Ves al contingut principal

CETS a Catalunya

Finalment Dolors Bassa, Consellera de Treball i Afers Socials ha signat un acord amb unes quantes federacions representants de persones amb discapacitat i tira endavant la convocatòria de subvencions per a Centres Especials de Treball, fent una discriminació entre els diferents col·lectius que formen la discapacitat. Els afavorits són els discapacitats psíquics i els perjudicats els discapacitats físics i bona part dels sensorials. Ja veurem el que surt publicat al DOGC, però segurament hi haurà restriccions d'ajudes als Centres Especials de Treball que tinguin treballadors que estiguin entre el 33 i el 64 per cent de discapacitat i es mantindran les ajudes del 50 per cent del S.M.I. per tots aquells que superin el 65 per cent. Aquest serà el criteri i quedem pendents del que sortirà finalment, a l'espera també de que hi hagi algun altre indult.

L'acord contradiu la normativa per la qual es fonamenten els Centres Especial de Treball, que és d'àmbit estatal. A Catalunya no existeix cap altra normativa que sigui d'aplicació, per tant, l'opció que ha elegit el Govern de Catalunya està fora de la Llei. En qualsevol cas, lleis i normatives a part, l'acord signat per Dolors Bassa és injust i sectari. No s'entèn el perquè de tot plegat. La Dolors coneix el sector de la discapacitat, coneix algunes entitats importants, i com a dirigent sindical que ha estat, coneix l'especial dificultat de integrar a persones amb discapacitat física, encara que tinguin percentatges que siguin inferiors al 65 per cent. Ho sap perfectament. No podem dir que ho desconeix perquè ha defensat en algunes ocasions al sector, n'he estat testimoni personalment.

Segurament tot plegat radica amb el sectarisme que practiquen alguns dels seus directors generals; una bona consellera ha de tenir un equip que tinguin capacitat de gestionar tot tipus de diversitats. El col·lectiu de la discapacitat és molt divers i extens. Se'ns agrupa dins d'un mateix grup, però les dificultats són gairebé individualitzades. En qualsevol cas, és un sector que requereix un suport important per part de l'administració pública. L'any 1983 va establir-se que els CETS poden ser una bona eina i segurament necessiten ajustaments i millores, però no destralades. Treure'n les subvencions o reduir-les dràsticament suposa un atac sense precedents a les entitats socials i també empreses privades que tenen la qualificació de Centre Especial de Treball.

La mirada assistencial que fan a les empreses que tenen aquesta qualificació és un error. Subvencionar empreses que contracten a col·lectius amb risc no hauria de suposar cap problema, sobretot en un país que hem subvencionat tota mena d'invents. Avui el sector té 18.000 treballadors, 15.000 dels quals tenen alguna discapacitat. No són xifres petites, són importants i penso que és una de les estadístiques que a Catalunya podem presumir. No s'entèn per tant, aquestes ganes de deixar al descobert a gairebé 6.000 persones. És un fet que no s'hi havia arribat mai.  

L'acord del passat divendres entre el Departament de Treball i Afers Socials representarà l'enfonsament a curt i a mig termini d'uns quants Centres Especials de Treball. Segurament es perdran molts llocs de treball, de persones amb discapacitat física i sensorial. Representa també haver dinamitat tot el sector de la discapacitat i manipular-ne la seva representació de forma vergonyosa. Haver potenciat els representants del sector de psíquics amb les mateixes condicions que hi havia fins ara, amb la contrapartida de treure recursos a les altres discapacitats. Un fet que la gent de DINCAT hauria d'analitzar si realment val la pena. Igualment, el Govern de Catalunya haurà debilitat substancialment tot el sector, provocant que sigui incapaç d'afrontar el futur per si mateixos, debilitant a les persones discapacitades catalanes del present i també del futur, bàsicament a mig termini. Una jugada del Govern més barata avui, però molt més cara per demà. Un sector fluix que aprofita la mala administració d'uns quants miserables i provoca que els uns es mengin als altres. Desolació, sobretot perquè han calgut 30 anys per aixecar un sector que semblava valent i només quatre dies per escombrar-lo.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.