Ves al contingut principal

Dinamarca

Borgen és una sèrie danesa que s'està emetent aquests dies en obert pel canal de la Vanguardia, el 8tv. No l'havia vist mai, no tinc televisió de pagament. No entenc el concepte de pagament en això de la televisió, de moment no ho veig necessari. La sèrie narra en un format de ficció les entranyes de la política danesa i el joc brut que s'utilitza per arribar com sigui al poder. En aquesta sèrie que s'emet els dimarts al vespre hi ha saraus de tot tipus i he llegit que té varies temporades. Em fa una certa gràcia que s'emeti Borgen en el moment que a Catalunya parlem sovint de Dinamarca. La Catalunya que volem serà la Dinamarca del sud, això ho hem llegit i escoltat moltes vegades. 

Dinamarca té una estructura administrativa i política interessant. És una monarquia parlamentaria i la seva cambra parlamentaria té 179 escons. La seva economia té una força exportadora molt alta, en productes i serveis de valor afegit. Té una renda per capita de gairebé 50 mil dòlars USA i és membre de la Unió Europea des de 1973. No té l'euro com a moneda, tot i que el seu Banc Central està en línia amb el BCE. Els danesos tenen una connexió comercial i cultural molt alta amb Suècia i Noruega, també amb Finlàndia, però els cauen una mica més lluny. El banc més important de la zona nòrdica és danès, el Nordea, que per cert té una petita seu a Barcelona. Quan treballava en el sector de la maquinària, ara fa uns anys, hi compràvem tecnologia, components molt especialitzats i bastant cars, però amb molt bones garanties de funcionament.

És bo que els catalans mirem Dinamarca com un referent. No és mala idea, però convé tenir present que els polítics d'aquell país van en bicicleta al Parlament, també que dedica sense problemes el 0,7 per cent del seu PIB a la cooperació exterior i que és seriosa i supervisada. La corrupció no és innexistent, però no té res a verue amb Catalunya i tampoc amb Espanya. Els danesos paguen impostos que a Catalunya serien impensables i en aquest punt m'agradaria dir que és un país que tracta bé o molt bé a les persones discapacitades amb necessitats especials. No és el nostre cas. A Catalunya la discapacitat està sota sospita constament i el govern actual ha pres decisions que no s'havien vist mai i que suposen un retrocés fins a 1974. La resta de comparacions són molt complicades de fer. Especialment en aquests moments que les aigües estan molt sacsejades i sense saber a peu de riu si l'aigua puja o baixa.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.