Ves al contingut principal

Boicots per a ignorants

Resulta que hi ha gent que descobreix que això dels boicots no serveix per a res. Això diuen. L'alcalde de no sé quin poble d'Extremadura diu que si la gent deixa de comprar productes de "Solís"  perjudiquen greument l'economia del seu municipi, perquè la fàbrica d'aquesta marca de tomàquet fregit està a la població de Miajadas (Càceres). Les llaunes de Solís són de la casa Nestlé, o sigui suïssa i el seus accionistes estan a tot el món. El tomàquet Solís porta una etiqueta dient que el domicili de l'empresa està a Esplugues de Llobregat (Barcelona) perquè la seu a Espanya de la multinacional Nestlé està allà des de sempre. Grans descobriments, o sigui.

Això hauria de saber-ho l'Antònia Trujillo, una senyora que va ser ministra amb Zapatero, deixant una estela de gestió nefasta i sobretot insignificant. Era i és una incompetent que no mereix dirigir res que sigui públic o d'interès general. La ex-ministra Trujillo fa uns dies, va emprenyar-se amb una cadena americana de menjar ràpid per tenir aigua embotellada de la casa Font Vella. Va dir que era indignant o alguna així. Ella no sap que l'aigua que Font Vella distribueix a Madrid està embotellada a Sigüenza (Guadalajara) i tampoc deu saber que aquesta marca és propietat de Danone, o sigui una marca que representa una de les principals multinacionals franceses de l'alimentació. L'efecte Trujillo s'extén, però practicar-ho és d'una imbecilitat considerable.

De fet, conec algunes empreses catalanes que s'han internacionalitzat fortament a partir del moment que han deixat de vendre a l'estat espanyol per haver estat víctimes de boicot comercial. Algunes situacions provoquen justament l'efecte contrari del que pretenien els seus promotors. Si tanquen portes la gent ha de buscar-se la vida, aprendre a moure's, especialitzar-se i millorar. Això és el que ha passat en alguns casos, però no sempre. L'efecte de l'ex-ministra Trujillo n'és una mostra, i a poc que s'hi dediqui una gran promotora de la internacionalització de l'economia catalana. De tota manera, quina pena de país i quina misèria de personatges que tenim.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.

Consell Social del Guttmann

Torno a parlar de l'Institut Guttmann perquè avui dimecres hem tingut una nova reunió del seu Consell Social, on hi són totes les organitzacions importants de la discapacitat física de Catalunya i alguna altra també de la resta de l'estat, per cert, també hi ha una representació dels companys d'Andorra. Avui hem donat el vist-i-plau al programa de treball del proper 2017 i s'ha fet un repàs dels esdeveniments que el Guttmann ha promogut i participat durant l'any 2016; el darrer de tots la setmana passada a Girona amb la presentació del llibre "Innovació i Discapacitat" que demà dia 24 es presentarà a Lleida de la mà dels companys d'ASPID. En la sessió d'avui també s'ha parlat de la marxa del projecte Guttmann-Sagrera a la ciutat de Barcelona, de la necessitat de que el sector en general i els físics en particular demanin un reforçament i actualització de les polítiques socials a la Generalitat de Catalunya. També hem pogut veure la feina que …