Ves al contingut principal

Seat 600

Avui he vist a TV3 que explicaven que el Seat 600 celebra el seus 60 anys. No n'estava al cas. El 600 és un cotxe especial. Petit, rabiós, espantós de línia però molt atractiu, és el cotxe que molta gent va somiar poder-ne tenir un. Quan els SEAT 600 ja eren vells servien per fer-hi algunes gamberrades i posar-lo en situacions difícils. En Roberto Sánchez, un enginyer industrial que estiuejava a les Planes va decidir un estiu, la veritat no recordo quin, que ja era hora de que aprenguéssim a conduir. Els seus fills i un servidor anàvem al circuït de Motocross de les Planes per aprendre a conduir. Teníem 13 o 14 anys i era tota una novetat per a nosaltres. Va ser molt emocionant. En Roberto va pujar des de Barcelona el seu SEAT 600 que tenia la matrícula B-522522 i amb tota la paciència del món ens van ensenyar a portar el cotxe. Jo crec que és l'edat perfecte per perdre la por, però convé fer-ho en llocs més o menys tancats, controlats i fàcils de fer-hi tombs en cotxe.

Recordo que mirava constantment els pedals i en Roberto em deia que no els mirés. Això va costar-me, al igual que posar algunes marxes. Passat algun temps, el meu pare va deixar-me portar el Jeep que hi havia a casa meva, però el meu primer cotxe, allà on vaig aprendre a conduir va ser dins d'aquell SEAT 600 blanc amb una ratlla negra que envoltava el cotxe amb un toc d'elegància. La família Sánchez Flores va vendre's el 600 en el moment que varen comprar un Panda. Quan varen recollir el nou cotxe i deixar el vell, és a dir, el SEAT 600 hi eren tots, com si es tractes d'un acte especial de respecte.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.