Ves al contingut principal

Jerusalem

En Trump és un incendiari i això no és cap novetat. Per allà on passa hi ha foc. Darrere seu hi hauria d'haver un parc de bombers sencer perquè tindria feina cada dia i a totes hores. Avui l'home ens ha fet una demostració d'aquesta capacitat d'encendre focs amb eficàcia, reconeixent Jerusalem com a capital d'Israel. És un reconeixament sense cap efecte pràctic, perquè Jerusalem és la ciutat on hi ha el Parlament d'Israel, la seu del Primer Ministre, la seu del President de la República i tots els edificis del Govern de l'estat hebreu, per tant ja sabem que és la capital, però també ho és de Palestina, encara que la seu de les seves institucions estigui a les afores de la ciutat. Jerusalem és la capital de moltes coses, a més de ser una ciutat fresca, freda i humida. Jerusalem és segurament una de les ciutats més importants del món i especialment pels jueus, cristians i musulmans i fins i tot per més gent.

Amb aquestes declaracions Trump encén un conflicte que no s'ha apagat mai del tot. Dóna aire a una part del conflicte i ofega a la part contrària, fent com mai ningú havia fet, una foguera a l'epicentre d'una de les zones més complicades del planeta. És una falta de responsabilitat, de categoria i proclama a tort i a dret el seu menyspreu al poble palestí. No ha estat una bona idea. No ha dit res de l'altre món, fins i tot ha dit una evidència, però aquí no és discutia el contingut, sinó el continent de la qüestió. Tampoc descarto que en properes declaracions faci més proclamacions per tocar als nassos al personal, més que tot perquè és la seva especialitat i poca cosa més. Jerusalem és la capital d'Israel, però al mateix temps ha de ser una ciutat oberta i per a tothom. Ara les coses seguiran igual en la pràctica, però haurà caldejat l'ambient amb unes declaracions que eren del tot innecessàries. Mig món li donarà la raó, l'altre mig no, i ell sortirà a les portades de tots els informatius i diaris del món que és exactament allà on volia sortir.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…