Ves al contingut principal

Botxins nord-coreans

Els de Corea del Nord ja tenen la bomba de hidrogen. Es veu que era molt necessària tenir-la perquè la col·lecció no estava del tot completa sense aquesta peça. Aquesta matinada l'han inaugurada amb èxit i la presentadora habitual de la televisió nord-coreana ha donat la nova amb l'estusiame habitual. La dona a més ha dit que aquest tipus de bomba pot posar-se en un míssil de llarg recorregut al mateix temps que ensenyava una fotografia del gran líder al costat de la suposada bomba.

Aquest tipus de material és per tenir-lo de cara a l'aparador i no se'n pot fer cap mena d'ús. Ells ho saben, al igual que la resta de potències atòmiques del planeta. Tenir armes atòmiques serveix per formar part d'un club aparentment respectable, però poca cosa més. La guerra freda ens va demostrar que són armes que no es poden utilitzar perquè qui la llenci primer quedarà fora de combat en poca estona. El règim de Corea del Nord no és cap excepció. Hi haurà un grapat d'amenaces i sancions de l'ONU i xarrameca fora de to, però ningú farà res, com fins ara. Xina i l'ex-Unió Soviètica, és a dir, la Federació Russa faran veure que la situació no els agrada, però no faran res més, qüestió d'escenes i gestos. La tecnologia per fer aquest tipus d'armes no és del tot senzilla i segurament els xinesos i russos hi tenen algun tipus de col·laboració; coses de les subcontractacions suposem. Hi ha una certa afició a facilitar les coses als països que incomoden de manera especial a Occident, amb Estats Units al capdavant. De fet, cap dels dos països mencionats han suspès els dos únics vols internacionals que es fan des de l'aeroport de la capital nord-coreana i ningú els ha mencionat. Pyongyang té vols diaris amb Xina i la Federació Russa alguns de caràcter setmanal.

Els grans perdedors d'aquesta situació són els mateixos habitants d'aquest país tancat hermèticament i en mans d'una colla de militars que viuen amb molts privilegis mentre la resta de la gent no pot menjar un plat decent. Corea del Nord és dels països més pobres del món i el seu dictador és el fill i nét de dictadors, una situació que no s'ha vist mai enlloc, per això assegurar-se una bomba atòmica, d'hidrogen o del que sigui era vital per mantenir la saga i estatus de tot el comitè que viu de fer por i d'un estat que té un règim autoritari i sanguinari; un terç de privilegiats i dos terços de víctimes.  La nova situació els fa intocables. No hi ha solucions per aquest problema. La cirurgia fina no és possible, tampoc la pedregada a l'estil Trump. Tot està massa proper a Corea del Sud i de Japó. Un cop més el món farà veure que s'emprenya, però no hi farà res. És un perill que s'hi haurà de conviure i no hi ha cap mena d'esperança que el règim caigui des de dins, en aquest sentit les informacions que arriben no són bones i la majoria dels habitants d'aquell país mai coneixeran la llibertat ni veuran tampoc la llum del que aquesta paraula suposa. La bomba d'aquest matí és l'èxit d'uns botxins i la derrota definitiva dels  que somiaven algun dia en poder veure i mirar la resta del món. Malauradament això és així. Seria fantàstic que tot plegat fos d'una altra manera, però no sembla que hi puguin haver-hi canvis, més enllà del soroll ja conegut.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…