Ves al contingut principal

Dolors Bassa i els CETS

Surt publicada al Diari de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la convocatòria d'ajudes per a Centres Especials de Treball. La consellera Bassa signa una convocatòria que rebaixa les subvencions destinades a persones amb discapacitat física i d'altres que no arribin a un 65 per cent de discapacitat, una norma que s'ha tret de la màniga. Mai havia passat. Ni en els moments més lliberals de Convergència i Unió se'ns havia despreciat tant. No són motius pressupostaris, perquè el Departament que dirigeix Bassa paga tot tipus de timbes, el llistat seria inacabable. No vull entrar en qüestions de sí la cosa depèn o no depèn del Procés o de la situació política que viu Catalunya. La meva crítica, si voleu ferotge a la Consellera i el seu equip és de molt abans. I em sap greu, perquè és d'aquí, de Girona, i anava amb cara de fer política social i poc sectària, però malauradament no és així. 

És un despreci al sector de la discapacitat i a un grapat d'empreses que treballen per la integració social de persones amb discapacitat. No és un gest innocent. El sector de la discapacitat psíquica com sempre, -ho ha fet altres cops- s'ha aprofitat de les preferències de la Direcció General de Treball Social i així treure profit de les runes que deixarà l'ensorrament d'altres Centres Especials de Treball. Un paisatge lamentable, però del tot cert. Aquesta convocatòria posa en perill uns 7.000 llocs de treball.

La convocatòria i els seus efectes acabarà davant els tribunals i com altres vegades el Departament perdrà i haurà de pagar els enderrariments. Però tot això passarà quan ja sigui massa tard i algunes empreses hauran tancat portes. Si volen fer discrimacions positives que les facin, però que no siguin sectàries i injustes. A la resta d'Espanya volen potenciar les empreses que siguin Centres Especials de Treball fent tractes diferents si aquestes són creades a partir de les diferents iniciatives socials que existeixen, separant-ho clarament de les iniciatives privades. És una manera més elegant, més justa, més sabia. El sectarisme de Dolors Bassa i el seu equip és injust i a més és il·legal. Ignoro ara mateix quina és la situació de la Consellera. Té el meu respecte com a càrrec institucional, però les seves decisions en temes socials són despreciables i com que aquest és un bloc personal ho dic sense cap mena d'embut i sense mossegar-me la llengua. Tinc moltes ganes de veure-la i parlar-hi. El que dic per escrit puc explicar-li sense cap problema. Decebedor.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…