Ves al contingut principal

Les seus socials

El procés o com es digui ja comença a tenir les seves primeres xerricades econòmiques. La banca, la nostra banca diu que marxarà, que traslladarà les seves seus socials a llocs més tranquils i així podrà estar sota el paraigües del Banc Central Europeu. Era una noticia que en certa manera s'esperava i suposo que tota la gent que està per la independència també ho esperava. No era tant difícil d'encertar-la. En general s'ha parlat molt poc d'economia, vull dir que no s'ha parlat com tocava fer-ho. Només han sortit animadors d'una banda i de l'altra a explicar que tot serà magnífic o bé que tot serà un desastre. Cap d'ells creïble, vaja, jo no me'ls crec per a res. 

En aquest sentit m'agradaria dir que avui dia les seus socials de les empreses, bancs i tot el que. sigui són merament una qüestió de caràcter formal. És un domicili per rebre notificacions legals i poca cosa més. Hi ha països que els domicilis socials poden ser un apartat de correus i també hi ha empreses que lloguen un apartament de forma puntual per constituir-se com empresa i això no vol dir que les seves operatives estiguin en un altre lloc. El BBVA per exemple, té la seva seu a Bilbao, a la Plaza de San Miguel, però la operativa de tota l'empresa es fa a Madrid. El Santander també té la seu operativa a Madrid i la social a Santander, en un d'aquests edificis anomenats d'interès general. En fi, són tecnicitats que tenen molt poc a veure amb l'economia real. En el món que vivim la gent pot anar d'un punt a l'altre a gran velocitat, però el diners van a velocitat de llampec, és a dir, molt més de pressa que la gent.

Fa unes setmanes un gestor d'un fons d'inversió francès explicava que ell opera des de qualsevol lloc, i que a vegades fa operacions de compra i venda assegut a la seva bicicleta. Per tant amb aquest exemple està gairebé tot dit. Ara bé, també he de dir que el fet de que això passi no és senyal de bones noticies; la banca catalana sense Espanya ho passarà malament i la banca espanyola sense Catalunya tampoc ho tindrà fàcil. Jo diria que aquestes coses, com gairebé tot es solucionen parlant, sempre i quan hi hagi gent amb ganes de parlar i amb capacitat de fer-ho. Jo diria que aquest és el problema.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…