Ves al contingut principal

Puigdemont-Rajoy

Més enllà de les tempestes locals dels divendres, també m'agradaria dir que la situació política de Catalunya-Espanya no té cap gràcia. No m'agrada l'estil que està fent servir el govern de Catalunya, però també és molt lamentable que el govern d'Espanya, encapçalat per Mariano Rajoy es miri tot això amb la mateixa cara que els vaques posen quan veuen passar un tren. És preocupant per no dir molt preocupant. No entenc com aquesta qüestió ha pogut arribar fins aquí. Si existís un servei d'intel·ligència espanyol -queda clar que no existeix o que si existeix és molt dolent- el referéndum ja s'hauria fet i refet des de fa temps i ara mateix estaríem discutint coses diferents; tindríem un altre ordre del dia. La manca d'habilitat política i la ceguera del govern espanyol ha permès que avui els representants de Catalunya facin un castell que cada cop és més alt i que vist des de lluny té molt mala pinta. No entenc l'estratègia de Puigdemont, tampoc la de Jonqueres i la penya que els envolta i anima. Des de fa uns dies tot xerrica una mica més del que ho feia fa setmanes i per acabar-ho de rematar el que llegeixo a la premsa -ho faig amb ulleres de sol- té molt mala lletra.

Crec que ara mateix és tard per tirar endavant o enrere, els uns i els altres, però algú haurà de fer un exercici de responsablitat i procurar que les aigües tornin als seus camins naturals. La política catalana i espanyola, espanyola i catalana ha fallat. Els polítics estan fallant, no són capaços d'estar a l'alçada, a cap alçada que es mereix el poble de Catalunya. Fer una consulta no era tant difícil; al final facin el que facin es veuran obligats a preguntar als catalans què volem i amb qui ho volem, la qual cosa és absolutament lògica. Però pel camí haurà caigut la confiança al sistema democràtic, l'únic possible, el que va costar tant d'aconseguir. Fa temps vaig dir en un post que el cas que ens envolta -per tots costats- necessita ajuda exterior i segurament seria més fàcil si Puigdemont i Rajoy anessin plegant veles i deixar fer a gent nova i amb ganes d'entendre's. Ells són els responsables del guirigall actual, també són els culpables del forat en què estem instal·lats. Ell dos són una part esencial del problema. Uns més que d'altres, això sí, però avui, a principis d'estiu ja podem afirmar que el nivell d'irresponsabilitat pot anar tranquil·lament a mitges. Cap dels dos m'agraden, però avui ja puc dir -no és cap novetat- que els dos personatges em desagraden profundament i que estic preocupat de les noves tempestes que s'anuncien diàriament.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.