Ves al contingut principal

CETS a Catalunya, reaccions

Reflexió de Josep Giralt i Llanadosa, membre d'ASPID i d'ECOM i destacat dirigent de la discapacitat física a les comarques de Lleida, dóna la seva versió entorn a les decisions preses pel Departament que dirigeix Dolors Bassa i la destralada que està duent a terme al sector de la Discapacitat Física i sensorial a Catalunya. Publico íntegrament el que ha escrit a les diferents xarxes socials. 

El Govern de la Generalitat ha jugat a "l'estafa de l'estampeta" amb el col·lectiu de persones amb discapacitat física i sensorial. La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies (Dolors Bassa), ha dut a terme una retallada dràstica dels Centres Especials de Treball (CET) en els centres de físics.

Aquesta Consellera, que pertany a Esquerra Republicana, ha fet desaparèixer de cop part de les subvencions dels CET's de persones amb discapacitat física, disfressant-ho com un gran acord sectorial, quan no ha arribat a pactar amb les grans federacions de persones amb discapacitat sensorial i discapacitat física que són majoritàries en el sector.
Aquesta operació s'ha dut a terme amb pactes soterrats a l'esquena del sector majoritari de Físics i Sensorials, per vendre-ho com "un gran acord sectorial" de cara a l'opinió pública. Aquest acord ha obviat el consens amb entitats com AECEMCO, ECOM, FECETC, FEACEM o ASPAYM, que representen als treballadors amb discapacitat en el territori català. 
El Departament, que dirigeix Esquerra Republicana, va forçar a les entitats de Físics i Sensorials a acceptar una rebaixa al 25% de l'ajuda de la meitat del salari mínim interprofessional, deixant a 5.649 treballadors sense aquesta ajuda econòmica o amb el 25% de la mateixa . 
Davant d'aquest greuge comparatiu, la FECETC (Federació de persones amb discapacitat física) ha interposat un recurs contenciós-administratiu contra l'ordre del Departament d'Dolors Bassa, per incomplir la Llei d'Integració Social del minusvàlid (LISMI) de l'any 1982, que regula els Centres Especials de Treball. En sentir-se pressionada per aquesta demanda, la consellera ha optat per vendre aquest suposat "acord marc" com un acord sectorial, obviant els desacords amb totes les altres entitats. En definitiva venent fum en un tema molt delicat que afecta col·lectius massa fràgils per prendre'ls el pèl. 
El que es ven com un "acord marc", però que en realitat només afecta al col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental i paràlisi cerebral; pretén subvencionar grans injustícies que afecten la gestió d'alguns grans CET's. On alguns Gerents i equip tècnic, cobren sous dignes de grans multinacionals. Per tant, amb la decisió presa pel departament s'alinea amb els interessos personals de determinats dirigents d'aquest sector. Així doncs, l'acord signat amb la discapacitat intel·lectual, la malaltia mental i la paràlisi cerebral anuncia un augment de 12 milions d'euros per a tot el col·lectiu d'empleats dels CET's.
Aquest acord anunciat com un acord magnànim del Departament amb part del col·lectiu, en realitat es tracta d'una retallada pressupostària sense precedents al llarg dels més de 30 anys d'història dels Centres Especials de Treball.
Per tant amb aquests precedents, vaticino un període llarg de demandes judicials que posaran en perill la viabilitat de molts llocs de treball. Tot per posar per davant els interessos personals d'alguns, en contra dels interessos col·lectius d'una aclaparadora majoria.


Comentaris

Rafael Ruano ha dit…
Apreciat Josep, la teva visió de la problemàtica existent es encertada ja que el teu coneixement del sector es ampli i de llarg recorregut. Per altre part el de la consellera esta mediatitzat per la influencia de un Director General provinent i acostumat a gestionar las necessitats de un centre que fan de la subvenció pública la seva raó de ser obviant la obligació que tenen de produir els bens i serveis que la societat esta disposada a adquirir i de aquesta forma i conjuntament amb els ajuts públics garantir la seva sostenibilitat.
La ridícula visió de que aquesta política es el resultat de un acord entre les las entitats representatives del sector es falsa i tu puc garantir jo que hi estat present en totes las reunions en las que hem estat convocats també tinc que dir que mai i a pesar de sol•licitar-ho de forma repetitiva la Consellera ha assistit a una sola reunió general del sector
Em sap greu per una persona que provinent de sectors de representativitat de els treballadors es comporti amb una visió tant parcial.
Mai en la historia de els CETs havíem tingut un acte tant premeditadament estudiat i treballat per afavorir a un col•lectiu i que comporta com resultat un enfrontament entre persones amb discapacitat.
Crec que ja que ella no ha estat capaç de tenir un Director general imparcial es mereix que li sol•licitem la dimissió per el gran enrenou que ha generat i el desgavell que porta al sector.
Gracies Josep
Atentament
Rafael Ruano i Palou
Greu, molt greu. Un atac sense precedents No acabo d'entendre realment què està passant. Això no s'havia viscut mai i al darrere podria haver-hi alguna cosa que desconec. En fi, s'haurà d'anar mirant què passarà. En qualsevol cas, jo crec que el sector perderà en poc temps entre 3 i 4 mil treballadors.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.