Ves al contingut principal

La Plaça de l'Estació de Girona

Les obres de l'AVE i ADIF ja s'estan acabant. Vaja, això sembla. Segur que encara quedarà feina per fer, sense comptar amb la mala feina feta. La velocitat no és el fort de les mencionades companyies i de les empreses que fan les obres, especialment a la ciutat de Girona. Ara toca parlar de què fem amb la plaça d'Espanya, que a Girona és més coneguda com la Plaça de l'Estació, no és cap qüestió política, sempre ha estat així. La Plaça Espanya actualment és una metàfora del nom del país que porta, és un espai confús i pendent de fer-hi una nova configuració. Sembla ser que l'Ajuntament ha obert consultes, de manera que els veïns de la ciutat podran dir-hi la seva. No obstant això, he vist ja algun muntatge de què és el que volen fer, per tant segurament faran el que el que l'Ajuntament de Girona vulgui fer. És un espai al cor de la ciutat i jo deixaria fer uns baixadors però en cap cas aparcaments. No sé si ha de ser una zona verda, més que tot perquè al costat, a l'altra banda de l'estació hi ha el Parc Central. Potser el més adequat seria fer un espai de pas, però que fos una mica elegant, funcional i pràctic. Els responsables del disseny hauria de fer un cop d'ull a les diferents places d'estacions que hi ha algunes ciutats europees i també espanyoles, seria interessant veure'n els resultats. El que s'hi faci haurà de quedar necessariament enganxat amb la Carretera de Barcelona, que avui és l'avinguda més lletja de Girona i molt complicada d'anar per les seves voreres. Fer-ho en cadira de rodes és tota una aventura. Tota aquesta zona podria quedar molt bé si els responsables de reformar aquests espais no tenen un cop agut d'idees estranyes i finalment opten per la senzillesa i l'elegància.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…