Ves al contingut principal

La fugida

En aquests moments no sabem si el Procés s'ha acabat, si està en pausa o està en marxa en versió ralentí. No ho sabem i jo diria que no ho sap ningú. El que sí sabem és que Puigdemont s'ha traslladat a Brussel·les per gaudir de la llibertat de moviments que té dret tot ciutadà europeu, però també per no haver d'estar aquí, sota el risc de que l'engarjolin una temporada. Això és el que ell diu, de manera que no hi ha dubtes de quines són les seves intencions. El Procés ha estat un guirigall descomunal, o colossal, com diria el propi Puigdemont i en els dies que estem tot pot girar encara de forma més estranya, admetent que ja és difícil girar-ho encara més. 

Les eleccions al Parlament de Catalunya estan convocades pel 21 de desembre i fins llavors les escenes estan amb les cortines enlaire, o sigui que tots els que estem al pati de butaques convé posar-nos el cinturó de seguretat perquè venen turbulències. Puigdemont ha fugit a Bèlgica amb altres consellers i conselleres, entre elles Dolors Bassa, la que va ser responsable de Treball, Família i Afers Socials. El diari digital "El Confindencial" acusa a Bassa de desviar fons del Departament per causes que no eren del seu "Departament", just en el moment que s'han fet fortes retallades al sector de la discapacitat, per exemple. Suposo que deu ser una casualitat, ho dic jo, abans de que surtin alguns dient-me que m'equivoco i que tot era a fi de bé. Si aquestes informacions es confirmen estaríem davant d'un tema que des del meu punt de vista seria molt greu. Espero que s'aclareixi i m'agradaria que s'expliqués algú confirmant o desmentint tot això que se'ns explica.

La fugida de Puigdemont és l'enèsim error que comet. No puc dir que sigui respectable, no comparteixo aquesta fórmula. Havent estat President de la Generalitat havia d'haver sabut quins eren els riscos que tenia en el moment que va començar a embolicar la troca. A més, coneixent-lo, segur que sabia quins eren. Penso per tant, que hauria de donar la cara, explicar el que consideri oportú i esperar que la justícia tingui les garanties que s'espera que tinguin. Refugiar-se a Brussel·les és fer bastant mal a la imatge del país i als dirigents que l'han servit, amb encerts o errors. El prestigi dels catalans, ja bastant tocat, pot quedar-hi encara més. Tenir a Puigdemont fent rodes de premsa a tort i a dret fora de Catalunya no és la millor opció, crec que tampoc ho és per ell mateix, La que va fer ahir era del tot esperpèntica, i va doldre'm veure'l i escoltar-lo.

El procés requereix en aquests moments d'una aturada que serveixi per fer una reflexió de com han anat les coses, de perquè ha fallat la maquinària, la gent, l'economia i tot el que ha fet figa en general en poc més de dos mesos. La gent que el formen han d'analitzar si els dirigents que el portaven eren els adequats i quina mena de maniobres han estat fent perquè tot acabi com una sèrie dolenta de televisió d'aquelles que ara estan tant de moda. Em penso que això donarà per bastants comentaris qu podré en forma de post, en aquest bloc, però en preocupació i una certa tristesa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…