Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2017

Jornada informativa sobre habitatge

Avui a MIFAS, a la seu del CAI (Carrer Empúries,31) s'ha fet una conferència per explicar-nos els projectes de co-habitatge que s'estan tirant endavant a casa nostra, a les comarques de Barcelona i també a les d'aquí. És un sistema que està funcionant sense problemes i amb acompanyament legislatiu a països com Alemanya i Dinamarca, però aquí això encara no és fàcil. Hi ha propostes que ajunten persones i de forma conjunta dissenyen com volen viure. En el cas de persones amb discapacitat no hi ha propostes, però seria viable fer-ne'n. En aquest sentit hi ha una proposta d'una sòcia de MIFAS que vol tirar endavant una iniciativa d'aquest tipus, l'han anomenat Libèl·lula i estan buscant l'indret i les persones adequades per tirar-lo endavant. Girona podria ser un bon lloc per fer-lo, han dit, i en aquest sentit la gent de MIFAS sembla que facilitarà els espais que facin falta per veure si un grup de socis s'animen i comencen a moure's. La xerrada …

La EMA no vindrà

Reflexió que fa Iñaki Gabilondo avui en el seu vídeo blog i que em sembla impecable. Barcelona ha perdut l'Agència Europea del Medicament, coneguda com EMA, mentrestrant la nostra classe política s'insulta i demana responsabilitats. No deixa de ser curiós. Jo crec que Barcelona era la seu més adequada per la EMA. Els seus treballadors demanaven que fos la capital catalana l'elegida, però els nostres saraus polítics ho han impedit. Iñaki Gabilondo ho explica molt bé. El conseller de Salut de Catalunya està fugit, les nostres institucions intervingudes, el govern espanyol fent declaracions a tort i a dret explicant les misèries catalanes, que també són espanyoles, o sigui misèria per a tots. Els europeus han dit que Barcelona serà fantàstica i tot el que vostès vulguin, però que l'agència ha d'anar a una ciutat més fàcil per fer-hi negocis i que tingui un polítics que no siguin tant nerviosos. Tot això, sense parlar també del pèssim paper que ha fet l'Ajuntament…

Primeres enquestes

Falten 30 dies per les Eleccions Catalanes 2017 i surten publicades les primeres enquestes. No sabem si  aquestes seran encertades o senzillament són aproximacions. Avui diumenge el diari "ABC" en publica una, i demà dilluns "El Periódico" en publica una altra. No són iguals, o millor dit, són molt diferents. La que publica "ABC" sembla molt cuinada pel tipus de lector que té, l'altra no ho sé, perquè estem en una temporada que cal llegir la premsa escrita amb ulleres de Sol. En qualsevol cas, podem deduir que la cosa està dividida en dos grans blocs, i que la proposta que fa Puigdemont té un suport considerable, tot i que en totes, això sí, dóna com opció guanyadora a ERC. 
Les eleccions tenen la seva cosa emotiva, però aquesta convocatòria té el seu punt de preocupació, personalment les visc d'aquesta manera i lamento que encara faltin tants dies per poder votar. Aquest mes de marge serà molt complicat i més encara amb l'ambient polític que…

En Comin s'ho ha passat molt bé

En Toni Comin diu que tot era inviable i que ell prefereix quedar-se amb la part èpica del relat, la part més divertida i més irresponsable, suposo. En Comin era fins fa quatre dies el Conseller de Salut del Govern de la Generalitat de Catalunya, una feina per la qual ha cobrat un dineral per fer-la i no l'ha fet. En Comin comenta l'aventura, com un nen de casa bona que pot permetre's tirar-se unes vacances en un despatx de la Generalitat de Catalunya com si fos un joc. La salut dels catalans ha estat durant uns quants mesos en mans d'aquest vailet, un irresponsable que ara a més explica que tot plegat era una broma pesada, fent-se el simpàtic a través dels mitjans que se l'escolten.  La veritat és que el Comin no m'ha decebut mai perquè mai vaig apostar un cèntim per ell. Ja sabia que era un venedor de motos i quan varen fer-lo conseller va semblar-me que era un propagandista de la seva pròpia figura, només superat pel propi Puigdemont que en això és difícil …

Pèrdues i guanys

Artur Mas va dir ahir a 8Tv que el procés ha estat positiu per Catalunya i que els independentistes han guanyat terreny. Va explicar que abans del procés hi havia poca gent convençuda i que ara eren el voltant del 50 per cent. Artur Mas té raó, estadísticament parlant, és clar, però no va explicar a quin preu ens està sortint tot això. Sense justificar de cap manera l'actitud del govern central que és del tot impresentable, el procés català ha suposat el trencament de la concòrdia a Catalunya, això, només això és un cost que al meu entendre és massa alt. Catalunya està formada per una societat mixta, plural, plena de matisos i el procés ha dinamitat aquesta concòrdia. No parlo de convivència perquè crec que no s'ha arribat a aquest punt, però també s'hauria de valorar, s'hauran de cosir novament moltes peces.
Econòmicament parlant el procés no és pot calcular encara. Sóc dels que penso que les pèrdues són incalculables, molt fortes i això afectarà a l'economia del…

Accessibilitat a l'any 2017

Avui la COCEMFE ha fet una moguda a diverses ciutats espanyoles per demanar "Accesibilidad Ya". Doncs res, vinga, que no sigui per protestar. La veritat és que estem a 2017 i s'han fet un grapat de lleis, d'àmbit estatal, autonòmiques i locals i això de les barreres està com està, o sigui que no està allà on hauria d'estar. No tinc clar que una protesta d'aquest tipus tingui cap mena d'eficàcia, menys ara que el país està distret en altres qüestions diguem-ne més importants. Mal moment per anar a cridar al carrer, enmig de tanta cridòria la veu ha de ser molt forta.
L'estat espanyol no ha resolt el tema de l'accessibilitat en termes generals. Les ciutats han fet feina, però amb criteris locals, d'estar per casa. A Catalunya l'accessibilitat va ser tractada de forma urgent gràcies a als Jocs Olímpics de 1992 i Barcelona va ser el referent a copiar. Copiant es va aconseguir que les ciutats petites i mitjanes de Catalunya s'adaptessin en…

La Corea de les Corees

Reportatge del Canal de Televisió francès, ARTE sobre la península de Corea, amb les dues Corees, la del Nord i la del Sud. El varen passar ahir al vespre per TVE-2 i és un bon documental per entendre el passat i el present d'aquella zona del món. Invadits pels japonesos, manipulats pels russos i xinesos, els coreans han passat per capítols molt complicats. La separació i la vida en cadascun dels dos països, germans però molt diferents, i per acabar-ho d'entendre, una guerra civil que va deixar 4 milions de morts, o sigui, una situació insuportable. El futur està a les seves mans, però ara mateix ho tenen molt difícil. Essencial veure'l per comprendre una mica més la situació real de la península coreana.




Reposar del mono-tema

Les eleccions al Parlament de Catalunya seran el proper 21 de desembre, fins llavors, no parlaré més de la qüestió catalana, no perquè no m'interessi, al contrari, m'agrada i m'interessa. No obstant això, és difícil no emprenyar-s'hi, de manera que reposaré una mica del mono-tema. Quan tota la tempesta hagi passat, o segueixi llampegant ja veuré què faré. Les parts enfrontades han perdut el sentit de la responsabilitat, d'una banda i de l'altra i m'he cansat de seguir-ho, si ho faig ho faré sense passió, gairebé com una qüestió de salut mental. A les xarxes socials tampoc s'hi troba massa enteniment, veure el que diuen a cada costat és força absurd. En fi, escriuré del temps, de les pluges si venen, o de la fulla que cau a la tardor. O sigui que en línia, això sí.

La fugida

En aquests moments no sabem si el Procés s'ha acabat, si està en pausa o està en marxa en versió ralentí. No ho sabem i jo diria que no ho sap ningú. El que sí sabem és que Puigdemont s'ha traslladat a Brussel·les per gaudir de la llibertat de moviments que té dret tot ciutadà europeu, però també per no haver d'estar aquí, sota el risc de que l'engarjolin una temporada. Això és el que ell diu, de manera que no hi ha dubtes de quines són les seves intencions. El Procés ha estat un guirigall descomunal, o colossal, com diria el propi Puigdemont i en els dies que estem tot pot girar encara de forma més estranya, admetent que ja és difícil girar-ho encara més. 
Les eleccions al Parlament de Catalunya estan convocades pel 21 de desembre i fins llavors les escenes estan amb les cortines enlaire, o sigui que tots els que estem al pati de butaques convé posar-nos el cinturó de seguretat perquè venen turbulències. Puigdemont ha fugit a Bèlgica amb altres consellers i conseller…