Ves al contingut principal

Turismofòbia i variants

Molta gent ha de fer vacances durant el mes d'agost. No té massa opcions, per la feina, per la mainada, la resta de la família, etc.. Agost és el mes les vacances i per tant també d'anar a llocs turístics, amb molta gent, cridòria, preus exagerats, taules difícils i totes aquestes coses que són tant agradables. Els turistes visiten Catalunya i espcialment Barcelona perquè està a prop de tot arreu, hi ha bones combinacions aèries, també per carretera i perquè és una ciutat interessant, amb sol, platges i molta cultura.

La classe mitja treballadora europea visita Barcelona i es rebuda a bufetades seques a l'Aeroport (principal porta d'entrada) al trobar-se amb la gent d'EULEN que fan una vaga encoberta o descoberta, però que provoquen allaus de gent en els controls i accessos, sota la mirada indiferent d'AENA i amb un somriure per part d'aquí hauria d'arbitrar una situació greu com aquesta. No discuteixo si la gent d'EULEN tenen raó, amb el que cobren em penso que no hi ha massa discussió. AENA i les administracions públiques subcontracten a preus de disbarat i llavors les conseqüències són les que són. No es pot tenir tot. Si no pagues o pagues molt malament el servei és pèssim. Això és ben fàcil d'entrendre, no cal anar a cap Universitat per comprendre-ho.

Sempre he pensat que Barcelona i Catalunya en general maltracte els turistes, en qualsevol cas a mi no m'agradaria massa que em tractessin com tractem nosaltres a la gent que ens visita. Preus cars, taxis que abusen, restaurants que ensarronen al visitant, i un grapat de bones maneres que passo de detallar aquí. Ara a més, pots trobar-te a la magnífica gent de la CUP que a través d'una de les seves variants folklòriques munten espectacles horribles de turismofòbia, deixant al turista que ens visita del tot acollonit. La turismofòbia no és un invent d'ara, però s'està instaurant com una nova moda que queda bé practicar-la. Tenim un país que la seva economia depèn fins a 11 per cent del PIB del turisme i aquí practiquem la turismofòbia sense cap mena de contemplació. El mes d'agost és sempre molt complicat, però aquestes noves maneres de fer país són una mica difícils d'entendre.


Comentaris

MOLÍ DEL CANYER ha dit…
Quan veig el que pasa a Barcelona crec que jo també patiria turismofobia. Bé jo vaig venir de l'area metropolitana i ara vaig a Barcelona quan no tinc cap més remei. No m'agraden el seus carrerer plens de turistes on sembla que no hagi una mida posible. No m'agrada una ciutat que "escupeix" als seus ciudatans cap a els pobles de les afores perquè ara resulta que en barris amb una bona xarxa social ja no hi ha lloc per aquells que han viscut sempre. No m'agrada l'explotació de pisos i apartaments on només tenen cabuda aquells que venen per una nit o dos. Sencillament ja no m'agrada Barcelona no li trobo cap encant quan aquesra ciutat s'ha convertit en un parc tematic.
Fa unes setmanes vaig baixar a BCN per fer unes gestions. Els seus carrers eren plens de gent de tot arreu. No, a mi tampoc m'entusiasma massa tanta gent. Ho evito tot el que puc. Això passa en aquests moments a moltes altres ciutats. El turisme ja no és una cosa exclusiva de poca gent s'ha generalitzat i això suposa tenir problemes com els que comentes. És una qüestió que els governs han de fer-hi alguna cosa, no només pensar amb el tema econòmic. Diguem-ne que la solució cupaire no és massa acceptable. S'haurà de posar una mica d'imaginació i en qualsevol cas fer-ho amb elegància. Tothom és mereix el millor, els que venen també. I nosaltres hem optat per aquest model que a curt termini també petarà. Merci pel comentari.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.