Ves al contingut principal

Fart

No crec que el 155 sigui el camí més adequat. Llegeixo de tot, però les escenes que planteja el President Rajoy no són les que més convenen al país. Ni a Catalunya, ni tampoc a Espanya. Ho escric després d'escoltar al President Puigdemont, fa un moment avui a TV3, que ha estat molt dur, al igual que en Rajoy aquest matí, quan ha explicat què era el 155 i què faria. De tot plegat únicament pot treure's que al final queda una setmana perquè els governants lliguin caps i decideixin alguna cosa més profitosa, sense que ningú perdi els nervis i la compostura. La situació en aquests moments és molt greu i no té cap perspectiva de millorar, convé posar-hi una mica d'això que en dèiem seny. 

Rajoy vol intervenir la Generalitat de Catalunya, una aventura complicada i perillosa. L'estructura catalana té més de 200 mil treballadors públics i suposo que no serà allò d'arribar i preguntar què hi ha de nou. No és tant senzill, vaja, jo no ho veig massa fàcil. Puigdemont vol evitar-ho amb un debat al Parlament tipus "Política General" amb possibilitat de proclamar la independència, amb la majoria absoluta que dona la suma de les opcions que la recolzen, és a dir, 72 sobre 135, i amb el suport dels resultats afirmatius d'un referèndum que hi va participar un 43 per cent del cens. Tampoc és senzill, vaja, igualment que en el cas anterior jo no veig massa clar. O sigui que tenim un panorama que ja no és qüestió de donar compliment a les lleis, o dels resultats electorals, s'ha d'utilitzar la intel·ligència i el sentit comú. I aquí és allà on penso que uns i altres han perdut el fil de l'horitzó possible, de la realitat i de qui diuen representar. 

La gent està trista, angoixada i amoïnada. És lògic. Tota la setmana, cada hora que passa arriben noticies d'uns i dels altres i cap és bona. És com un concurs d'estirar la corda. Ara mateix la gent està cansada perquè amb els personatges que tenim al capdavant no s'hi veu cap sortida, i després de tants mesos, anys de parlar i remenar res va enlloc, i per acabar-ho de rematar ningú governa, tant el govern d'aquí com el d'allà només es dediquen a estirar la corda, sense fer res més. La població té una certa paciència, però no cal abusar-ne massa. Molta gent em diu que està farta. Jo també n'estic fart i a més, en aquestes hores, molt preocupat.


Comentaris

Anònim ha dit…
Jo també sento dir que el poble està fart. Fart d’aquells que desde l’equidistància, ignoren qui és l’opresor i l’oprimit, qui és el que fot cops de porra i qui les rep, exigint responsabilitats als dos per igual. Que només sent ara la veu del poble dient que està fart, quan porta des del 2006 està reclamant justícia. Doncs Fart, molt fart.
Queda clar que els responsables espanyols són uns irresponsables. Ja vaig dir-ho en un post en el seu moment. De tota manera cal veure tot això amb una certa distància i podem descobrir que no tothom ha estat fantàstic. El problema ve de lluny, fins i tot d'abans del 2006. No han entès i no han volgut entendre que Catalunya vol ser d'una altra manera. També s'ha de dir que nosaltres, els catalans, ens hem explicat molt malament. A la meva manera d'entendre tot ha petat. El sistema espanyol que era tant bo, no ho ha estat mai, però el català també ha fet aigües.

A mi m'agradaria que tot fos diferent, igualment que molta gent. Els catalans tenim perspectives diferents, i ara serà molt més difícil d'explicar, tot i que s'haurà de fer. Hi ha feina, molta, però caldrà tenir responsables polítics amb menys ego i esperar que a l'altra banda hi hagi algú que ho pugui entendre. En fi, complicat.

Gràcies pel teu comentari.
Anònim ha dit…
Me añado a la fiesta. Me gusta el comentario que te han escrito dejándote en pelotas. No hay para menos, día 21, 155 y tu contra Puigdemont, que si ego que si impuestos en Girona, que vergüenza. Con la que está cayendo y ni mención de los complices del PSC-PSOE, de estos nada de nada.
Y tu habilidad para poner en tu saco la opinion de “molts, el poble, catalans”?
A mi no me des las gracias no las quiero.
Evidentemente no estoy nada de acuerdo con la subida de impuestos del Ajuntament de Girona, es un momento complicado económicamente y esa recuperación de la que se presume es todavía algo que no ha llegado a todos los ciudadanos. El papel del PSC-PSOE en este asunto queda por ver, de momento su apoyo al PP para abrir el 155 no me gusta nada.

Este es un blog personal. Mi opinión es mi opinión y todo lo que digáis me parece interesante. Doy las gracias por hacer comentarios puesto que no es habitual que los haya. Un saludo

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.

Consell Social del Guttmann

Torno a parlar de l'Institut Guttmann perquè avui dimecres hem tingut una nova reunió del seu Consell Social, on hi són totes les organitzacions importants de la discapacitat física de Catalunya i alguna altra també de la resta de l'estat, per cert, també hi ha una representació dels companys d'Andorra. Avui hem donat el vist-i-plau al programa de treball del proper 2017 i s'ha fet un repàs dels esdeveniments que el Guttmann ha promogut i participat durant l'any 2016; el darrer de tots la setmana passada a Girona amb la presentació del llibre "Innovació i Discapacitat" que demà dia 24 es presentarà a Lleida de la mà dels companys d'ASPID. En la sessió d'avui també s'ha parlat de la marxa del projecte Guttmann-Sagrera a la ciutat de Barcelona, de la necessitat de que el sector en general i els físics en particular demanin un reforçament i actualització de les polítiques socials a la Generalitat de Catalunya. També hem pogut veure la feina que …