Ves al contingut principal

Periodisme de secà

El mes d'agost sempre va fluix de noticies. Lamentablement aquest any això no ha estat així, tot just fa una setmana dels atemptats de Barcelona i Cambrils que ho han alterat tot i a tots. He llegit coses molt poc presentables, molt rancunioses, bastant fastigoses. Columnistes de poca pela, que viuen de generar opinió i la generen al preu que sigui. Han barrejat el tema de l'atemptat amb la qüestió catalana, de molt mala manera. Se'ls en fot del tot si fan mal, si generen confusió, per tant tampoc se'ls demana cap mena de veracitat. Gent bastant miserable, la veritat sigui dita. No hi ha cap capacitat d'informar amb rigor i sense voler entendre res, que no vol dir -evidentment- que justifiqui res, només faltaria. 

Els tertulians de les emissores de ràdio i televisió tampoc han quedat curts. Hi ha un grapat d'indocumentats que opinen a tort i a dret, donant lliçons de tota mena de com s'ha de gestionar una qüestió d'emergència com les que hem viscut aquí. Criticar als Mossos d'Esquadra ha estat un esport fàcil. Han barrejat els Mossos d'Esquadra amb una esquadra d'independentistes. No sé si el govern espanyol ha estat a l'alçada, segurament s'ha evidenciat una falta de cooperació -de fa temps- que han causat moments de descoordinació. És evident que Fernández-Díaz, com a Ministre d'Interior que va ser fa uns mesos va taponar alguns conductes que mai s'havien d'haver tancat. No ho sabrem tampoc, perquè seria evidenciar una incompetència insoportable. Potser quan passin els anys podrem parlar-ne amb tranquil·litat i una mica de serenor. En fi, llegir i escoltar aquests dies era necessari, l'espectacle d'ara i des de fa un parell de dies és prescindible en qualsevol cas. Una mica de respecte per les víctimes i per la gent de bona voluntat que tenen ganes de que les coses vagin endavant. No sé com gosen pensar que la gent és tant curta. I el pitjor de tot és que encara queden les cròniques de la manifestació del proper dissabte. A veure si agost s'acaba d'una punyetera vegada.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.