Ves al contingut principal

Estiu 1993, camí de Hollywood

La pel·lícula de Carla Simon, Estiu 1993, ara també Summer 1993 representarà a Espanya dins de la selecció de cintes que la gent de Hollywood haurà de seleccionar per rebre un Oscar a la millor pel·lícula en llengua estrangera. Queda encara camí, perquè ha de passar els filtres més durs. Tinc la percepció de que se'n sortirà, més que tot perquè Estiu 1993 és una obra interessant, diferent i molt innovadora. Crec que pot agradar fora d'aquí i els EUA especialment. Espero que la sort acompanyi a la Carla, seria un premi meravellós que s'hauria de celebrar en un format de festa grossa. 

Curiosament a les Planes d'Hostoles ja tenim també mig Oscar d'un noi que es diu Laurent Witz que és fill de Angelina Guterrez i a l'hora nét de Ramona Albareda, una dona que va marxar del poble amb la retirada Republicana de l'any 1939 i que es va establir finalment a prop de Cahors (Departament de Lot). En Laurent va rebre un Oscar per un curtmetratge d'animació que s'anomenava Mr. Hublot, una producció amb bandera francesa i luxemburgesa. Més enllà dels països, la veritat és que en Witz és també una mica de les Planes, sense haver-hi nascut i segurament sense haver-la visitat gairebé mai. Al poble hi viu el seu avi-oncle, en Lluís Soldevila Albareda, germà gran de la seva mare. La Carla tampoc va néixer a les Planes, però la seva obra i la seva infància la té i la tindrà sempre allà. 

De manera que sense gairebé voler-ho, els de les Planes podrien ser els habitants d'un poble que té un Oscar i mig, o dos i que en certa manera les seves vides dels seus premiats de cinemes han tingut una significació important pel municipi. La Ramona mai va tornar a les Planes, però alguns la tenim molt present. Quan passo pel carrer de la meva àvia hi penso sempre. Havien sigut veïnes. Els avis de la Carla estaven -curiosament- a uns 50 metres, encara no de l'àvia d'en Witz i de la meva. He tingut la sort de conèixer a gairebé tota la família francesa, els seus fills i alguns dels seus néts, també vaig conèixer a gairebé tota la família de la Carla, de petit jo anava molt a fer tombs amb la Mariona, la seva tia i entrava i sortia del "Simón" a totes hores. El seu besavi -que feia bastons- va regalar-me'un un; el va fer expressament per la meva curta alçada.  És per això,  que tinc la sensació, en realitat és un desig que la Carla Simon arribarà fins al final amb la seva història d'Estiu 1993. Potser és un somni, però és un somni fantàstic.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…