Ves al contingut principal

2017 World Dwarf Games

Aquestes són les imatges de la cerimònia d'inauguració dels Jocs Esportius Mundials de gent de Talla Baixa que s'està celebrant en un poble de la província d'Ontario, a les afores de Toronto (Canadà). Hi ha una delegació espanyola i catalana, formada per 6 persones, dels quals 4 són catalans. Hi practicaran tot tipus d'activitats esportives i tindran la seva importància en tennis taula i natació. També s'han apuntat a unes quantes pràctiques més. La delegació d'aquí està formada per gent que està inscrita a Sports PTB, sent en Joan Pahisa el seu President i màxim responsable. Fa uns quatre anys ell va ser l'únic representant. Són un jocs que hi participen països que creuen en la integració de les persones amb tot tipus de disminució física, alguns d'ells de manera molt destacada com Estats Units, Canadà o Regne Unit. La resta de participants són delegacions petites. La majoria de països del món no hi són presents, perquè això de l'esport i la discapacitat en les persones de talla baixa és encara un fet de ciència ficció. 

La delegació hispano-catalana no ha tingut cap suport institucional, ni del govern d'aquí ni del govern d'allà. Tots els seus participants han posat diners de la seva butxaca per anar a Canadà i estar-s'hi els dies que duren totes aquestes competicions. Això passa en el mateix instant que la premsa debat intensament sobre les clàusules d'alguns futbolistes estel·lars i els seus sous declarats. En fi, ningú és responsable -suposo- que les coses siguin d'aquesta manera. En Joan i la seva tropa vindran amb alguna medalla perquè han treballat molt per fer un bon paper, d'això n'estic del tot convençut. Els desitjo molta sort i bona estada. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…