Ves al contingut principal

El Monarca de la Sombras de Cercas

Fent crítiques literàries sóc molt dolent. No sé fer-les. Puc dir si un llibre m'ha agradat o no, i poca cosa més. Avui he acabat el darrer llibre de Javier Cercas, gironí d'Ibaherando, que s'anomena "El Monarca de las sombras" una barreja d'assaig i narrativa que m'ha enganxat des del primer moment. És la tècnica de Cercas la que segurament funciona amb facilitat i m'entusiasma l'interès de l'autor en la recerca dels fets. En aquesta recerca permet -en certa manera- que el lector l'acompanyi i en dóna detalls d'una manera que gaudeixes de forma especial allò que ens vol explicar l'autor. En aquest cas és la història del seu Avi-Oncle i el fet que sent molt jove marxés a la guerra. Tot això envoltat del poble de Ibahernando (Càceres) i forces passatges de guerra que acaben a un poblet de la Terra Alta que és diu Bot i que jo desconeixia absolutament. 

En Cercas ens relata una història de la Guerra Civil Espanyola, una catàstrofe de dimensions monstruoses i de la que avui encara queden moltes coses per aclarir. La història de la II República Espanyola i la posterior Guerra Civil Espanyola en l'àmbit d'un petit poble d'Extremadura no és massa diferent de les viscudes en poblets d'aquí; històries que explica en el llibre podrien ser també escenes viscudes a les Planes d'Hostoles, el meu poble, i que el meu pare i la gent gran del poble han explicat alguna vegada, però no massa sovint, diguem-ne que en poques ganes. És la història que se'ns esborra sense que ningú hi posi massa interès en recordar-la. La gent que va viure aquests moments ja no hi és, o és molt gran i ara només funciona el boca orella dels nostres pares que tampoc tenen massa records d'aquells moments, exceptuant alguns fets puntuals i difícils d'esborrar de la memòria. 

La novel·la de Cercas ens aproxima a tot el que va passar, i a una part de la història esencial del país, que s'esborra o només s'utilitza sense criteris generalistes i una manca de visió tràgica. Sovint, sentim versions cridaneres que serveixen per retreure's encara de forma mútua alguns retrets que generen més  confusió. Les guerres civils són les pitjors de les guerres i les ferides tarden almenys 100 anys en curar-se. En fi, això ho dic jo. En Cercas ens brinda un treball que és apassionant llegir-lo i així poder comprovar que les històries de la guerra són encara molt properes i que tots hi érem, d'alguna manera o altra a través dels nostres avis, oncles, i avantpassats, que la varen veure en directe, veure-la passar o veure-la també des del mig mateix del seu epicentre.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.