Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2017

Dolors Bassa i els CETS

Surt publicada al Diari de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la convocatòria d'ajudes per a Centres Especials de Treball. La consellera Bassa signa una convocatòria que rebaixa les subvencions destinades a persones amb discapacitat física i d'altres que no arribin a un 65 per cent de discapacitat, una norma que s'ha tret de la màniga. Mai havia passat. Ni en els moments més lliberals de Convergència i Unió se'ns havia despreciat tant. No són motius pressupostaris, perquè el Departament que dirigeix Bassa paga tot tipus de timbes, el llistat seria inacabable. No vull entrar en qüestions de sí la cosa depèn o no depèn del Procés o de la situació política que viu Catalunya. La meva crítica, si voleu ferotge a la Consellera i el seu equip és de molt abans. I em sap greu, perquè és d'aquí, de Girona, i anava amb cara de fer política social i poc sectària, però malauradament no és així. 
És un despreci al sector de la discapacitat i a un grapat d'empreses que treba…

10 anys de bloc

Aquesta setmana -més o menys- fa 10 anys que aquest bloc existeix. No pensava que la cosa tingués tanta durada, perquè són coses que es comencen amb la intenció de durar, però no sol ser habitual que durin. En fi, 10 anys tampoc és tant, però estic content. En aquest període he fet unes 2.100 entrades i el comptador diu que he tingut moltes visites. Jo diria que el comptador va a la seva bola i en realitat el primer visitant d'aquest bloc sóc jo mateix, que miro i rellegeixo el que he escrit. 
Quan vaig començar el bloc era Vicepresident de MIFAS, sabia que eren els meus darrers anys a l'associació com a responsable de no res, i d'alguna manera volia continuar dient-hi la meva, especialment en temes de discapacitat. Més tard vaig ser regidor de l'Ajuntament de Girona i vaig creure oportú potenciar l'eina del bloc. Era en certa manera una obligació, donat que ets un representant de la ciutat i poc o molt has de donar explicacions del que fas i de tot el que opines …

Turisme accessible, el gran descobriment

Llegeixo pel twitter i per diferents xarxes socials que el CERMI fa un congrés a Castelló de la Plana per parlar del turisme accessible. Molt bé, els felicito, però anem tard, molt tard. Clar que val més arribar-hi encara que sigui fora de plaç. Les normes, lleis d'accessibilitat en aquest país s'han respectat molt poc. Ara, des de no fa molt, han descobert que això del turisme és una solució que val la pena fer-hi una aposta, resulta que és un nínxol de negoci important i pot generar ocupació i molts ingressos. Benvinguts a la realitat. També han descobert que els que tenim discapacitat fem excursions, viatges. Anem a hotels i paguem com tothom i els empresaris del sector s'adonen que som gent més o menys normal i corrent. En general cal tenir les coses una mica cuidades i procurar que els turistes aquests puguin entrar i sortir de l'habitació, de la piscina i que les entrades dels establiments no hi hagi graons o obstacles. O sigui, grans descobriments del segle XXI…

Boicots per a ignorants

Resulta que hi ha gent que descobreix que això dels boicots no serveix per a res. Això diuen. L'alcalde de no sé quin poble d'Extremadura diu que si la gent deixa de comprar productes de "Solís"  perjudiquen greument l'economia del seu municipi, perquè la fàbrica d'aquesta marca de tomàquet fregit està a la població de Miajadas (Càceres). Les llaunes de Solís són de la casa Nestlé, o sigui suïssa i el seus accionistes estan a tot el món. El tomàquet Solís porta una etiqueta dient que el domicili de l'empresa està a Esplugues de Llobregat (Barcelona) perquè la seu a Espanya de la multinacional Nestlé està allà des de sempre. Grans descobriments, o sigui.
Això hauria de saber-ho l'Antònia Trujillo, una senyora que va ser ministra amb Zapatero, deixant una estela de gestió nefasta i sobretot insignificant. Era i és una incompetent que no mereix dirigir res que sigui públic o d'interès general. La ex-ministra Trujillo fa uns dies, va emprenyar-se amb…

Fart

No crec que el 155 sigui el camí més adequat. Llegeixo de tot, però les escenes que planteja el President Rajoy no són les que més convenen al país. Ni a Catalunya, ni tampoc a Espanya. Ho escric després d'escoltar al President Puigdemont, fa un moment avui a TV3, que ha estat molt dur, al igual que en Rajoy aquest matí, quan ha explicat què era el 155 i què faria. De tot plegat únicament pot treure's que al final queda una setmana perquè els governants lliguin caps i decideixin alguna cosa més profitosa, sense que ningú perdi els nervis i la compostura. La situació en aquests moments és molt greu i no té cap perspectiva de millorar, convé posar-hi una mica d'això que en dèiem seny. 
Rajoy vol intervenir la Generalitat de Catalunya, una aventura complicada i perillosa. L'estructura catalana té més de 200 mil treballadors públics i suposo que no serà allò d'arribar i preguntar què hi ha de nou. No és tant senzill, vaja, jo no ho veig massa fàcil. Puigdemont vol evi…

MIFAS, Novetats al Pere Llonch

DIARI DE GIRONA-- Article de Pilar Turon, publicat dijous 19 d'octubre de 2018; L'estimulació del tacte, la vista, l'oïda, l'olfacte o el gust amplia les possibilitats terapèutiques de les persones amb algun tipus de discapacitat, una via que MIFAS està experimentant, per primera vegada, en un dels centres que gestiona a les comarques de Girona. Per aprofundir en aquesta línia, l'associació ha creat una aula multisensorial al Centre de dia Pere Llonch, de Vilafant, en la qual es treballa a partir de tècniques de relaxació o d'estímuls controlats –que poden ser de tipus visual, tàctil, auditiu, vibratori, gustatiu o olfactiu, entre d'altres possibilitats– amb l'objectiu de potenciar les capacitats de cada persona. Una aula multisensorial s'entén com un espai de relaxació i d'exploració i es concreta en una sala on hi ha diversos materials adaptats a les necessitats dels usuaris, amb els que poden interactuar a partir de les sensacions que percep a…

Augment d'impostos a Girona

Mentre Carles Puigdemont i Mariano Rajoy parlen aferrissadament i de forma contínua i tot el país està distret amb el tema, l'Ajuntament de Girona aprofita per fer una pujada dels impostos municipals en un 2,4 per cent pel proper any 2018. Maria Àngels Planas, regidora de Hisenda dirà a tort i a dret que fa sis anys que no s'havia fet i que ara convé actualitzar la situació. No sé què dirà la resta del govern de Girona que està format pel PDcAT i PSC i tampoc he escoltat res de la resta de grups de la oposició. Un 2,4 per cent no és una xifra escandalosa, però ho és quan la majoria dels habitants de Girona no han recuperat el poder adquisitiu des de fa molts anys. Hi ha (o hi havia) una certa recuperació econòmica, però tots estarem d'acord que aquesta no havia arribat a la majoria de les famílies. És per tant, des del meu punt de vista una decisió errònia. Fa un parell de dies s'ha sabut que l'estat augmentarà un 0,25 per les pensions, la qual cosa vol dir que mo…

Jocs de cadires

En Joan Pahisa estrena cadira i ho ha fet a Girona. Després de recollir-la ha pujat i hem fet un tomb per la ciutat per veure com anava. És important que la cadira formi part d'un mateix per poder tenir un domini i així adquirir seguretat, o sigui anar sense por pels carrers de les nostres ciutats. Girona i el circuït que hem fet està molt ben adaptat. Hem pogut passar per les voreres que s'han reformat no fa massa i el nivell és zero, per tant molt fàcil d'anar-hi. Demà farem un tomb una mica més complicat i ens arribarem a la Rambla, passant pel carrer Nou i el Pont de Pedra, allà la cosa és una mica més complicada. A mida d'anar protestant i parlant amb els responsables de l'Ajuntament de Girona les coses s'han anat fent bé. Queden pendents coses importants, com entrar a botigues i poder moure's amb seguretat per molts indrets de Girona. 
Hem vist que al carrer Joan Maragall 31 han fet una reforma de l'edifici, de l'entrada. Bona; perquè s'e…

Tempestes

En el moment de fer aquest post el dilluns ja ha començat però ningú ha aixecat la persiana encara. És dilluns 16 d'octubre i la setmana promet tempestes en totes les seves versions. No és que sigui massa engrescador entrar-hi. El matí d'aquest dilluns hi ha citacions a l'Audiència Nacional per el màxim responsable -no polític- dels Mossos i també hi hauran de fer-hi un tomb els responsables de l'ANC i Òmniun Cultural, les dues branques civils de tot el Procés. La premsa no es pot llegir, vaja, sí que es pot fer, però s'ha de repassar amb les ulleres de sol posades. Es preveuen tota mena de desgràcies per l'economia catalana, pels seus polítics i per suposat per a tota la població que viu aquí. No s'esperen avanços significatius pel que fa el diàleg, o sigui que aquí no enraona ningú amb ningú, almenys oficialment. i per tant haurem d'estar enganxat als mòbils per saber la darrere hora, el darrer minut. 
Suposo que la classe política està al cas de que…

Haumea

Mentre Puigdemont i Rajoy estan immersos en el diàleg, és un suposar, els telescopis del món continuen -sembla mentida- treballant, o sigui, mirant i fent el tafaner per l'espai. Els que s'hi dediquen, descobreixen tot sovint, coses noves i avui ens han explicat que fa mesos miraven fixament un punt estrany que podia ser constrastat a través d'un eclipse amb una estrella llunyana. En pocs segons varen descobrir que hi ha un planeta que s'anomena Haumea i que té un defecte físic no vist mai fins ara. Resulta que Haumea té forma de meló i és tant gran o petit com Plutó, que durant una temporada no va arribar a la categoria de planeta, i ara en canvi, és un món fascinant. Haumea té un parell de satèl·lits i també té un anell que el rodeja totalment, o sigui que amb la resta de les coses és ben normal. Cada quatre hores i pocs minuts a Humea equival a un dia i per fer-hi un any de turisme és una mica més complicat, perquè es requereixen 284 anys dels nostres. Afortunadame…

Delayed

Vaig seguir la sessió parlamentària d'ahir a mitges. Molt refredat, no volia estar a casa, de manera que vaig anar al Ruth Vela Gym ha passar l'estona, a veure les noies que estan contentes per ser les guanyadores del Món de Kangoo-Jump. Sortint vaig intentar agafar el fil del que passava i encara l'estic buscant. No ho vaig entendre massa res i després de llegir una desena de diaris digitals encara no ho entenc. Puigdemont va dir que declarava la independència, però la suspenia; admeto que això ja és difícil, però després d'acabar el debat sense rèpliques; o sigui, una exposició de monòlegs, els diputats independentistes varen signar un document que no era oficial però que porta l'escut oficial. Ho varen fer a la sala del costat del saló de Plens, però dins del Palau del Parlament de Catalunya. 
La maniobra, com dic, és difícil d'entendre. Cosa de polítics, suposo, però la vicepresidenta del Govern espanyol no ho ha entès així i ha dit que avui al matí es reu…

Jean Rochefort

L'any 1990 Patrice Leconte va dirigir aquesta pel·lícula que personalment vaig tardar una mica en descobrir. És una peça formidable. En Rochefort és l'actor francès amb més cara de francès que hi ha al cinema francès. En el "Marit de la Perruquera" hi ha un paper impressionant, ballant música oriental, em penso que és armènia. Aquest home avui ens ha deixat i França ho lamenta. També aquí. Havia fet un grapat de treballs al cinema, alguns més importants, més reconeguts. Però en aquesta pel·lícula Rochefort  jo els descobreixo com actor. Quan vaig a França, a les capitals petites i als pobles i veig perruqueries sempre penso amb aquestes escenes. Hi passa molt, perquè França és el país de les perruqueries i de les farmàcies.

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Steve Wozniak i Vodafone

I parlant d'anuncis, aquest també és molt bo i m'agrada molt. De la gent d'Apple segurament no hi ha res a dir, però els de Vodafone España tenen poca credibilitat, sobretot si tenim en compte que pregonen la millora de les coses i les facilitats que porten les noves tecnologies a la gent, just quan a Girona la seva principal botiga (Gran Via de Jaume I) no està adaptada. No s'hi pot entrar. Quan vaig ser regidor a l'Ajuntament de Girona vaig denunciar-ho en un Ple, però ningú ha fet res. Els de Vodafone pregonen un missatge que no apliquen, almenys a Girona. No poden apuntar-se el "tanto" amb anuncis com aquest i després no deixar entrar a discapacitats als seus establiments. És discriminació i convé dir-ho ben clar. A més cal recordar que estem a l'any 2017 i aquestes coses ja no s'haurien de dir, en qualsevol cas no s'haurien de lamentar. Evidentment no sóc client de Vodafone i em penso que no ho seré mentre no pugui entrar la botiga. Dit …

La Misión, un gran anunci

Portem una temporada que mirar la televisió és un acte de fe. Difícil de sobreviure els moments aquests, que són complicats, segurament històrics, però de ben segur histèrics. La publicitat tant pesada a vegades és una bon moment per fugir de programació dolenta i cridòria variada. Fa uns dies vaig veure aquest anunci de la Fundació Reina Sofia, que treballen per combatre la malaltia de l'Alzheimer. La història és preciosa, tendra i trista, però té un final amb esperança. L'he buscat a Youtube i l'he trobat, i aquí el penjo. La sensibilització de les malalties neurodegeneratives és important. Donar-les a conèixer a través d'anuncis com aquest és molt important. Felicitats als autors. 

Kangoo Jump, Ruth Vela

Aquí la tropa del Ruth Vela Gym de Girona, representant a la penya en aquest festival que es celebra a Madrid aquest cap de setmana. La peça que veieu representada ha estat preparada des de fa molts dies i l'han treballada durant un grapat d'hores. M'han dit que han passat a la final. Demà diumenge sabrem com han acabat, segurament molt bé. Es mereixen el millor. Els que formem part dels usuaris del Gym us desitgem el millor i una forta abraçada.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

Les seus socials

El procés o com es digui ja comença a tenir les seves primeres xerricades econòmiques. La banca, la nostra banca diu que marxarà, que traslladarà les seves seus socials a llocs més tranquils i així podrà estar sota el paraigües del Banc Central Europeu. Era una noticia que en certa manera s'esperava i suposo que tota la gent que està per la independència també ho esperava. No era tant difícil d'encertar-la. En general s'ha parlat molt poc d'economia, vull dir que no s'ha parlat com tocava fer-ho. Només han sortit animadors d'una banda i de l'altra a explicar que tot serà magnífic o bé que tot serà un desastre. Cap d'ells creïble, vaja, jo no me'ls crec per a res. 
En aquest sentit m'agradaria dir que avui dia les seus socials de les empreses, bancs i tot el que. sigui són merament una qüestió de caràcter formal. És un domicili per rebre notificacions legals i poca cosa més. Hi ha països que els domicilis socials poden ser un apartat de correus …

Un discurs sense finestres

El rei d'Espanya ha fet un discurs sense finestres, sense deixar cap obertura al diàleg. Ha optat per una versió dura sense valorar els sentiments del molts catalans, precisament a poques hores d'haver viscut una jornada complicada, de pinyes seques, a tort i a dret.  Quan he escoltat que el Rei parlaria he pensat que faria servir paraules dirigides al enteniment, a l'establiment del diàleg i de les germanors que ens uneixen a uns i altres. No ha estat així. Ha anunciat que obrirà una benzinera i que vendrà encenedors. No ha estat el discurs que esperava. Evidentment les cavernes i les emissores de ràdio espanyoles s'han quedat molt satisfetes, però a mi m'ha semblat una tamborinada que anuncia que els propers dies hi haurà encara més saraus, o sigui tot el contrari de la calma que hauria d'haver demanat. M'ha semblat un discurs poc amistós i per tant molt preocupant. No m'ha agradat gens ni mica. Francament, ho lamento, no resolt res, ho complicat tot…

1 d'octubre

A la resta d'Europa i del Món se'ls fa molt difícil d'entendre que a Catalunya avui no sigui legal poder votar. No ho entenen, perquè la mentalitat europea i anglosaxona en general consideren que una votació democràtica està per damunt de tot. Tampoc ho entén Donald Trump, que va dir que ell preferia una Espanya unida, però -va afegir- que segurament hi havia gent que no estaria d'acord en això de no poder votar- En Donald Trump va a la seva bola i segurament va ser informat pel seu equip que en Rajoy anava a veure'l per fer-se una fotografia i així deixar clara la postura nord-americana. Va quedar emboirada. La Unió Europea no diu res de nou. Es limita a defensar un estat membre i considera la qüestió catalana un afer intern, al menys fins el proper 2 d'octubre. Després ja es veurà, interessant saber quina cara hi posaran després de les imatges d'avui.
Avui és primer d'octubre. Hi ha saraus als carrers de Catalunya. No sé si estava previst, però les i…