Ves al contingut principal

Les propostes de la CUP

A mi els cuperus m'agraden. Els ho he dit moltes vegades. Són gent amb la que m'aniria d'excursió i a fer un foc de camp d'aquells que es feien fa anys, però no els votaria, perquè quan governen o tenen alguna responsabilitat diuen moltes tonteries. Cal dir que no sempre, però de tant en tant en deixen anar alguna d'aquelles que són dignes de telefonar per felicitar-los. 

Aquesta setmana ens arriben propostes de la CUP de Barcelona que pretenen expropiar la Catedral de Barcelona per fer-hi una escola de música i no sé què més. Està molt bé. Al mateix temps jo traslladaria la Sagrada Família a Port Aventura i el monument a Colom l'enviaria a Madrid perquè els posessin al costat de la via de tren que fan servir de corredor mediterrani. Detalls com aquests no es poden deixar perdre. Pel que fa a la Catedral de Barcelona que va iniciar-se al segle XII també hi afegiria un galliner i alguna altra cosa de caràcter exòtic. Després de gairebé 1.000 anys ja seria hora de que l'edifici s'aprofités per fer-hi alguna cosa interessant. La gent de la CUP ja diran el què.

Quan era regidor a l'Ajuntament de Girona sempre entrava al despatx dels cuperus i els deia que volia apuntar-me a un curs d'espanyol i preguntava quan els començaven. Ells reien i jo també. Com ara mateix amb aquesta proposta. Amb els de Girona s'hi podia parlar perquè en aquesta ciutat som quatre gats, però amb els de Barcelona no els conec, i per tant, no els proposaré cap cosa excitant. S'espera de la classe política una mica d'ironia, però el percentatge de ximpleries hauria de tenir un límit, no sé, podria estudiar-se i així els ciutadans estarien advertits que alguns polítics no cal agafar-los massa seriosament. També seria interessant descomptar part del sou quan s'excedeixin una mica. No sé, la proposta de la Catedral de Barcelona és tant de traca que no sé exactament que hi podríem fer, més enllà de quatre riotes.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.