Ves al contingut principal

Delayed

Vaig seguir la sessió parlamentària d'ahir a mitges. Molt refredat, no volia estar a casa, de manera que vaig anar al Ruth Vela Gym ha passar l'estona, a veure les noies que estan contentes per ser les guanyadores del Món de Kangoo-Jump. Sortint vaig intentar agafar el fil del que passava i encara l'estic buscant. No ho vaig entendre massa res i després de llegir una desena de diaris digitals encara no ho entenc. Puigdemont va dir que declarava la independència, però la suspenia; admeto que això ja és difícil, però després d'acabar el debat sense rèpliques; o sigui, una exposició de monòlegs, els diputats independentistes varen signar un document que no era oficial però que porta l'escut oficial. Ho varen fer a la sala del costat del saló de Plens, però dins del Palau del Parlament de Catalunya. 

La maniobra, com dic, és difícil d'entendre. Cosa de polítics, suposo, però la vicepresidenta del Govern espanyol no ho ha entès així i ha dit que avui al matí es reunirà el Consell de Ministres en sessió extraordinària per estudiar la cosa, el moment. No va dir si havien entès el que havia passat al Parlament, tampoc va admetre preguntes, o sigui, un altre monòleg. Va fer veure que posava mala cara, diguem-ne cara d'enfurismada. La Sáenz de Santamaria és una dona que té un riure dubtós, de poca gràcia i desconeixem si sortirà per la dreta o per la porta del fons a la dreta del tot.

Ara no sabem que passarà. La independència sense independència és molt estranya. És un estat d'ànim una mica confús però totalment nou. En aquest escenari no hi havíem estat mai i no sabem si és una aturada per veure l'estació o si hem quedat en via morta. Quedem a l'espera que algú ens digui alguna cosa. És com estar en un aeroport i que t'acabin de dir que no volaràs, però que no marxis perquè la companyia aèria està buscant alternatives per col·locar-te en un altre vol. Fa uns dies, ja vaig dir que Puigdemont no sabíem que diria, però que no perdria el seu moment de màxima audiència per sortir amb una cosa nova. La previsió no ha fallat, però això no vol dir que estiguem millor que abans de les sis de la tarda d'ahir dimarts. 

Més enllà de l'humor metafòric que jo hi posi, hem d'admetre que la cosa ja no té cap gràcia. És seriosa i no sabem quina serà la sortida. Va agradar-me el que va dir Enric Juliana fa uns dies en un d'aquests debats a mitjanit; atenció en no humiliar Catalunya, seria un gran error. Però també he de dir que segueixo amb preocupació el daltabaix econòmic que estem vivint. També cal dir que el govern que tenim no està governant, està només pendent de la qüestió Procés, i per tant hi ha un grapat de coses aturades, i les finances intervingudes. Al meu entendre, la situació s'agreuja i s'allarga encara més. Tot plegat està més confús que ahir i ara sí que la gent està amoïnada. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…