Ves al contingut principal

Puigdemont-Rajoy

Més enllà de les tempestes locals dels divendres, també m'agradaria dir que la situació política de Catalunya-Espanya no té cap gràcia. No m'agrada l'estil que està fent servir el govern de Catalunya, però també és molt lamentable que el govern d'Espanya, encapçalat per Mariano Rajoy es miri tot això amb la mateixa cara que els vaques posen quan veuen passar un tren. És preocupant per no dir molt preocupant. No entenc com aquesta qüestió ha pogut arribar fins aquí. Si existís un servei d'intel·ligència espanyol -queda clar que no existeix o que si existeix és molt dolent- el referéndum ja s'hauria fet i refet des de fa temps i ara mateix estaríem discutint coses diferents; tindríem un altre ordre del dia. La manca d'habilitat política i la ceguera del govern espanyol ha permès que avui els representants de Catalunya facin un castell que cada cop és més alt i que vist des de lluny té molt mala pinta. No entenc l'estratègia de Puigdemont, tampoc la de Jonqueres i la penya que els envolta i anima. Des de fa uns dies tot xerrica una mica més del que ho feia fa setmanes i per acabar-ho de rematar el que llegeixo a la premsa -ho faig amb ulleres de sol- té molt mala lletra.

Crec que ara mateix és tard per tirar endavant o enrere, els uns i els altres, però algú haurà de fer un exercici de responsablitat i procurar que les aigües tornin als seus camins naturals. La política catalana i espanyola, espanyola i catalana ha fallat. Els polítics estan fallant, no són capaços d'estar a l'alçada, a cap alçada que es mereix el poble de Catalunya. Fer una consulta no era tant difícil; al final facin el que facin es veuran obligats a preguntar als catalans què volem i amb qui ho volem, la qual cosa és absolutament lògica. Però pel camí haurà caigut la confiança al sistema democràtic, l'únic possible, el que va costar tant d'aconseguir. Fa temps vaig dir en un post que el cas que ens envolta -per tots costats- necessita ajuda exterior i segurament seria més fàcil si Puigdemont i Rajoy anessin plegant veles i deixar fer a gent nova i amb ganes d'entendre's. Ells són els responsables del guirigall actual, també són els culpables del forat en què estem instal·lats. Ell dos són una part esencial del problema. Uns més que d'altres, això sí, però avui, a principis d'estiu ja podem afirmar que el nivell d'irresponsabilitat pot anar tranquil·lament a mitges. Cap dels dos m'agraden, però avui ja puc dir -no és cap novetat- que els dos personatges em desagraden profundament i que estic preocupat de les noves tempestes que s'anuncien diàriament.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.

Consell Social del Guttmann

Torno a parlar de l'Institut Guttmann perquè avui dimecres hem tingut una nova reunió del seu Consell Social, on hi són totes les organitzacions importants de la discapacitat física de Catalunya i alguna altra també de la resta de l'estat, per cert, també hi ha una representació dels companys d'Andorra. Avui hem donat el vist-i-plau al programa de treball del proper 2017 i s'ha fet un repàs dels esdeveniments que el Guttmann ha promogut i participat durant l'any 2016; el darrer de tots la setmana passada a Girona amb la presentació del llibre "Innovació i Discapacitat" que demà dia 24 es presentarà a Lleida de la mà dels companys d'ASPID. En la sessió d'avui també s'ha parlat de la marxa del projecte Guttmann-Sagrera a la ciutat de Barcelona, de la necessitat de que el sector en general i els físics en particular demanin un reforçament i actualització de les polítiques socials a la Generalitat de Catalunya. També hem pogut veure la feina que …