Ves al contingut principal

Situació i destí

Avui dimarts es reprenen les sessions del Parlament de Catalunya amb l'ordre del dia per elegir President de la Generalitat de Catalunya, en la seva dotzena legislatura. No sabem què passarà, però ja podem intuir que s'iniciarà una nova temporada d'escenificació política amb mambo, com diuen els cupaires. Fa molts de mesos que Catalunya està en una situació que és preocupant i el que avui passi o deixi de passar és un nou capítol que no portarà res de bo. Fa mesos que l'administració catalana està sense direcció, el 155 és una espècie de punt mort, suportable algunes setmanes però no és per viure-hi a dins de forma més o menys permanentment. Tot fa pensar que hi estarem una bona temporada. La manca d'estratègia d'uns i d'altres ens porten fins aquesta situació que és la pitjor de totes les que podien arribar. Catalunya en punt mort.

Si bé és veritat que l'economia catalana va fent, també és veritat que amb direcció política al capdavant del país podria fer-hi molt més, situació que podria aprofitar-se per anar recuperant els espais perduts en els anys de crisi que s'han viscut. Exportem molt i les empreses s'han espavilat en tirar endavant, però a curt termini es veu a venir una parada total de l'administració pública i tot el que això comporta. No són bones noticies, no és el millor moment per jugar a estirar cordes, més que tot perquè la corda està feta d'un material que és massa dèbil. 

Políticament estem en un moment anormal. Ja comença a ser difícil saber què passa i perquè passa i qui és o qui són els responsables de la situació. Els mesos van passant i la gent està cansada de la manca de respostes. La política catalana ha entrat en un mal barranc que costarà sortir-ne, especilment si els seus màxims representants agafen febres egocèntriques i no són capaces de veure el que més convindria al país. La nova majoria independentista del Parlament en escons, però no en vots té la paraula, el que no sabem és si seran capaços d'entendre que això no pot seguir així eternament i convé donar una sortida política al país, digna això sí, però que no suposi perdre més temps. Convenen reflexions i parades i en alguns casos replantejar calendaris, estratègies i de forma especial els encapçalaments. No és el mateix el destí d'un poble que el destí de l'encarregat de pilotar-lo, en algun moment si cal s'ha de prioritzar i decidir el que més ens convé a tots.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…