Ves al contingut principal

CETS a Catalunya

Finalment Dolors Bassa, Consellera de Treball i Afers Socials ha signat un acord amb unes quantes federacions representants de persones amb discapacitat i tira endavant la convocatòria de subvencions per a Centres Especials de Treball, fent una discriminació entre els diferents col·lectius que formen la discapacitat. Els afavorits són els discapacitats psíquics i els perjudicats els discapacitats físics i bona part dels sensorials. Ja veurem el que surt publicat al DOGC, però segurament hi haurà restriccions d'ajudes als Centres Especials de Treball que tinguin treballadors que estiguin entre el 33 i el 64 per cent de discapacitat i es mantindran les ajudes del 50 per cent del S.M.I. per tots aquells que superin el 65 per cent. Aquest serà el criteri i quedem pendents del que sortirà finalment, a l'espera també de que hi hagi algun altre indult.

L'acord contradiu la normativa per la qual es fonamenten els Centres Especial de Treball, que és d'àmbit estatal. A Catalunya no existeix cap altra normativa que sigui d'aplicació, per tant, l'opció que ha elegit el Govern de Catalunya està fora de la Llei. En qualsevol cas, lleis i normatives a part, l'acord signat per Dolors Bassa és injust i sectari. No s'entèn el perquè de tot plegat. La Dolors coneix el sector de la discapacitat, coneix algunes entitats importants, i com a dirigent sindical que ha estat, coneix l'especial dificultat de integrar a persones amb discapacitat física, encara que tinguin percentatges que siguin inferiors al 65 per cent. Ho sap perfectament. No podem dir que ho desconeix perquè ha defensat en algunes ocasions al sector, n'he estat testimoni personalment.

Segurament tot plegat radica amb el sectarisme que practiquen alguns dels seus directors generals; una bona consellera ha de tenir un equip que tinguin capacitat de gestionar tot tipus de diversitats. El col·lectiu de la discapacitat és molt divers i extens. Se'ns agrupa dins d'un mateix grup, però les dificultats són gairebé individualitzades. En qualsevol cas, és un sector que requereix un suport important per part de l'administració pública. L'any 1983 va establir-se que els CETS poden ser una bona eina i segurament necessiten ajustaments i millores, però no destralades. Treure'n les subvencions o reduir-les dràsticament suposa un atac sense precedents a les entitats socials i també empreses privades que tenen la qualificació de Centre Especial de Treball.

La mirada assistencial que fan a les empreses que tenen aquesta qualificació és un error. Subvencionar empreses que contracten a col·lectius amb risc no hauria de suposar cap problema, sobretot en un país que hem subvencionat tota mena d'invents. Avui el sector té 18.000 treballadors, 15.000 dels quals tenen alguna discapacitat. No són xifres petites, són importants i penso que és una de les estadístiques que a Catalunya podem presumir. No s'entèn per tant, aquestes ganes de deixar al descobert a gairebé 6.000 persones. És un fet que no s'hi havia arribat mai.  

L'acord del passat divendres entre el Departament de Treball i Afers Socials representarà l'enfonsament a curt i a mig termini d'uns quants Centres Especials de Treball. Segurament es perdran molts llocs de treball, de persones amb discapacitat física i sensorial. Representa també haver dinamitat tot el sector de la discapacitat i manipular-ne la seva representació de forma vergonyosa. Haver potenciat els representants del sector de psíquics amb les mateixes condicions que hi havia fins ara, amb la contrapartida de treure recursos a les altres discapacitats. Un fet que la gent de DINCAT hauria d'analitzar si realment val la pena. Igualment, el Govern de Catalunya haurà debilitat substancialment tot el sector, provocant que sigui incapaç d'afrontar el futur per si mateixos, debilitant a les persones discapacitades catalanes del present i també del futur, bàsicament a mig termini. Una jugada del Govern més barata avui, però molt més cara per demà. Un sector fluix que aprofita la mala administració d'uns quants miserables i provoca que els uns es mengin als altres. Desolació, sobretot perquè han calgut 30 anys per aixecar un sector que semblava valent i només quatre dies per escombrar-lo.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…