Ves al contingut principal

Boicots per a ignorants

Resulta que hi ha gent que descobreix que això dels boicots no serveix per a res. Això diuen. L'alcalde de no sé quin poble d'Extremadura diu que si la gent deixa de comprar productes de "Solís"  perjudiquen greument l'economia del seu municipi, perquè la fàbrica d'aquesta marca de tomàquet fregit està a la població de Miajadas (Càceres). Les llaunes de Solís són de la casa Nestlé, o sigui suïssa i el seus accionistes estan a tot el món. El tomàquet Solís porta una etiqueta dient que el domicili de l'empresa està a Esplugues de Llobregat (Barcelona) perquè la seu a Espanya de la multinacional Nestlé està allà des de sempre. Grans descobriments, o sigui.

Això hauria de saber-ho l'Antònia Trujillo, una senyora que va ser ministra amb Zapatero, deixant una estela de gestió nefasta i sobretot insignificant. Era i és una incompetent que no mereix dirigir res que sigui públic o d'interès general. La ex-ministra Trujillo fa uns dies, va emprenyar-se amb una cadena americana de menjar ràpid per tenir aigua embotellada de la casa Font Vella. Va dir que era indignant o alguna així. Ella no sap que l'aigua que Font Vella distribueix a Madrid està embotellada a Sigüenza (Guadalajara) i tampoc deu saber que aquesta marca és propietat de Danone, o sigui una marca que representa una de les principals multinacionals franceses de l'alimentació. L'efecte Trujillo s'extén, però practicar-ho és d'una imbecilitat considerable.

De fet, conec algunes empreses catalanes que s'han internacionalitzat fortament a partir del moment que han deixat de vendre a l'estat espanyol per haver estat víctimes de boicot comercial. Algunes situacions provoquen justament l'efecte contrari del que pretenien els seus promotors. Si tanquen portes la gent ha de buscar-se la vida, aprendre a moure's, especialitzar-se i millorar. Això és el que ha passat en alguns casos, però no sempre. L'efecte de l'ex-ministra Trujillo n'és una mostra, i a poc que s'hi dediqui una gran promotora de la internacionalització de l'economia catalana. De tota manera, quina pena de país i quina misèria de personatges que tenim.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…