Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2017

Plaça Marquès de Camps

L'any 2013 ja vaig escriure en aquest bloc que la Plaça Marquès de Camps tenia els establiments adaptats, gairebé tots. Fa un parell de dies vaig fer-hi un tomb -la tinc a prop de casa- i les millores ara són a l'epicentre de la plaça que s'ha reformat del tot. Els materials són molt millors, les rampes suaus i hi ha un espai important pel carril bici. Dels establiments de la plaça no puc donar cap novetat. Tots són allà mateix. El Deutsche Bank és l'únic establiment que no és accessible i la rampa del BBVA és millorable. No l'he pujada, però no en tinc cap ganes de prendre mal. Hi ha espai per millorar-la i el banc alemany podria ser una mica més alemany del que sembla, o sigui que ja és hora de tenir una entrada per a tothom. La Plaça Marquès de Camps és un lloc important per a la ciutat de Girona. Hi ha molt trànsit, molta gent a peu i en bicicleta i també és un punt d'arribada i sortida d'autobusos urbans. Que sigui fàcil d'anar-hi i de passejar-hi…

Dunquerke

La pel·lícula és bona, surts pràcticament tirotejat per tots costats, però hi ha un parell de detalls que aixafen una mica la història. Representa que estem a l'any 1940 i les primeres escenes de la cinta hi surt un carrer que està asfaltat de no pas massa. Les cases són pintades com ara i s'hi veuen cablejats telefònics d'avui en dia. En els primers instants de la pel·lícula no saps que estàs a l'any 1940 i dóna la sensació de que hi ha un tiroteig en una ciutat turística del nord de França, o sigui la Dunkerque d'avui dia.
També hi ha escenes que es veu el port de lluny. Hi ha grues que l'any 1940 eren totalment desconegudes i algunes naus industrials que s'assemblen més a la seu de Pescanova que no als edificis que en aquell moment havia d'haver-hi. La resta de la cinta està prou bé i no entraré en fer comentaris de contingut per no esgarrar la gent que vol veure-la. La part aèria està molt aconseguida, els Stuka alemanys eren perillosos i eficaços,…

Carril bici sota vies

Surto del cinema, de veure Dunkerque (què voleu que us digui...) i per tornar a casa he agafat el nou carril bici, de sota vies, il·luminat, dissenyat per Maria Mercè Corominas i gairebé puc dir que ha estat el millor de la pel·lícula. Per fer-hi un tomb en cadira de rodes està molt bé. Fàcil de fer, també està ben senyalitzat i els llums tenen la seva gràcia. La Mercè va dir-me que imitaven les catenàries de les vies del tren i he de dir que és original. Poder travessar gairebé tota la ciutat per carril bici és un avanç i al meu entendre s'ha d'anar potenciant. Fer-ho per sota les vies és també un encert, projecte que va tenir el suport del Grup Municipal Socialista del que jo en formava part, en el Ple que va tractar-se la posta en marxa d'aquest projecte. Us penjo una fotografia feta mentre hi passava, tot just fa un quart d'hora. Procuraré fer-lo en handbike.

Trump, prescindible

El senyor Trump és President dels Estats Units des del mes de gener i no hi ha dia que no digui una tonteria o varies en poca estona i totes a través del Twitter. No hi ha manera de saber quina és la seva línia política, suposant que en tingui una. A part de les seves xavacanades i la seva evident falta d'educació no hi ha dia que no amenaci algú país, dirigent o empresa determinada. L'home no sap ni té cap categoria a l'hora de lamentar un atemptat com el de Barcelona. No sabem tampoc quin és el grau de satisfacció dels seus administrats, no hi ha possibilitats d'averiguar-ho perquè ell mateix n'impedeix la seva difusió. Per primera vegada a la història, un President dels EUA menysté sense contemplacions la llibertat de premsa, precisament del país que fa bandera de les seves llibertats.
Però de tot el hem viscut fins ara, el més preocupant és la inflamació que el mateix President fa de les polítiques racistes, de xenofòbia, donant suport explícit als moviments s…

Periodisme de secà

El mes d'agost sempre va fluix de noticies. Lamentablement aquest any això no ha estat així, tot just fa una setmana dels atemptats de Barcelona i Cambrils que ho han alterat tot i a tots. He llegit coses molt poc presentables, molt rancunioses, bastant fastigoses. Columnistes de poca pela, que viuen de generar opinió i la generen al preu que sigui. Han barrejat el tema de l'atemptat amb la qüestió catalana, de molt mala manera. Se'ls en fot del tot si fan mal, si generen confusió, per tant tampoc se'ls demana cap mena de veracitat. Gent bastant miserable, la veritat sigui dita. No hi ha cap capacitat d'informar amb rigor i sense voler entendre res, que no vol dir -evidentment- que justifiqui res, només faltaria. 
Els tertulians de les emissores de ràdio i televisió tampoc han quedat curts. Hi ha un grapat d'indocumentats que opinen a tort i a dret, donant lliçons de tota mena de com s'ha de gestionar una qüestió d'emergència com les que hem viscut aqu…

El tros que no s'acaba

El Parc Central no s'acaba, no hi ha manera. Queda un petit tros davant de l'entrada de l'AVE-TGV i ara també de la nova terminal d'autobusos. Fa uns dies hi treballaven més o menys. Sense massa afició, però s'hi veia gent fent alguna cosa. Ara ja fa dies que els que feinejaven ja no hi són. Deuen reposar, suposem. Cada tros d'aquest Parc Central té els seus començaments, les seves mitges parts i els seus finals, en generals llargs i farragosos. És una obra que no s'acabarà en anys al pas que anem. Seguir les obres comença a ser una cosa que anirà enganxada a les generacions familiars, serà difícil veure-ho acabat. Ho dic amb una certa sorna, però és el que hi ha. Sense exagerar massa, de debò.


Fils i paisatge

En el món de les comunicacions també hi ha un cert predomini de les subcontraccions i això al final repercuteix en el paisatge urbà. Les grans companyies guanyen espais per cablejar i opten per deixar aquesta feina a mans d'altres empreses especialitzades, que opten per sectoritzar la feina, segons les ciutats. Un cop s'ha arribat a la ciutat que s'ha de cablejar, subcontracten els carrers a altres empreses locals i finalment cableja algun parent llunyà, o sigui; "Cables Manolo y Cuñado". El resultat final està a la vista de tothom -podeu veure la fotografia que penjo- i quan alguna cosa falla és difícil saber quin fil és el que surt de casa i quin és el del veí. 
Esperem que les noves tecnologies que s'anuncien per no massa tard acabi amb aquesta pràctica d'empastifar les parets dels edificis i podem prescindir de tota aquesta "maranya" de fils que pengen per tot arreu i que jo diria que la meitat ja no serveixen per a res. Les companyies tele…

Ripoll

En aquests moments cal donar suport a la gent de Ripoll. Lògic que existeixi una certa confusió, però també han de rebre ànims de tots els catalans, ara més que mai. Ripoll és una ciutat petita, fàcil de viure-hi i d'integrar-s'hi. Crec que la comunitat musulmana està integrada en aquest municipi; molts d'ells porten anys allà i les noves generacions són catalanes del tot. Els autors de la massacre de Barcelona eren d'allà, fàcils d'entabanar, de manipular i els temes religiosos són una de les maneres més freqüents de fer-ho. Un imam amb fosques intencions ha estat -sembla ser i pel que expliquen- el que va manipulat a uns vailets fluixos, poc valents, amb poques perspectives de futur, i un grapat de coses més que ara mateix no coneixem. Les administracions públiques i la societat civil organitzada ha d'implicar-se profundament en els temes educatius, culturals i procurar que els nostres joves -siguin d'on siguin- tinguin la força suficient per tirar endav…

Barcelona, 17 d'agost

Molta ràbia, molta tristesa pels fets d'avui a la capital catalana, Barcelona. Molta força per la ciutat de Barcelona i per Catalunya, segur que superarem els fets d'avui dijous 17 d'agost de 2017, una data que quedarà a la nostra memòria per sempre. Molta tristesa també per les víctimes que avui han mort a les Rambles de Barcelona mentre passejaven i gaudien d'aquest diu d'estiu. Esperem de tot cor que els ferits tinguin tota la força del món per recuperar-se. Molta indignació per la ignorància dels autors de l'acte terrorista, per la seva mala fe, per criminalitat, per la seva covardia i per no  saber i entendre que és necessari respectar la vida i la llibertat dels habitants d'un país lliure. Espero que els detinguin i els caigui tota la justícia al damunt. En aquests moments també cal donar tot el suport als Mossos d'Esquadra i a tots els cossos policials i sanitaris que hi estan treballant. Moltes gràcies per ser-hi.




El Monarca de la Sombras de Cercas

Fent crítiques literàries sóc molt dolent. No sé fer-les. Puc dir si un llibre m'ha agradat o no, i poca cosa més. Avui he acabat el darrer llibre de Javier Cercas, gironí d'Ibaherando, que s'anomena "El Monarca de las sombras" una barreja d'assaig i narrativa que m'ha enganxat des del primer moment. És la tècnica de Cercas la que segurament funciona amb facilitat i m'entusiasma l'interès de l'autor en la recerca dels fets. En aquesta recerca permet -en certa manera- que el lector l'acompanyi i en dóna detalls d'una manera que gaudeixes de forma especial allò que ens vol explicar l'autor. En aquest cas és la història del seu Avi-Oncle i el fet que sent molt jove marxés a la guerra. Tot això envoltat del poble de Ibahernando (Càceres) i forces passatges de guerra que acaben a un poblet de la Terra Alta que és diu Bot i que jo desconeixia absolutament. 
En Cercas ens relata una història de la Guerra Civil Espanyola, una catàstrofe d…

Innerland Projekt

En Francesc Ramírez, company de MIFAS i amic des de fa molts anys és un home que trenca barreres, fa de trenca-gels des de fa temps i ara és un dels promotors de la nova associació Innerland Projekt que té com un dels seus objectius la dansa per a tothom, que realment s'anomena Dansa Inclusiva. En aquest sentit, els seus màxims responsables faran una xerrada a la gent de MIFAS, oberta a tothom que vulgui. Serà el proper dia 25 de setembre, al CAI de MIFAS, del carrer Empúries, 31. A les 19,00 hores. Serà interessant veure aquesta experiència i s'haurà de procurar que la gent s'hi enganxi, sigui com sigui, tingui l'edat que tingui. En altres països la dansa és una disciplina molt respectable i és una forma d'expressió artística que aquí no ha tingut massa recorregut. Cal estar pendent d'aquesta proposta innovadora, segur que val la pena.




2017 World Dwarf Games

Aquestes són les imatges de la cerimònia d'inauguració dels Jocs Esportius Mundials de gent de Talla Baixa que s'està celebrant en un poble de la província d'Ontario, a les afores de Toronto (Canadà). Hi ha una delegació espanyola i catalana, formada per 6 persones, dels quals 4 són catalans. Hi practicaran tot tipus d'activitats esportives i tindran la seva importància en tennis taula i natació. També s'han apuntat a unes quantes pràctiques més. La delegació d'aquí està formada per gent que està inscrita a Sports PTB, sent en Joan Pahisa el seu President i màxim responsable. Fa uns quatre anys ell va ser l'únic representant. Són un jocs que hi participen països que creuen en la integració de les persones amb tot tipus de disminució física, alguns d'ells de manera molt destacada com Estats Units, Canadà o Regne Unit. La resta de participants són delegacions petites. La majoria de països del món no hi són presents, perquè això de l'esport i la disca…

Turismofòbia i variants

Molta gent ha de fer vacances durant el mes d'agost. No té massa opcions, per la feina, per la mainada, la resta de la família, etc.. Agost és el mes les vacances i per tant també d'anar a llocs turístics, amb molta gent, cridòria, preus exagerats, taules difícils i totes aquestes coses que són tant agradables. Els turistes visiten Catalunya i espcialment Barcelona perquè està a prop de tot arreu, hi ha bones combinacions aèries, també per carretera i perquè és una ciutat interessant, amb sol, platges i molta cultura.
La classe mitja treballadora europea visita Barcelona i es rebuda a bufetades seques a l'Aeroport (principal porta d'entrada) al trobar-se amb la gent d'EULEN que fan una vaga encoberta o descoberta, però que provoquen allaus de gent en els controls i accessos, sota la mirada indiferent d'AENA i amb un somriure per part d'aquí hauria d'arbitrar una situació greu com aquesta. No discuteixo si la gent d'EULEN tenen raó, amb el que cobre…