Ves al contingut principal

1 d'octubre

A la resta d'Europa i del Món se'ls fa molt difícil d'entendre que a Catalunya avui no sigui legal poder votar. No ho entenen, perquè la mentalitat europea i anglosaxona en general consideren que una votació democràtica està per damunt de tot. Tampoc ho entén Donald Trump, que va dir que ell preferia una Espanya unida, però -va afegir- que segurament hi havia gent que no estaria d'acord en això de no poder votar- En Donald Trump va a la seva bola i segurament va ser informat pel seu equip que en Rajoy anava a veure'l per fer-se una fotografia i així deixar clara la postura nord-americana. Va quedar emboirada. La Unió Europea no diu res de nou. Es limita a defensar un estat membre i considera la qüestió catalana un afer intern, al menys fins el proper 2 d'octubre. Després ja es veurà, interessant saber quina cara hi posaran després de les imatges d'avui.

Avui és primer d'octubre. Hi ha saraus als carrers de Catalunya. No sé si estava previst, però les imatges de repressió de la gent que intentava votar donaran la volta al món. Són imatges terribles, que ara mateix estan penjades a les principals webs informatives de tot el planeta. L'estat espanyol no hi queda massa bé. De fet, hi queda molt malament. A Occident no s'entén que la policia reparteixi llenya a gent que vol votar. Són fotos d'un país que té defectes democràtics i aquests queden a la vista de tothom. La qüestió catalana ja està tinguen interès informatiu a tot el món, si ho volien evitar, han fracassat.

He dit moltes vegades aquí que el problema Catalunya-Espanya, o també el d'Espanya-Catalunya necessita ajuda. Requereix d'especialistes discrets que sàpiguen posar algunes solucions al damunt de la taula i traçar uns acords que permetin dissenyar un nou model de relació. No sé si la independència n'és una d'elles, podria ser una opció, però en qualsevol cas i sempre dins d'un entorn europeu, s'hauran de determinar noves vies d'enteniment perquè havent arribat al dia d'avui, 1 d'octubre de 2017 i en aquestes condicions,  podem ja fer una afirmació contundent; tot ha fracassat; el model actual ha arribat al seu final, la relació Catalunya-Espanya és insoportable i calen reformes serioses, no només d'estètica, o de continent, sinó de contingut profund. 

Ni a Catalunya, ni tampoc a Espanya poden permetre's estar un grapat d'anys més discutint inútilment com s'ha fet en els darrers 7 anys. Des de 2010 i especialment des de la sentència del Tribunal Constitucional en contra de l'Estatut de Catalunya de 2006, les coses han anat molt malament. Els ciutadans tenen el dret de dir-hi la seva. No era tant difícil deixar-ho fer. Ara, a partir d'avui, les coses seran més complicades i s'haurà de reparar molts danys col·laterals, ningú hi sortirà guanyant res. El lideratge de Rajoy queda avui molt tocat, els cops de porra de la seva policia apallissant gent que volia votar no és en cap cas la millor imatge d'un líder occidental. Per la part catalana s'haurà de veure també com surten els seus principals dirigents. En qualsevol cas, per les dues bandes, no s'ha vist mai una taula, només hem vist gent enganxada a la seves cadires i sempre amb molta cridòria, que són signes d'una greu incompetència. Demà serà 2 d'octubre i alguna cosa nova hauria de començar. Entenc que no serà gens fàcil. (la foto és de la BBC)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…