Ves al contingut principal

Portades diferents

Ahir el Diari de Girona portava a primera plana la problemàtica dels Centres Especials de Treball, de la situació que viuen i els problemes que tenen per no haver cobrat cap subvenció per fer front als salaris, tal i com estableix la normativa vigent. El signa Pilar Turon i també hi són escrites algunes paraules del Director General d'Economia Social de la Generalitat de Catalunya que diu que la responsabilitat és del sector perquè no va posar-se d'acord amb el govern. Vaja, no sabíem que admetre una rebaixa de les subvencions fos una manera de negociar, sobretot quan el que fa algunes propostes són membres del Govern de Catalunya i el que proposen està fora de la Llei. En fi, tot això al mateix dia que el Punt Diari de Girona entrevista a Dolors Bassa, encantada de ser Consellera i diu que pensa sovint amb les paraules de Lluís Llach. Diu també que treballa molt i que quan siguem una República tot serà fantàstic.

La mateixa responsable de la primera notícia és també la responsable de la segona noticia, però en diaris diferents. La Consellera està encantada i nosaltres -el sector de la discapacitat- estem desencantats. Un dels seus Directors Generals no vol complir la normativa i ens vol rebaixar les subvencions, per no estar-hi d'acord, tenim un retard en cobrar-les; o sigui, un càstig. Això al mateix dia que el Parlament de Catalunya aprova una Renda Mínima per a tota la ciutadania de 529 euros mensuals a partir de setembre i ens discuteixen al sector de la discapacitat el cobrament del 50 per cent del SMI a les persones que tenen entre un 33 i un 65 per cent de discapacitat. Llegiré novament els diaris d'ahir, a veure si tot plegat ho he entès bé. Sap greu aquest doble diàleg, aquest doble llenguatge i les moltes ganes que tenen des del Departament de Dolors Bassa al Sector de la Discapacitat. Atacar-lo és de mal gust, fer-lo feble és més còmode políticament en un determinat moment, però a la llarga és tot el país el que se'n resenteix. No veure-ho és greu.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.