre ordre del dia. La manca d'habilitat política i la ceguera del govern espanyol ha permès que avui els representants de Catalunya facin un castell que cada cop és més alt i que vist des de lluny té molt mala pinta. No entenc l'estratègia de Puigdemont, tampoc la de Jo…

Desgràcies en divendres

Les desgràcies a Girona sempre són els divendres a la tarda. Mal moment, perquè els de Girona anem de cap de setmana i les males notícies sempre han de ser en dies feiners. La tempesta que va caure el divendres al capvespre era per dilluns, però va tenir una petita confusió i va caure en un moment erroni. Els serveis de neteja i totes les varietats tècniques treballen els dilluns i no els divendres a la tarda. El cap de setmana són per reposar i aquí ningú escombra ni res funciona com hauria de funcionar. El cap de núvol que el divendres va caure a la ciutat va provocar saraus de magnitud considerable que no ens hem mirat fins el dilluns. Nosaltres som una ciutat avançada i els caps de setmana són per fugir corrents i no preocupar-se. Els ascensors poden estar aturats els dissabtes i els diumenges, però és un escàndol que no funcionin els dilluns. Suposo que són coses que passen a Girona. Esperem que mai tinguem una emergència seriosa i lògicament esperem que no sigui en divendres, a…

Dalí a Amèrica

Aquesta setmana Salvador Dalí tornava ser notícia. Una senyora diu que és el seu pare i ara vol la prova de paternitat i de pas cobrar el 25 per cent de l'herència. No sabem res més. La cosa promet. Serà com una sèrie de televisió d'aquelles que fan o feien els dies de cada dia a la tarda i que no s'acabaven mai. En Dalí era un personatge irrepetible. En Pla deia que era un senyor de Figueres que volia fer diners i que ho havia aconseguit. També deia que tenia alguns quadres fantàstics. Durant els anys 50, quan aquí no s'havia vist mai un aparell de televisió, el pintor ja es promocionava de forma extravagant i divertida per les televisions americanes. Us penjo una intervenció que va tenir en un programa i que fa una demostració de que realment era un personatge extraordinari i del tot surrealista.

Paradise of Pleasure

Els de Temporada Alta de Girona s'han de promocionar i ho fan molt bé. L'any passat varen fer aquest vídeo -que jo no havia vist mai- i resulta que els han donat un premi per ser una peça original i atrevida. És un crítica al model industrial turístic que tenim i el tipus de clientela que ens visita. Està filmat a Benidorm i el muntatge és una mica poca-vergonya. Cal dir que també s'hauria pogut filmar aquí mateix, a terres gironines i el resultat hagués estat idèntic. De fet, Benidorm té bàsicament turisme espanyol i els que es tiren dels balcons de cap a les piscines són de tendències més britàniques i ho fan més a la Costa Brava i a Mallorca. En qualsevol cas, el vídeo de Salvador Suñer és genial i sembla que fent-lo s'ho han passat d'allò més bé. Felicitats pel premi i per la capacitat de mirar les coses i la gent amb un punt crític, que en tot cas a mi m'entusiasma.