Ves al contingut principal

Accessibilitat a l'any 2017

Avui la COCEMFE ha fet una moguda a diverses ciutats espanyoles per demanar "Accesibilidad Ya". Doncs res, vinga, que no sigui per protestar. La veritat és que estem a 2017 i s'han fet un grapat de lleis, d'àmbit estatal, autonòmiques i locals i això de les barreres està com està, o sigui que no està allà on hauria d'estar. No tinc clar que una protesta d'aquest tipus tingui cap mena d'eficàcia, menys ara que el país està distret en altres qüestions diguem-ne més importants. Mal moment per anar a cridar al carrer, enmig de tanta cridòria la veu ha de ser molt forta.

L'estat espanyol no ha resolt el tema de l'accessibilitat en termes generals. Les ciutats han fet feina, però amb criteris locals, d'estar per casa. A Catalunya l'accessibilitat va ser tractada de forma urgent gràcies a als Jocs Olímpics de 1992 i Barcelona va ser el referent a copiar. Copiant es va aconseguir que les ciutats petites i mitjanes de Catalunya s'adaptessin en termes generals. No obstant això, l'accessibilitat no és només un tema de normatives, és un tema cultural i econòmic. Els municipis de la costa que han anat rebent turisme de gent gran i de persones discapacitades s'han posat les piles ràpidament, perquè darrere d'aquests col·lectius hi ha negoci i amb la seva presència constant la gent s'acostuma i per tant hi pensa. Les normatives en aquest país de normatives serveixen per no complir-les, és gairebé un tema esportiu. Les lleis diuen moltes coses però només tenen importància quan hi ha sancions serioses o el seu incompliment suposen pèrdues econòmiques. Això és així i no cal inventar-se res especial.

La COCEMFE ha fet una protesta de consum intern. Res a dir-hi, però amb els temps que corren convent accions més dures. Publicar una llista de municipis que discriminen seria una bona idea. També seria efectiu posar els pobles i ciutats del país segons categoria, en forma d'estrelles o qualsevol altre símbol que s'identifiqués ràpidament. Seria com estar en llistats de vergonya i suposaria potenciar econòmicament aquells que són fàcils d'anar-hi i castigar els que no tracten de forma adequada a la discapacitat. No seria tant difícil, la COCEMFE podria fer-ho, fer-ho bé, és clar.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…