Ves al contingut principal

Seat 600

Avui he vist a TV3 que explicaven que el Seat 600 celebra el seus 60 anys. No n'estava al cas. El 600 és un cotxe especial. Petit, rabiós, espantós de línia però molt atractiu, és el cotxe que molta gent va somiar poder-ne tenir un. Quan els SEAT 600 ja eren vells servien per fer-hi algunes gamberrades i posar-lo en situacions difícils. En Roberto Sánchez, un enginyer industrial que estiuejava a les Planes va decidir un estiu, la veritat no recordo quin, que ja era hora de que aprenguéssim a conduir. Els seus fills i un servidor anàvem al circuït de Motocross de les Planes per aprendre a conduir. Teníem 13 o 14 anys i era tota una novetat per a nosaltres. Va ser molt emocionant. En Roberto va pujar des de Barcelona el seu SEAT 600 que tenia la matrícula B-522522 i amb tota la paciència del món ens van ensenyar a portar el cotxe. Jo crec que és l'edat perfecte per perdre la por, però convé fer-ho en llocs més o menys tancats, controlats i fàcils de fer-hi tombs en cotxe.

Recordo que mirava constantment els pedals i en Roberto em deia que no els mirés. Això va costar-me, al igual que posar algunes marxes. Passat algun temps, el meu pare va deixar-me portar el Jeep que hi havia a casa meva, però el meu primer cotxe, allà on vaig aprendre a conduir va ser dins d'aquell SEAT 600 blanc amb una ratlla negra que envoltava el cotxe amb un toc d'elegància. La família Sánchez Flores va vendre's el 600 en el moment que varen comprar un Panda. Quan varen recollir el nou cotxe i deixar el vell, és a dir, el SEAT 600 hi eren tots, com si es tractes d'un acte especial de respecte.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…