Ves al contingut principal

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.

En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, tot i que en realitat ja ho estem. Aquesta setmana les principals empreses catalanes han fugit físcalment de Catalunya, han traslladat les seves seus socials a diferents llocs de l'estat espanyol per protegir els seus interessos, la banca especialment. El Banc de Sabadell que té una línia d'ajuts de l'estat espanyol per haver absorbit en el seu moment la CAM ha estat la primera en tirar pel dret. Caixabank la seguirà sense problemes perquè els seus clients de fora de Catalunya representen 2/3 del total. Són dues entitats bancàries que volen estar sota les normes del BCE i de la Unió Europea i no queda clar que una possible independència de Catalunya els permeti sobreviure. Després de la banca venen les grans cotitzades, fins a 16 en poques hores i ho seguiran fent un grapat d'empreses més, sobretot aquelles que la base de la seva clientela és a Espanya. Molts d'altres estan esperant precisament a les 18 hores del proper dimarts per prendre decisions. 

Ara mateix hi ha una gran cridòria a la televisió i ràdios quan parlant de tot això. Partidaris i detractors fan grans proclamacions i severes advertències, el paisatge que s'està creant és difícil d'entendre que sigui del tot real. El paper de la premsa en general i vist una mica de lluny ha estat lamentable. Convindria que fessin una reflexió de com han estat tractant el tema, i si han estat dignes en la comunicació periodística dels fets. Lògicament hi ha matisos, clar que sí, però hem viscut unes manipulacions i falsedats que en alguns casos han superat el sentit comú. Veure economistes de colors ensarronant al personal i tertulians dient que si la gent no ha anat a votar és el seu problema és d'una imbecilitat difícil de superar. Necessitem una mica de sentit comú.

Finalment el referèndum ha tingut una participació del 43 per cent de la població que tenia dret a votar. Les darreres eleccions autonòmiques va ser del 77 per cent i la jornada del 9N va tenir una participació que va ser una mica superior a la del diumenge passat. No crec que Puigdemont demani al Parlament proclamar la República, no té base suficient. Té l'entusiasme de molta gent, la xifra és extraordinària, però li caldrien 15-20 punts més per ser donada per bona. I més enllà dels resultats, és preocupant que les empreses; l'economia catalana són empreses, hagin decidit fugir d'escena. Caldrà serenor i parlar molt de com resoldre la situació. Imaginació i resil·liència, d'això ja n'anirem parlant. En qualsevol cas s'hauran de posar eines per recuperar la il·lusió d'un poble que és valent, però que amb algunes coses no l'acabem d'encertar.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…