www.quimbonaventura.com

Estrany divendres

2012-01-27T22:08:00.000+01:00

Els divendres sempre són el dia de la setmana que la gent té millor estat d'ànim, però avui, aquest divendres és un d'aquells que el podien haver suprimit. Resulta que la Caixa ha presentat resultats, i el seu president, Isidre Fainé, (sempre fa cara de misteriós aquest home) ha dit que el mercat immobiliari encara pot baixar entre un 50 i un 60 per cent, en tot cas també diu que no creu que baixi més (...)

Igualment han sortit publicades les dades de l'atur de l'any 2011. La notícia no és dolenta, és catastròfica, a nivell espanyol, català i especialment gironí. L'atur a la nostra província és del 23,39 per cent, un nivell escandalós. Penso que no pot haver-hi més pessimisme a l'economia que la que han creat les pròpies administracions públiques i els seus governants. No és pot pas dir que hagin animat gaire, més aviat han animat a plegar veles i per tant tampoc pot demanar-se que l'ambient econòmic s'animi.

I finalment Spanair anuncia el seu tancament; tota la tarda pendents de la situació que provocarà aquesta història aèria ja coneguda i esperada. La pregunta és què passarà amb els 140 milions que la Generalitat de Catalunya ha posat en aquesta societat enfonsada. En fi, mal dia, mal divendres. Us penjo una foto del mar d'avui a la costa nord del Maresme. Han anunciat fred pels propers dies i sembla que a l'ambient de fredor tampoc en faltarà.

Girona, una ciutat Wifi?

2012-01-25T03:05:00.000+01:00

Em feia il·lusió que Girona fos una ciutat Wifi. He tingut ocasió de comentar-ho fent algun post en aquest bloc fa un cert temps. La qüestió està en que el servei ara mateix és de pagament després d'haver estat un temps en proves. Veig lògic i normal que a partir d'ara s'hagi de pagar una petita quantia per accedir-hi, en aquest sentit jo no voldria manifestar cap problema, entre d'altres coses perquè la quota és d'uns 8 euros mensuals i sóc dels que penso que si les coses són totalment gratuïtes acaben per no tenir cap valor.

Ara bé, des de que el servei és de pagament no he pogut accedir gaires dies amb normalitat. La velocitat és molt baixa; alguns dies el sistema no funciona -especialment els caps de setmana-, hi ha moltes tallades de línia, etc... Finalment he hagut de contractar una ADSL tradicional per poder gaudir d'internet a casa, quan la meva previsió era no haver-ho de fer i també poder presumir d'una ciutat amb servei de WIFI. Tot això tenint en compte que un dels "routers" és just davant la finestra de casa meva. O sigui que de moment he quedat decebut. He gaudit d'aquest servei en bona qualitat mentre estava de proves gairebé des de 2009. Lamento l'esforç d'inversió que s'ha fet i també la frustració que això comporta pels ciutadans de Girona.

Llei de la dependència, cinc anys després

2012-01-24T01:09:00.001+01:00

En el Diari de Girona d'ahir dilluns hi havia una petita entrevista al President de MIFAS que feia una valoració de l'aplicació de la Llei de la Dependència cinc anys després de la seva implantació. No hi ha especials novetats en el posicionament del col·lectiu de la discapacitat física, especialment decebuda de la marxa d'aquesta normativa. Molt de soroll, molta gent afectada i la sensació d'una gran frustració al cap dels anys. Totalment d'acord amb el que diu en Pere Tubert; barrejar a la gent gran i a la gent amb discapacitat ha estat un error de bon començament. Ara amb la crisi la situació s'agreuja encara més i no queda clar com acabarà tot això. Penjo l'entrevista per l'interès que té.

DIARI DE GIRONA. SÍLVIA BONET.-- A punt de complir-se cinc anys de l'entrada en vigor de la llei de la dependència, el president de Mifas, Pere Tubert, en fa un balanç.

S'han complert les expectatives?

No. En aquest moment l'han cancel·lat. El que tocava aquest any, que era el nivell 1, l'han frenat. Fins l'any que ve no la cobraran. Des del Govern central sembla fins i tot que parlarien de fer una nova llei.

La normativa va néixer amb falta de previsió pressupostària?

Això per descomptat. Els ha sortit molta més gent que la que preveien (...) Ara hi ha la gran llei i resulta que no la poden pagar. És indignant que la retallada l'hagin de pagar la sanitat i els serveis socials.

Un dels principals objectius de la llei, que era professionalitzar els cuidadors, no s'hauria complert.

Les quantitats que paguen per cuidar una persona dependent són tan petites que no dóna per pagar un professional de la dependència. Les mestresses de casa o les mares acaben pagant-ho.

Quin creu que ha estat el principal error de la normativa?

En primer lloc, com a persona amb discapacitat, considero que hi hauria d'haver una llei per a les persones amb discapacitat i una altra per a la gent gran. Un discapacitat pot ser dependent durant 40 anys de la seva vida. En canvi, una persona gran només ho és en els últims dies. Per això, les persones grans necessiten que se'ls resolgui ràpidament. Necessiten una atenció més automàtica. No es pot posar tothom al mateix sac. Per exemple, una persona discapacitada de 25 anys que és molt dependent necessita una cadira de rodes elèctrica i necessita sortir de casa. Una persona gran té diferents necessitats.

Es triga massa a cobrar l'ajuda?

Se sol tardar un any. Hi ha moltes administracions implicades en fer les valoracions (...) Moltes persones grans, quan reben l'ajuda, ja són mortes i la reben els hereus.

Girona, mes de gener

2012-01-18T21:48:00.000+01:00

Dues imatges de Girona en el dia d'avui. La de dalt és de migdia, cel net i clar. La de baix és de matinada, la ciutat ha quedat envoltada de boira que s'ha desfet a primera hora. Girona i el mes de gener, colors i contrastos.

Meryl Streep

2012-01-18T00:17:00.001+01:00

He anat a veure la nova pel·lícula de Meryl Streep. Pensava que m'agradaria més. N'he sentit a parlar molt i tothom m'havia dit que el paper de la protagonista era magnífic. Hi estic totalment d'acord. De tota manera com diu el crític i columnista del Punt, Àngel Quintana, el personatge no aconsegueix enganxar-te, segurament perquè Margaret Thatcher és massa recent i no va ser una dirigent simpàtica i agradable. No està malament el començament d'any per fer cinemes. Ara em quedo amb ganes d'anar a veure la nova d'en Clint Eastwood.

Can Gibert del Pla, la Girona descuidada

2012-01-17T00:12:00.000+01:00

Fent bicicleta per aquest barri, descobreixo aquest abocador descontrolat enmig de la ciutat. No és la ciutat que més es veu, ni tampoc la més turística, però sí una de les zones més poblades de Girona i fins fa no massa una de les barriades amb millor perspectiva. Hi ha en aquesta zona uns quants terrenys plens de deixalles i el tros retratat ja supera el nivell d'abandonament absolut. He fet un tweet protestant. Espero que algú hi faci alguna cosa.

Trobada d'amics, a la Ribota, Cogolls

2012-01-15T21:38:00.003+01:00

Trobada d'amics i també antics companys d'escola al Mas la Ribota de Cogolls (les Planes d'Hostoles) avui diumenge. Feia temps que no ens vèiem i ha estat molt agradable. La Rosa, la Gràcia i la Maria Àngels són persones esplèndides. M'han acompanyat les meves nebodes que escoltaven les nostres converses d'aventures de fa un cert temps. Per cert a Cogolls la verdor és imponent i també hi feia una mica de fred. Hem quedat que hi tornaríem a repetir-ho molt aviat.

Anglès, després d'uns quants anys

2012-01-14T21:49:00.000+01:00

Avui era la Fira de Sant Antoni en el municipi d'Anglès (la Selva). Per primer cop en molts anys, no han utilitzat les places reservades per a gent amb mobilitat reduïda per posar-hi els contenidors, fet que va passar l'any passat, també fa dos i tres anys. Tot i que la notícia i la manca de sensibilitat va sortir diverses vegades al Diari de Girona, l'antic equip de Govern (Convergència i Unió) mai va fer-ne cas.

Enguany, amb l'Alcalde Espinet això ha tornat a la normalitat i m'alegro que així sigui. Ho penjo perquè de la mateixa manera que jo protestava contudenment, penso que també s'han de dir que les coses es fan bé, sobretot després del menyspreu que va haver-hi anys enrere.

The Tree, l'arbre, vídeo de l'amic Nehemias

2012-01-12T23:47:00.000+01:00

The Tree (A árbore) from LYP on Vimeo.

L'amic Nehemias va estar uns dies a Galícia i càmera en mà va gravar aquestes imatges i finalment ha fet aquest muntatge. Bona música i missatge. Aquest gironí fa un temps que està treballant per una empresa d'imatges i comunicació d'Israel.

Almeria, cau la tarda

2012-01-11T22:54:00.001+01:00

Si alguna vegada us animeu a baixar fins Almeria segurament anireu a Cabo de Gata, més que tot perquè és l'epicentre de tota aquesta província, carregada de secrets, bona gent, bona cuina i amabilitat. A mi m'agrada baixar-hi de tant en tant i fer-ho a l'hivern em penso que és la millor temporada. Avui he dinat a ran de mar, en màniga curta pràcticament i he aprofitat per passar la jornada amb una bona amistat que tinc en aquesta ciutat. Com sempre hem esperat que la tarda caigués a poc a poc i els colors anessin desfilant amb la retirada del sol. Una mica de vent però en tot moment hem estat a setze o disset graus, un luxe.

La costa d'Almeria, la llum del Sud

2012-01-10T22:33:00.000+01:00

Imatges d'avui de la Isleta del Moro (municipi de Níjar), la de dalt i la del mig. La de baix és la platja de Quintapellejos, coneguda també com la platja de la Bomba. Aquí és on va banyar-se Fraga quan varen caure les bombes atòmiques de Palomares, que pertany al municipi de las Cuevas de Almanzora. El mes de gener és tranquil i suau. M'han dit que a Girona hi feia fred. Aquí a les costes d'Almeria la temperatura és més agradable tot i que la gent també fa cara de crisi, com a tot arreu.

Ortoracing, una empresa per fer-se a mida material per a discapacitats

2012-01-09T20:53:00.000+01:00

De camí cap al sud m'he aturat a Gandia per visitar a la gent d'Ortoracing, una empresa que dissenya material esportiu i de passeig per a gent amb discapacitat física i amb problemes de mobilitat; handbikes, cadires de rodes per jugar a bàsquet, per fer atletisme i tota mena d'activitats. Han crescut considerablement. Tenen noves instal·lacions i poden treballar d'una manera més eficaç. Ja tenen 13 treballadors i en aquests moments estan exportant a diferents països, alguns dels quals és molt difícil fer-ho per la forta competència que hi ha en aquest sector, especialment en llocs on adquirir aquest tipus de material és més normal que no pas aquí a casa nostra. En Felipe, el seu fundador i propietari m'ha comentat que venen a Alemanya, França, Brasil i Canadà, entre d'altres i no m'estranya gens. Ortoracing és en realitat una sastreria per a gent discapacitada que vol un bon material a mida i en preus competitius, que tampoc vol dir low-cost, perquè al final les coses bones s'han de pagar.

He retratat una handbike que tenien pendent d'entregar i també una cadira de rodes a mida per una discapacitada -no recordo d'on- que m'han semblat moderns, elegants i també divertits. M'he passejat després pel taller i allà també he fet una foto al Felipe, màxim impulsor d'aquesta empresa. Tenen èxit perquè treballen molt bé i l'atenció és molt agradable.

Ortoracing està a Gandia (València) però podeu trobar-los a Internet (hi ha un enllaç directe des d'aquest bloc) i podeu parlar amb ells trucant al telèfon 96-2042413. Són presents al Facebook i sovint pengen fotografies dels models que fabriquen.

Bones quines a Siurana i Castelló d'Empúries

2012-01-08T00:53:00.000+01:00

Una imatge de mòbil d'ahir dissabte 7 de gener a Castelló d'Empúries. Segona sessió de Quina a favor del Club de Bàsquet MIFAS en cadira de rodes. Èxit d'assistència a Siurana també el dia abans. Tot plegat ho han organitzat la tropa de bàsquet amb la col·laboració de companys com Jordi Famoso que també ha treballat per aconseguir aquests bons resultats. Vaig anar a Castelló i res, mai m'ha tocat, ni enguany ni l'any passat ni tampoc altres anys. Vàrem passar una bona estona i la causa també és meva.

Quines de MIFAS, dia 6 i 7 de gener

2012-01-05T23:55:00.000+01:00

Recordatori de les properes Quines a benefici del Club de Bàsquet MIFAS a Siurana i a Castelló d'Empúries, els dies 6 i 7 de gener, és a dir el proper divendres i dissabte. Importants premis i la bona col·laboració amb els bàsquets en cadira de rodes. És un recordatori, fa dies ja vaig escriure'n un post. Us esperem a totes i a tots!

Un bon anunci per dir que també hi som

2012-01-02T23:41:00.000+01:00

La Fundació ONCE dispara l'entrada de l'any nou amb un bon anunci que ensenya gent a diferents discapacitats i donant un missatge de que aquest col·lectiu també pot aportar alguna cosa. Hem de trencar els estereotips que hi ha de les minusvalies i aquesta és una bona manera de fer-ho.

Vistes d'any nou

2012-01-01T23:25:00.001+01:00

Dia d'any nou. Vista de la Vall d'Hostoles des del Santuari de la Salut, i també el Pirineu amb un Canigó nevat. Els caps d'any sempre són nets i clars; a mesura que l'any avança el temps i la gent es va enredant. Bon any a tothom.

I demà 2012

2011-12-31T02:36:00.000+01:00

Estic llegint els acords del govern central per la premsa digital. No els acabo d'entendre. Alguns els he llegit tres i quatre vegades i per diferents diaris i cada cop ho entenc menys. Diuen tots o gairebé tots que el cost de la vida serà d'1 per cent. Això és molt difícil d'entendre, per posar un exemple. Ho llegiré novament demà per si les versions digitals s'equivoquen, però és possible que tampoc ho entengui.

Em penso que el 2012 serà un any complicat, tot i que jo tenia ganes d'entrar-hi per perdre de vista el 2011 i deixar-lo per impossible. El proper any s'anticipa com un any de pujades i baixades pronunciades i amb molts revolts. També hi haurà boires, pluges, fangs i tot plegat sense senyals de trànsit. Fins i tot algunes previsions maies diuen que no sé quin dia s'acabarà el món. També serà any olímpic i de traspàs, és a dir que tindrà un dia més, fins i tot a Samoa que hàbilment han decidit suprimir el 30 de desembre d'aquest any. Aquesta decisió m'ha semblat molt interessant i un model exportable. Podríem suprimir els dies de l'any que menys ens agraden, els més emprenyadors per dir-ho d'alguna manera.

Entrem al nou any amb ganes de sortir-ne com més aviat millor. Tots tenim clar que l'estat d'ànim de la gent és baix i l'any 12 promet ser una cosa fosca, un túnel llarg i fatigós. La crisi econòmica, política, social i les decisions que s'estan prenent no semblen animar gaire al personal, més aviat al contrari. Esperem que si l'any és dolent les coses vagin ràpides i siguin de bon passar. Comença una nova època, amb perspectives estranyes i amb les primeres senyals de fum pessimistes. Ara bé, em penso que és just aprofitar aquesta parrafada per dir-vos a totes i a tots que l'any que demà començarà no deixi de ser res més que una broma pesada i que convé viure'l amb una mica d'esperança i bon humor. Espero que vagi bé i que tothom tingui una mica de sort.

Nota: La fotografia és del túnel de l'Alta Velocitat al seu pas per Girona, a veure si el 2012 arriba que ja fa tard i tenim ganes de veure'l.

Una notícia de taps lamentable

2011-12-30T00:48:00.001+01:00

La població de Valverde (Huelva) s'ha bolcat en recollir 14.000 quilos de taps de plàstic per recaptar els recursos necessaris i així poder comprar una cadira de rodes a una noia del poble que és diu Immaculada Sánchez Sánchez (la foto és d'ella abans de l'accident). Felicito la solidaritat d'aquest poble i les seves rodalies, però amb la notícia --publicada abans d'ahir pel diari El Mundo- descobreixo que els mites es fan realitat. Perdoneu però això és lamentable.

De cop i volta, resulta que la gent que necessiti una eina essencial per la seva vida ha d'aconseguir-ho a través d'aquest sistema?. L'administració pública no és capaç de donar una cadira de rodes a una tetraplègica?. És un avanç del nou estat del benestar que vindrà?; Això no és més un estat de pietat? Francament, no ho acabo d'entendre. Tants anys lluitant i resulta que per tenir una cadira de rodes necessitem que tot un poble -Valverde és gran- es mobilitzi recollint taps. És solidaritat mal entesa? De què va això i on estem exactament?

Miro la notícia amb sorpresa i amb molta indignació. Durant uns instants vaig pensar que seria una broma pesada, però llegint he descobert que no, que tot això és veritat i que en realitat és un malson, i no veig un trist comunicat de cap organització estatal o andalusa de discapacitats que diguin res de tot això.

Un bon anunci televisiu

2011-12-27T23:15:00.000+01:00

Tothom parla del discurs del Rei el dia de Nadal, a mi el que realment m'ha agradat és l'anunci de Camprofio fent un petit homenatge a l'humorista Gila. Està dirigit per Àlex de la Iglesia i surten personatges coneguts que en la majoria dels casos han estat bons actors i humoristes. És un bon anunci. L'he trobat a Youtube i aquí el penjo.

Discapacitat segons comunitat

2011-12-26T22:57:00.001+01:00

Notícia publicada el dia de Nadal en el Diari de Girona, la penjo per la seva repercusió i bàsicament perquè comparteixo les paraules de l'Albert

L'Associació MIFAS ha denunciat que hi ha una "diferència de barems" entre les diferents comunitats autònomes espanyoles a l'hora d'emetre el reconeixement del grau de les persones que tenen alguna discapacitat. Segons el vicepresident de l'entitat, Albert Carbonell, això crea un "greuge comparatiu" entre els diversos territoris quan, per exemple, s'han d'emetre certes ajudes com les de la llei de la dependència.

"No sempre es fa servir la mateixa mesura i això implica que hi hagi algunes diferències entre els discapacitats", lamenta Albert Carbonell. En aquest sentit, el vicepresident de MIFAS considera que Catalunya és "molt rígida" amb les prestacions. Segons Carbonell, tot i que "és bo que ho sigui, també cal veure com es fa a la resta de les comunitats" de l'Estat espanyol, reflexiona el vicepresident.

"Caldria que hi hagués un full de ruta o unes valoracions molt marcades" a l'hora d'establir quin és el grau de discapacitat de cada persona, afirma Carbonell. Això serviria per garantir que els afectats de les diferents comunitats autònomes "tinguin la mateixa valoració", explica el vicepresident de l'associació MIFAS, l'entitat que precisament representa les persones amb discapacitat física de les comarques gironines.

D'aquesta manera, Albert Carbonell fa una crida a la Generalitat perquè no disminueixi els ajuts econòmics cap a la "població més feble, que és la que sempre rep". En aquesta línia, el vicepresident de MIFAS demana que es mantinguin les prestacions com la de la PUA, per a totes les persones que tinguin una discapacitat igual o superior al 33%.

"Si les persones amb problemes de mobilitat no reben les subvencions, s'hauran de replantejar la possibilitat d'adaptar els seus vehicles o habitatges", explica Carbonell. Davant d'aquest panorama, el vicepresident de MIFAS assegura que "això implica menys qualitat de vida" a les persones que tenen alguna discapacitat.

Que tinguem sort

2011-12-23T23:19:00.000+01:00

El dibuixant Peridis del diari EL PAÍS ha fet la foto del nou govern d'Espanya. Que tinguin sort, que tinguem sort. El tema econòmic és la prioritat, crear ocupació la més urgent. El nou govern només hi ha un català, i la seva composició és molt tecnòcrata i d'alta fidelitat al seu President. Temes com Catalunya i el País Basc són dues pedretes a la sabata, que de fet són arrossegades de fa massa temps. Els ciutadans també estem una mica tips de les baralles entre diferents administracions que ocupen molt de temps i fan perdre la paciència. En aquestes situacions poden haver-hi algunes intencions dretanes i neoliberals que tenen clars perdedors; els de sempre. S'haurà de veure...

Dues Quines pel Bàsquet de MIFAS

2011-12-22T22:46:00.000+01:00

Dues quines a favor del Club Bàsquet MIFAS per començar l'any 2012. La primera el 6 de gener al municipi de Siurana, i la segona el 7 a Castelló d'Empúries. Bons premis, bona gent, bons pobles i la millor causa. Hem de col·laborar amb el Club de Bàsquet perquè és l'únic equip català que milita a la lliga espanyola de bàsquet en cadira de rodes -també anomenat bàsquet adaptat- Ens representen a tots, però especialment a tot Girona, a totes les nostres comarques.

Les sessions de Quines que fan el Club són especialment divertides perquè compten amb col·laboradors molt divertits que fan passar una tarda magnífica. A més, com sempre s'anuncien bons premis i compten amb la col·laboració de diversos comerços de l'Alt Empordà. Veig a més, que enguany s'hi ha afegit nits d'Hotel per a dues persones.

Ja ho aniré recordant abans de les dates, però avui ho penjo aquí perquè la gent s'ho apunti i vingui a fer pinya, que val la pena. És una bona manera de tancar les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis. Trobareu més informació a la web de MIFAS i a la plana del Club de Bàsquet MIFAS.

Girona, aquest matí

2011-12-21T19:55:00.001+01:00

Molt refredat encara, però avui he decidit per un tomb amb handbike per Girona. Tenia moltes ganes de fer-ho i també d'escampar la boira. Girona estava més freda i poc solejada però el tomb ha estat agradable. M'he passejat per la Gran Via i pel carrer Santa Clara, rarament hi passo en bicicleta. Hi havia gent com sempre però no gaire per ser a quatre dies de Nadal. La gent està cansada de males notícies i l'estat d'ànim és baix. Tenim una ciutat refredada també.

S'està acabant l'any, no hi ha massa optimisme pel 2012. Les intervencions dels polítics que gestionen la Generalitat i el Govern central no hi ajuden gaire; l'anunci del Conseller d'Economia imposant el copagament en les receptes mèdiques preocupen a la gent més sensible econòmicament, a la gent que té problemes de salut. Hi ha una sensació d'abandonament dels sectors més necessitats i dèbils. S'haurà d'estar molt pendents perquè això comença a fer una mica de por. També em sorpren la poca cridòria, també deu estar refredada

Plorar en línia recta

2011-12-20T20:25:00.000+01:00

S'ha mort el dictador Nord-Coreà i han anomenat successor celestial al seu tercer fill, un vailet de 28 o 29 anys (no saben l'edat, o no ho volen dir) que té al seu abast un petit arsenal nuclear de mà. Corea del Nord és una reserva estalinista que supera la ciència ficció. És el país més hermètic del món i els seus ciutadans estan convençuts de que viuen en el paradís de la llibertat. No queda clar que hi hagi canvis, de fet és un protectorat de la Xina i per tant costarà molt que puguem saber que està passant realment en aquest indret del nostre planeta. En qualsevol cas sembla ser que existeixen camps de concentració per dissidents polítics i altres especies perilloses no admeses pel sistema.

Em sembla greu que ben entrats dins del segle XXI hàgim de veure escenes com aquesta i que la resta del món no faci res per esbrinar el malson que han de viure prop de 20 milions de persones cada dia. Corea del Nord és com una assignatura pendent de resoldre que la humanitat ha de solventar un dia d'aquests, però convindria fer-hi alguna cosa, no tant perquè sigui un règim nuclear, sinó perquè és un règim nazi. La ficció sempre queda superada per la realitat i aquest n'és un clar exemple. La fotografia és del diari la Vanguardia i ens mostra un grup de gent que plora en línia recta. Arribarà un dia que sabrem la veritat. Redéu quin món...

Llums del Nord, documental de la BBC

2011-12-16T21:41:00.000+01:00

Ahir a la televisió pública catalana Canal 33 va emetre un reportatge fascinant. La polifacètica Joanna Lumley s'apropava a Noruega per visitar-ne el nord i poder fer realitat un somni que tenia pendent; veure l'aurora boreal. En el documental s'hi pot veure l'estil de vida d'aquest país nòrdic i els seus paisatges. Hi ha imatges impresionants. Tota la cinta està banyada per la música d'Edvard Grieg i això provoca que t'enganxis encara més. La peça està penjada a Youtube, trossejada per qüestió de temps, però fàcil de veure. I res, només dir que el remitent d'aquesta joia és la BBC, la pública britànica que tant m'agradaria tenir.

Europeus decebuts

2011-12-15T00:11:00.000+01:00

He seguit amb interès els resultats de lacimera Europea que va fer fa unes dies a la ciutat de Brussel·les; lamegareunió que havia de salvar a l’euro i a tota l’Unió Europea. He quedatdecebut pel seu resultat, per la poca visió dels que representen actualment elsgoverns dels països que en formen part. M’ha decebut la postura anglesa perquènomés veuen la Unió com una oportunitat de fer negocis i res més, també m’hasorprès la visió alemanya que demana l’estrangulament d’un grapat de socis ennom de l’austeritat i d’això que coneixem com l’estat del benestar, queprecisament és el que ens diferencia de la resta del món. M’ha semblat bastantpenosa la postura francesa de donar suport incondicional al plantejamentalemany fent veure que són l’epicentre de les decisions, quan també són partdel problema i m’ha decebut i molt el mutisme de la resta de representants pelpoc marge que tenen per poder fer una reflexió que vagi una mica més lluny.

Vol fer-se una unió econòmica però no políticani social i això contradiu l’esperit dels actors inicials de les ComunitatsEuropees. Per altra banda, ningú ha parlat en cap moment –no sé si tenencapacitat de fer-ho- del dunping social i econòmic que fan països com la Xina,que no compleixen cap norma social, ecològica, democràtica, laboral, per dir-nenomés algunes i que capgiren sense cap ni peus l’evolució que hauria de sereconòmicament digne. Suposo que el fet de que Xina i d'altres semblants tinguin gairebé tot el deuteeuropeu és un handicap important.

He quedat decebut de la pobresa en la que enshem instal·lat i el conformisme que això suposa. Hem encetat una Europainimaginable, la més llunyana dels ciutadans i de la que varen dissenyar elsseus fundadors, la que tenia present la memòria històrica de l'Europa del segle passat, vaja, la de fa quatre dies.

Jocs Paralímpics, bones fotografies

2011-12-14T01:45:00.000+01:00

La Federació Espanyola d'Esports per a Minusvàlids Físics ha penjat a la seva web del Facebook algunes de les millors fotografies fetes en els darrers Jocs Paralímpics. En penjo quatre que m'agraden i que són impactants i elegants. Felicitats als seus autors i em penso que val la pena fer-ne difusió.

Una magnífica pel·lícula

2011-12-13T01:06:00.000+01:00

Un fort refredat m'ha tingut tancat a casa un parell de dies. Una de les coses que vaig descobrir va ser aquesta pel·lícula emesa per la segona de Televisió Espanyola, un canal públic que també valdria la pena mantenir. La peça romanesa és diu 4 Mesos, 3 setmanes i 2 dies i mai va arribar a les sales comercials. Si teniu ocasió de poder-la veure us agradarà. Mostra la duresa de la Romania soviètica dels anys 80 i la història de dues amigues que tenen problemes greus. Palma d'Or en el Festival de Cannes de l'any 2007, entre d'altres premis. Molt bona i sorprenent.

Boires i llumetes

2011-12-09T00:13:00.001+01:00

Nit de boira a Girona i al seu entorn. Pendent de les notícies que arriben d'Europa. Avui és el gran dia per saber si la crisi europea és a conseqüència de la seva moneda o dels seus dirigents. No es posen d'acord perquè tots van a la cimera pensant únicament amb els seus problemes polítics i personals. No hi ha una visió conjunta del que hauria de ser una veritable Unió Europea. No m'imagino els estats que conformen els Estats Units en una situació semblant, avui dia, clar.

He aprofitat el dia per fer una mica de bicicleta perquè a les hores del Sol s'està bé. M'he passejat per les rutes habituals on hi ha un gran predomini del verd. La tardor està sent llarga en colors. També he aprofitat per veure els llums de Nadal de Girona. He pensat que els 200 mil euros que costaven valia la pena que hi fes un cop d'ull. No sé què dir, no acabo d'entendre aquesta nova política municipal de gastar-se tants diners en un any que les coses estan més fredes que mai. No crec que les llumetes serveixin per seduir les butxaques dels consumidors, buides de diners i d'ànims. Precisament avui ha sortit publicada una notícia que deia el que ja sabíem, Girona és la sisena capital més cara d'Espanya. Si els reflexes de les llums portessin descomptes afegits ho podria entendre, però jo diria que no és el cas. Pia Bosch i Àngel Quintana han expressat la seva opinió en els diaris de la ciutat, ho subscric plenament. En fi, les festes de Nadal encara han d'arribar per tancar un any confús i estrany i donar pas el que segurament encara ho serà més. Ja ho veurem, m'agradaria que no hi hagués tanta boira en tot plegat.

Oci Accessible a Girona

2011-12-06T21:27:00.001+01:00

L'Albert Carbonell, Vicepresident de MIFAS ha fet unes declaracions en el Diari de Girona parlant d'Oci i Accessibilitat. Les Lleis estan fetes però la seva pràctica és discutible. Un camí que encara és massa llarg. Penjo el que ha sortit publicat perquè penso que està molt bé.

ACN Un 71% dels bars i restaurants de la ciutat de Girona agregats a l'Associació d'Hostaleria de Girona-Radial no són accessibles per a persones amb cadira de rodes. Tot i que la normativa no obliga els locals amb menys de cinquanta places a estar adaptats als minusvàlids, el gerent de l'Associació, Jesús Pastor, considera els clients valoren positivament que estiguin preparats per rebre persones amb mobilitat reduïda. D'altra banda, el vicepresident de Mifas, Albert Carbonell, reflexiona que ha crescut l'oferta en oci per a discapacitats a la demarcació, i que ara caldria una guia que recollís totes les activitats que es poden fer a les comarques gironines amb cadira de rodes. Anar a dinar a un restaurant o fer servir el lavabo d'un bar pot convertir-se en una missió complicada en alguns locals de Girona per a les persones que van amb cadira de rodes. Dels 121 bars i restaurants membres de l'Associació d'Hostaleria de Girona-Radial, només 35 estan totalment adaptats als minusvàlids. És a dir, que l'accés és a nivell del terra o bé té rampes i, a més, els lavabos estan dotats de l'espai suficient i les barres reglamentàries.

La normativa obliga a estar adaptats als minusvàlids els locals nous que superin les cinquanta places i també els ja existents que facin obres i també arribin a aquesta capacitat. Per això que molts bars i restaurants petits ja no estan preparats per rebre persones amb cadira de rodes, sobretot aquells que es troben situats al Barri Vell, on no tenen espai per créixer i on, a més, la mateixa arquitectura dels carrers ja dificulta arribar fins al local. Per als bars i restaurants que no tenen espai per construir lavabos específics per a minusvàlids, Carbonell proposa que adaptin els banys convencionals als discapacitats. Una solució que el vicepresident de Mifas també fa extensa a aquells locals que, davant d'una manca d'espai, usen els lavabos de minusvàlids com a magatzem.

L'anunci que no m'agrada

2011-12-04T23:43:00.001+01:00

He vist aquest anunci per televisió. Em sembla que la gent de Vodafone hauria de ser una mica més creativa. Resulta que ara per tenir més cobertura has de ser més alt. Gairebé és ofensiu. He penjat en aquest bloc alguns anuncis que m'agraden i aquest no m'agrada. Queden una mica curts d'imaginació.

Editorial Diari de Girona, 1 de desembre, dedicat a MIFAS

2011-12-02T00:57:00.001+01:00

MIFAS, l'entitat que representa les persones amb discapacitat física de les comarques gironines i que està declarada d'utilitat pública, es troba en una situació complicada a causa de la retallada de les subvencions.

MIFAS, constituïda el desembre de 1979, és una de tantes entitats impulsades des de la societat civil per atendre necessitats socials que en aquells anys unes incipients institucions democràtiques encara no prestaven. Els objectius inicials eren eliminar les barreres arquitectòniques i promoure la integració a la societat de les persones amb minusvalideses físiques, sobretot en el camp laboral. MIFAS va anar creixent paral·lelament a l'augment de la sensibilitat de la societat i de les pròpies institucions vers uns col·lectius als quals fa més de tres dècades se'ls podia considerar com a marginats. La mateixa administració pública, amb la progressiva implantació de l'Estat del Benestar, va començar a cooperar amb aquestes entitats perquè poguessin desenvolupar una impagable feina d'integració social. Així, MIFAS gestiona en l'actualitat un centre ocupacional a Riudellots, una residència a Girona, un centre de dia i de recursos a Vilafant, administra tres centres especials de treball propis i un de participat dedicats a la gestió d'aparcaments i zones blaves, pintura vial, copisteria, etcètera. I el que és més important: dóna feina a més de tres -centes persones i organitza activitats associatives i d'integració per a minusvàlids físics. Aquest any, el Govern català ha reduït en un 30% els ajuts per treballador. Això posa en perill el model laboral creat per MIFAS i l'assistència a persones amb discapacitat ingressades en una residència. És cert, com va dir dissabte Artur Mas, que "res tornarà a ser exactament com ho havíem conegut abans", però hi ha determinades prestacions que no s'haurien de posar en en el sac comú de les retallades. També estaria bé que tots els partits i sindicats que han protestat per l'intent de retallar els privilegis de què gaudeixen a TV3 es preocupessin, encara que només sigui una mica, pel futur d'entitats com MIFAS, imprescindibles per mantenir una societat cohesionada.

La 34ena de l'Ordre de Sant Benet

2011-11-30T23:27:00.001+01:00

Escolant avui a Boris Ruíz, Conseller de Sanitat de la Generalitat que m'ha enganxat enmig del Monestir de Sant Cugat del Vallés. He vist escrita les Ordres de Sant Benet i m'ha fet gràcia veure la trenta-quatrena. Em penso que estaria bé penjar-la a la capçalera del llit del Conseller. Amb aquesta imatge està tot dit.

Monestir de Sant Cugat del Vallés

2011-11-30T22:47:00.001+01:00

Sortida avui dels Jubilats Intrèpids fins el Monestir de Sant Cugat del Vallés. Per cert, totalment accessible; rampes elegants, entrades i sortides molt planes i disposició magnífica de la gent que hi treballa. És un lloc esencial de la història de Catalunya. El Monestir tenia "estatut especial" per dir-ho d'alguna manera, i va ser un lloc molt potent enmig de la Catalunya històrica. Després de fer la visita hem anat a dinar a Bellaterra (poble), em penso que ha de ser un lloc molt agradable per viure-hi. Us penjo fotos de l'interior de l'església del Monestir i del seu Claustre, que recorda molt el de Girona

MIFAS alerta amb les retallades, Diari de Girona d'avui dimecres

2011-11-30T21:35:00.001+01:00

CONTRA LES CORDES, MIFAS, l'associació que dóna suport a persones amb discapacitat física a les comarques gironines, està en una situació complicada. El seu funcionament depèn d'unes subvencions que ja han estat retallades, i que poden seguir-ho estant l'any vinent. Els seus responsables afirmen que una nova tisorada impedirà que els serveis que donava l'entitat (i la gent que els feia possibles) puguin mantenir-se.

GIRONA | F.BENEJAM El grup MIFAS de Girona preveu una retallada de prestacions i de personal si les subvencions que reben per funcionar segueixen disminuint. Aquesta entitat de suport a les persones amb discapacitat física de les comarques gironines posa de manifest que la baixada d'ajuts provinents de la Generalitat que hi ha hagut quest any els deixa en una situació realment complicada de cara al 2012. El president de Mifas, Pere Tubert no es mostra gents optimista i lamenta que el Govern hagi trencat els acords per les subvencions que hi havia d'haver per al 2011. De fet, al llarg d'aquest any l'entitat ja s'ha hagut d'estrènyer el cinturó en diverses àrees ja que les administracions han tancat l'aixeta de les subvencions, uns ajuts que aquestes entitats necessiten per tirar endavant. L'ofec de MIFAS es tradueix en l'aturada o la dificultat de posar en marxa els projectes i programes que desenvolupa.

Tubert explica que on s'ha notat més la baixada de subvencions és als centres especials de treball, és a dir a les empreses que compten amb un 70% o més de la plantilla amb una discapacitat física. En aquests espais, afirma, el Govern ha retallat un 30% per empleat i empresa. Això els deixa amb una dificultat afegida, ja que MIFAS dóna servei a 300 treballadors en aquests centres de treball. Pel que fa al programa d'integració laboral, Tubert assegura que "de moment es manté", tot i afirmar que "el volum de persones que vénen demanant una feina s'ha multiplicat per quatre i si seguim a aquest ritme i no s'estabilitza, es col·lapasarà i no podrem continuar". La retallada de subvencions també ha posat en perill l'assistència a aquelles persones amb discapacitat que són en una residència. Fins ara els ajuts per sufragar el manteniment a una residència es pagaven a mitges els usuaris i la Generalitat a través d'una partida de subvencions.

Menys ajuts per residències

Segons Tubert, aquest any l'aportació que han fet els usuaris no ha variat, però en canvi el Govern ha reduït un 3% la seva part. Això, lamenta, s'ha fet malgrat que Mifas i la Generalitat van arribar a un acord "signat" per fixar els mòduls (la quantitat que li pertocava a cada afectat) "que després no s'ha complert". En aquest sentit, unes noves retallades l'any 2012 deixarien aquest servei en una situació més compromesa fins al punt que s'hauria d'acabar cancel·lant: "Esperem que amb el tema de la residència no hi haurà més retallades, perquè si és així, pot esdevenir fatal per a MIFAS. Espero que no haguem d'arribar a aquest punt, perquè si no, no ens en sortirem", respon Tubert. Si bé hi ha alguns serveis que estan a la corda fluixa, d'altres que fins ara oferia s'han deixat de fer enguany. És el cas del programa Respir, un projecte de lleure que Mifas desenvolupava en una residència adaptada. Aquest estiu no es va fer per qüestions econòmiques, com a conseqüència de la falta d'ajuts provinents de les caixes d'estalvi.

Menys ajuts de les caixes

I és que la manca d'ajuts econòmics no només prové del sector públic. La crisi ha fet que les entitats bancàries també hagin hagut de retallar subvencions, un fet que aquest últim any ha notat MIFAS. Davant d'aquest panorama, els responsables de l'entitat afronten el futur amb més dubtes que certeses. Tubert remarca que "no em fio del que pugui dir un Govern que primer acorda i signa unes subvencions i després les retalla", tot i que creu que "esperem poder continuar sense haver de retallar cap de les 410 persones que treballen a la nostra entitat". Més taxatiu es va mostrar el vicepresident de MIFAS, Albert Carbonell. En declaracions a Radio Girona, va dir que "aquest 2011 ens estan afectant bastant les retallades, i ara estem programent el 2012, en el qual es preveuen més retallades i algun altre programa s'haurà de retocar una mica, com també potser variar una quantitat de treballadors". Així mateix, a partir de l'any vinent les retallades també es poden estendre a aquelles entitats que ofereixen serveis per als discapacitats psíquics. Tubert reconeix que de cara al 2012 "poden patir de cop les retallades que nosaltres ja hem patit enguany i les que es faran l'any vinent. Tenen motius per estar preocupats també".

Repensar el programa "Sirius"

2011-11-29T22:06:00.000+01:00

La gent de MIFAS ha rebut els responsables del programa SIRIUS del Departament de Benestar Social i Família. M'hi han convidat a ser-hi i he dit la meva. Sembla que tot el programa pot repensar-se i potenciar la seva presència territorial i els camps d'actuació. Queda clar que el paper que MIFAS fa a les comarques de Girona és important i en el futur ha de ser-ho encara més. Veurem si les retallades i la situació econòmica ho farà viable.

ECOM, 40 anys

2011-11-25T23:15:00.001+01:00

Avui ECOM fa 40 anys. No és poca cosa, és la història d'una organització de persones amb discapacitat física, capital a Catalunya i referent a tot l'estat que ha ajudat a canviar moltes vides. Moltes felicitats a totes i tots per fer-ho possible.

les Planes d'Hostoles, Salt de Santa Margarida, cinc estrelles

2011-11-24T21:19:00.001+01:00

La Rosa Sala Camprodon, de les Planes d'Hostoles, amiga i retratista del nostre poble s'ha arribat fins el Saltant de Santa Margarida avui djous 24 de novembre per filmar aquestes imatges. Impressionant. Les penjo perquè he vist que estadísticament interessa molt el paisatge de les Planes d'Hostoles i la Garrotxa. Gaudiu-les i si teniu un moment apropeu-vos-hi, us encantarà. Cinc estrelles. La millor gorga i salt d'aigua que tenim.

Girona un capvespre de tardor

2011-11-24T21:08:00.001+01:00

Dos moments de Girona avui; a dalt la Devesa reposant després de les Fires. A baix també des de la Devesa una imatge de la Catedral i Sant Feliu al capvespre amb les primeres llums enceses. La qualitat de les fotos són més o menys baixes, estan fetes amb el mòbil, i des de la handbike.

Sortir de la crisi, però sense nosaltres

2011-11-23T20:07:00.000+01:00

El President Mas va anunciar ahir que el pressupost de 2012 tindrà noves retallades. S'apujaran les taxes universitàries, s'implantarà -no ha dit com- un nou copagament en sanitat, reducció dels sous als funcionaris i noves taxes sobre l'aigua i les benzines i més retallades que no ha concretat però que no cal ser massa llest per imaginar-se a quina part de la població afectaran.

El Govern de Catalunya pot empènyer el pedal de les retallades i el nou disseny del país gràcies als resultats que la coalició de govern va aconseguir el passat diumenge a les urnes. Convergència i Unió va guanyar a Catalunya clarament i es trobarà sense massa problemes amb un nou Govern de l'estat que està en la mateixa sintonia. Les úniques diferències queden reduïdes als pals i banderes, poca cosa més. La dreta catalana i la castellana són molt semblants, tenen els mateixos manuals.

Admeto que la situació no és gens fàcil. Fins aquí hi arriba gairebé tothom. Suposo que tampoc hi ha receptes màgiques i ràpides, la manca de confiança interna i externa fa que el paisatge sigui més complicat que mai. Ara bé, les decisions que es poden prendre darrera de les retallades afectaran a les persones que tenen menys possibilitats i les que són discapacitades malauradament no són cap excepció.

Les noves retallades s'han d'acabar de definir, però els sectors més dèbils en seran els més afectats. Les persones sense recursos o amb discapacitat (encara que tinguin mitjans) no poden accedir a mútues privades, per posar un exemple i la manca de pressupost en matèria de serveis socials agreujarà de forma molt considerable la qualitat de vida de les persones que necessiten més atenció i suport per poder normalitzar les seves vides. Són camins que havíem començat a recórrer en els darrers anys i ara tot està sota l'amenaça del dèficit públic, deixant l'estat del benestar merament en un miratge.

Convé que el tercer sector sigui fort i estigui molt unit per afrontar els propers anys que ens tocarà viure, perquè hi ha polítiques que són excuses ben dibuixades per posar en marxa models neoliberals que sense cap encantament deixen als diferents i els més dèbils al marge. Enmig de la campanya vaig fer un twiter (això que se'n diu una piulada) que deia; "El país que no pot tractar bé la seva gent gran i els seus discapacitats no és un país, és una altra cosa..." Doncs això, que volen sortir de la crisi però sense nosaltres.

les Planes, el Salt del Portuguès

2011-11-22T00:27:00.001+01:00

I parlant de rius, rieres, gorgues i salts d'aigua, l'Encarna Güell de les Planes em passa aquesta fotografia del Salt del Portuguès, un racó impressionant del meu poble. És difícil anar-hi i ara fa molt temps que no hi pujo. De tota manera aquí el teniu. Aquests dies de pluja segurament està millor. Si m'enviu més fotos, jo les penjo.

MIFAS 46, BSR Marbella 73

2011-11-20T00:42:00.001+01:00

Partit de bàsquet en cadira de rodes entre el MIFAS i el Marbella. Vàrem perdre i per molt. L'equip malagueny va despatxar el partit sense massa problemes. L'entrenador Agustí Puig va dir-me que encara no han trobat del tot el punt que permeti a l'equip aconseguir resultats òptims. Us penjo algunes de les imatges que vaig captar amb el mòbil. La propera setmana l'esquadra gironina es desplaça a València on sembla que hi podem fer un bon paper.

El molí dels Murris, racons de la Garrotxa

2011-11-18T21:44:00.001+01:00

Aquesta foto pertany al bloc gorguesgarrotxa.blogspot.com i avui mateix m'hi he fet seguidor. És un bloc on s'hi poden veure paisatges de la comarca de la Garrotxa i dels seus racons més màgics i espectaculars. La que penjo pertany al Molí dels Murris de Cogolls, terme municipal de les Planes d'Hostoles, poble del qual sóc originari. Sempre he dit que la gent de les Planes no saben el tresor que tenen i aquí en teniu una petita mostra. Al municipi hi ha més racons d'aquest tipus i anar-hi és un plaer. Convé fer-ho a peu i a poc a poc. Fer-ho en cadira de rodes és gairebé impossible però poden fer-se aproximacions. Més informació al bloc que anomeno i felicito a l'autor per caçar fotografies esplèndides.

Bàsquet MIFAS, partit del dissabte 19

2011-11-18T21:09:00.001+01:00

Aquest cop l'equip de bàsquet en cadira de rodes de MIFAS no juga el diumenge, dia habitual, ho farà el dissabte dia 19 -demà- a les 8 de la tarda en el Pavelló d'Esports de Castelló d'Empúries. L'esquadra gironina s'haurà d'enfrontar a l'equip andalús del BSR Marbella (Màlaga) i correspon a un partit de Lliga Nacional en la seva divisió d'Honor B. Enguany el MIFAS s'està veient les cares amb equips que són molt forts, gent molt experimentada en això del bàsquet en cadira de rodes.

Recomano a la gent que s'animi i s'arribi fins a Castelló per recolçar a l'equip gironí, que per cert és l'únic català a la lliga espanyola.

També hi ha la possibilitat de contribuir-hi econòmicament fent alguna aportació dinerària a partir de 10 euros, quantitat que més o menys tothom pot arribar-hi. Es poden fer els ingressos a un compte obert específicament a Caixa Penedès. CCC 2081-0454-75-3300005134, en fi per demanar que no quedi, però val la pena fer-hi un cop de mà.

De tot això i més hi ha àmplia informació a la plana web de MIFAS, www.mifas.cat i també a la plana del Club de Bàsquet MIFAS, www.gironafcmifasesplais.com

Seria fantàstic

2011-11-16T23:06:00.001+01:00

La notícia del dia és l'acord entre Ryanair i la Generalitat de Catalunya. Bona notícia, fins aquí no gaire res a dir-hi. No obstant això i sempre per tot allò que he vingut escoltant a la ràdio he de dir que la pretensió d'arribar a més de 3 milions de passatgers ens deixa a mig camí del que hi havia abans de que comences tot aquest sidral. L'Aeroport de Girona estava entre 5 i 6 milions d'usuaris l'any 2009, sent el setè aeroport dins de la xarxa d'AENA.

Per altra banda, existeix una certa confusió si realment hi ha acord o només és un pre-acord pendent d'altres per tal de que sigui un acord total. La Generalitat ha dit que posarà a disposició de la companyia irlandesa l'espai necessari per fer-hi un Hotel, un hangar de manteniment i diners en forma de subvenció, tot plegat condicionat al que digui AENA que és la propietària de l'aeroport, dels terrenys que ha d'haver-hi l'Hotel i també l'hangar.

Suposo que s'ha treballat a tota màquina per poder fer la presentació de l'acord avui mateix, aprofitant que queden poques hores per la jornada electoral del proper diumenge i que la plana major de Convergència i Unió estava avui a Girona fent campanya. Tothom pot jugar a fer maniobres d'aquesta mena, segurament molt discutibles, no tant si fossin eficaces i rendibles, però tinc la lleugera sospita que d'aquí al mes d'abril de 2012 això tindrà més capítols, més que tot perquè han d'intervenir-hi més elements decisius, per dir-ho d'alguna manera.

Ara bé, més enllà de la bona notícia, aquest hivern les comarques de Girona es veuran molt ressentides econòmicament per la manca de visitants europeus que havien descobert Girona, aprofitant la bona combinació aèria que el nostre Aeroport tenia amb tots els països europeus. Tinc ganes de creure'm la notícia, seria fantàstic i que la fotografia que 'avui s'han fet no quedi descolorida abans d'hora. Per la part que ens toca, aniré seguint els esdeveniments que vagin sortint a escena.

Arran de mar

2011-11-16T22:53:00.001+01:00

Arran de mar avui a la tarda. Hi havia encara restes de la llevantada, anava a la baixa. Diuen que demà i demà passat tindrem bon temps, però que després hi torna. Portem un novembre plujòs i els rius i rieres del país han revingut. Les fotos són del Maresme nord.

Partit del MIFAS demà diumenge

2011-11-12T21:55:00.001+01:00

Aquest diumenge a partir de les 12h. del migdia al pavelló municipal de Castelló d´Empúries es jugarà la quarta jornada de lliga de la Divisió d´Honor B entre el FC Girona MIFAS Esplais i el EM Vistazul-Dos Hermanas de Sevilla. El conjunt andalús està empatat a derrotes i victòries amb els gironins: de 3 partits disputats, 2 de perduts i 1 de guanyat. Aquesta igualtat fa preveure que el partit de diumenge serà d´alt voltatge. L´equip d´Agustí Puig després d´un cap de setmana de descans ha carregat piles amb la victòria aconseguida fa 15 dies a Elx. Des del club es demana el suport dels aficionats per aquest partit. El calendari farà que la jornada del 19-20 de novembre es torni a disputar a Castelló d´Empúries. En aquest cas, per petició de l´equip visitant (BSR Marbella) el partit es jugarà dissabte a la tarda al pavelló municipal.

Més informació a www.mifas.cat i també a les xarxes socials del Facebook i Twiter.

Acte Central del PSC a Girona

2011-11-12T21:26:00.001+01:00

Acte Central del PSC a la ciutat de Girona avui a migdia a l'Auditori. Ha obert l'amiga Pia Bosch que com sempre ha estat esplèndida, a parlat de tot allò que no podem perdre. Quim Nadal i Àlex Sáez també han intervingut fent autocrítica i demanant la complicitat de les comarques gironines. Carme Chacón ha tancat el míting mostrant la seva preocupació per la possible entrada de les dretes, les catalanes i les castellanes.

A l'entrada de l'Auditori, al costat de l'aparcament, els del PP han muntat una parada de propaganda. M'han donat caramels. Tenen el mateix gust que els de Convergència. Gust de retallades aspres, ben embolicades això sí.

Iolanda Pineda (PSC) visita la seu de MIFAS

2011-11-11T13:28:00.001+01:00

Avui divendres ha visitat MIFAS la candidata Iolanda Pineda, segona de la llista del PSC a les properes eleccions generals del 20 de novembre. Ha presentat el programa específic que han preparat per les comarques gironines i MIFAS li ha tramès les seves preocupacions, especialment les relacionades amb el món laboral, la situació econòmica i la problemàtica que s'està vivint en matèria de Centres Especials de Treball. A la foto amb el Vicepresident de l'entitat, Albert Carbonell.

Centres Especials de Treball II

2011-11-10T15:11:00.000+01:00

M'arriben per correu electrònic les propostes de modificació normativa i econòmica que alguns Centres Especials de Treball han presentat o volen presentar davant del Departament de Treball i Ocupació de Catalunya. Està pensat bàsicament per a persones amb discapacitat psíquica i ple de propostes que garantitzen la viabilitat dels centres que gestionen els professional del subsector de psíquics. Ho fan amb propostes que fereixen el sentit comú i perjudiquen clarament al sector de la discapacitat física. Sense cap mena de contemplacions.

En el document hi ha un gran part literària plena de bones intencions i amb cantarelles antigues que no han servit mai per res; es parla del trànsit entre els Centres Especials de Treball i l'empresa ordinària, una quimera que en el paper s'aguanta però en realitat és un veritable brindis al Sol. El sector de la discapacitat psíquica planteja modificacions econòmiques en les subvencions que garanteixen la viabilitat de tota mena de xiringuitos amb confusió i ho fan a càrrec del sector de físics, donat que proposen la gairebé supressió d'algunes subvencions salarials per aquests segons. És un paper que hi surt reforçat un sector en depriment d'un altre. En general és una proposta per fer la feina bruta entre nosaltres mateixos i estalviar recursos a l'administació pública, sigui la catalana o l'estatal.

No suporto el botxins, i més encara quan volen matar per poder tenir un plat a taula. Em penso que en nom de la discapacitat hi ha massa xerrameca i molta por de parlar clar. També existeix una confusió entre els límits d'un Centre Ocupacional i un Centre Especial de Treball. N'hi ha que ho barregen tot i això és un error greu; cal tenir clar que són dues coses clarament diferenciades, encara que els promotors siguin els mateixos.

El que s'ha de parlar és si ha d'existir una figura entre un Ocupacional i Especial de Treball i fer-ne un desenvolupament correcte, aquesta per exemple no seria un proposta demagògica i no hi hauria ferits. També s'ha de mirar bé, i molt, la viabilitat econòmica dels invents que s'estan finançant i dels quadres tècnics i directius que existeixen, posant cota si cal a les quanties que cobren els que dirigeixen aquests centres. Es podrien dir moltes altres coses, però m'ha fet ràbia veure propostes que posen en joc la viabilitat de milers de persones amb discapacitat física i que el sector de psíquics o mentals tregui els ganivets afilats amb la cara destapada i sense cap vergonya.

El document és lleig, brut, insolidari i mesquí. És gairebé una declaració de guerra entre gent del mateix col·lectiu que distraurà a les administracions públiques una bona temporada, on hi podran contemplar un espectacle gratuït i mentrestant s'estalviaran de pagar el que deuen. Obrir ara mateix una negociació és un error imperdonable que ens costarà molt car. Redéu que pobres que som... i quina misèria.

Accessibilitat a Girona ciutat

2011-11-10T00:04:00.000+01:00

Aquesta foto correspon a la Plaça del Mercadal, tocant a la Plaça Constitució de la ciutat. És una de les zones més dinàmiques de Girona. Hi ha un grapat de bancs, entitats financeres, admistracions públiques, botigues exòtiques i d'altres que són molt interessants, com la Llibreria 22. També hi ha la Cambra de Comerç de Girona, la Subdelegació del Govern, una Comissaria de Policia, El Museu del Cinema, molts bars i restaurants i la seu local del PSC de Girona ciutat. És molt probable que em deixi un grapat de coses.

És també una zona molt agradable per no fer-hi res, és a dir, passejar-hi senzillament. No obstant això, fer-ho en cadira de rodes no és del tot fàcil. Hi ha algunes rampes fetes una mica per casualitat i l'entorn en general no és massa amable per circular-hi amb rodes. Hi ha llambordes que no ajuden (sempre ens han dit que queden rústiques) i són un desgavell pels que tenim un caminar diferent.

Seria interessant fer-hi una repassada, especialment a la Plaça Mercadal on per cert tampoc pots entrar a l'església de Santa Susanna. Un cop a la Plaça Josep Pla hi ha dues sortides en forma de rampa per anar al carrer Nou i al carrer Santa Clara. La primera té un desnivell suïcida i la segona és mortal perquè després de baixar-hi ràpidament acaba amb uns graons que són perillosos.

En fi, el nou govern de la ciutat pot fer-hi una mirada quan vulgui; fer-hi una repàs no seria massa car, més aviat convindria posar-hi imaginació i una mica d'il·lusió d'aquesta que diuen que hi ha. Si ho fessin descobririen que existeix una possible clientela nova que consumeix com qualsevol altre ciutadà i que senzillament camina malament o ho fa amb rodes, seria un bon estímul per aquesta zona comercial i administrativa de Girona. A veure què passa.

Riu Brugent, les Planes d'Hostoles

2011-11-07T00:42:00.000+01:00

Dies de pluja. Ja n'estic una mica tip però no puc fer-hi res. Avui he pujat a les Planes d'Hostoles i he pensat que podria passar per la Fàbrica Vella a mirar com baixava el riu Brugent. L'entorn d'aquest tram de riu és volcànic, ple de basalt que ha anat quedant erosionat pel pas dels anys. Quan fa dies que plou aquest indret és un espectacle. Més avall hi ha el salt de Santa Margarida, però és molt difícil anar-hi a peu, encara més en qualsevol vehicle que porti rodes, per petites que siguin; una llàstima perquè seria un indret que molta gent visitaria. En fi, un diumenge d'estar per casa amb el pijama posat tot el dia.

Centres Especials de Treball

2011-11-04T00:00:00.000+01:00

Ara mateix no sé, no tinc clar que sigui el moment oportú per debatre sobre el model dels Centres Especials de Treball. No pas perquè no sigui necessari fer-ho, més que tot perquè l'escenari que s'està vivint no fa recomanable entrar en aquesta dinàmica. Jo diria que la prioritat en aquests moments és fer que l'administació pagui i ho faci ràpid, en cas contrari es posarà en risc un nombre molt alt de llocs de treball que són ocupats de forma massiva per persones amb algun tipus de discapacitat.

Tampoc és el moment de posar al damunt de la taula propostes que perjudiquin a una part del sector; proposar millores pel sector de la discapacitat psíquica no pot perjudicar al sector de físics, aquestes millores per alguns i l'empitjorament per altres seria una decisió desafortunada i lamentable, però ho és encara més quan una part del sector de la discapacitat encapçala idees d'aquest tipus.

Els Centres Especials de Treball estan regulats des de 1985 i ho va fer el Govern Central a través del Ministeri de Treball. Anys més tard la seva gestió va ser transferida a les Comunitats Autònomes, però la seva regulació segueix depenent de normativa d'àmbit estatal. Ara mateix les Corts Generals estan tancades i fins que no hi hagi nou govern no es poden fer plantejaments nous. Els Governs autonòmics han reforçat en alguns casos -Catalunya n'és la mostra- el seu model de finançament a través d'accions complementàries que ara mateix han quedat reduïdes dràsticament, provocant que el sector estigui en aquests moments preocupat i una mica fora de joc, econòmicament parlant.

No obstant la situació, el propi sector de la discapacitat s'avança fent propostes que donin viabilitat al gremi i això és lògicament legítim, però també és lamentable que des del sector dels Centres que són gestionats des del sector dels psíquics o paràlisi cerebral es facin suggeriments que afluixin encara més les ajudes que reben els que són per a persones amb discapacitat física. Em penso que entre tots hauríem de ser una mica més hàbils

Admeto que des de fora del nostre gremi sigui complicat entendre-ho i quan llegeixin això diran que formem part d'un guirigall immens, que per altra part és lògic -com tots els gremis-. Ara mateix la màxima prioritat hauria de ser que el govern pagui els deutes ràpidament i no faci vacil·lacions estranyes evitant posar en perill a milers de persones que són treballadors, amb una mica de suport financer i tècnic, però treballadors.

Ara sí, Ara no, Ara no ho sé

2011-11-03T20:09:00.002+01:00

El sidral que hem viscut les darreres hores a Europa demostra que ens convé tenir un Govern Europeu com més aviat millor, tipus confederació, com tenen els americans. Tampoc és just que al volant dels 27 sigui conduït únicament per una Primer Ministre i un Cap d'estat. Si ha de ser així penso que tothom hauria de poder votar quan es facin eleccions a França i Alemanya. Res no treu que el sainet provocat el Primer Ministre grec hagi estat d'una falta de categoria difícil de superar; Ara sí, ara no, ara no ho sé. Per acabar de rematar-ho més, encara queda pendent la lletra petita dels acords de tot això que se'n diuen rescats econòmics.

Mentrestant Europa està a portes d'una nova recessió i el món sencer comença a plantejar-se com donar voltes sense la nostra presència. Tot això sense parlar d'Espanya que està en una situació molt més complicada per l'alt índex d'atur que estem vivint. No sembla que existeixin solucions màgiques, ni de dretes ni d'esquerres. Si així fos, allà on mana la dreta i els governs dels millors, les coses anirien diferents, i ha quedat clar que l'escenari és el mateix a gairebé tot l'estat.

Avui a mitjanit comença la campanya electoral. M'agradaria sentir propostes serioses, sinceres i si no és molt demanar que no hi hagi massa cridòria. S'haurà d'estar pendent perquè el futur és massa important i ara mateix el pati està molt desmanegat. Finalment m'agradarà comptar quantes vegades parlen de persones amb discapacitat, com a mera distracció, un exercici que serà distret, segur.

Colors de Girona

2011-11-01T01:30:00.000+01:00

Quatre escenes del famós Corredor Mediterrani a Girona; parlo del Carrer Alacant i Oviedo de la ciutat que viuen en primera línia les obres de l'alta velocitat que està arribant des de fa temps. A dalt una mostra interessant dels grafitis que dominen la zona, en general gargots sense cap interès, però també hi ha excepcions. Un rètol en castellà, català i àrab advertint d'una prohibició. Uns gats que fa temps que viuen al capdavall del carrer Alacant i que quan passo en handbike ni s'immuten i finalment una imatge de les vies amb la carretera de Barcelona de fons. Colors de tardor en una zona de Girona que s'està transformant lentament, encara que el corredor pròpiament dit anirà per sota terra.

Després de la pluja

2011-10-28T22:50:00.003+02:00

Avui a la tarda la pluja ha fet campana, moment que he aprofitat per fer un tomb en Handbike per Sant Narcís. He fet dos clics en una ullada de sol que ha sortit entre el carrer Oviedo i València i al Parc de Can Gibert del Pla. Després de la pluja Girona té colors especials, avui com a preludi de Fires.

La Cimera via Forges

2011-10-26T20:27:00.001+02:00

Vinyeta d'avui al diari EL PAÍS d'en Forges. Em sembla una dosi de realitat esplèndida. La situació és prou complicada. Millor que l'humor no falli. A veure què surt de tot això.

Europa inintel·ligible

2011-10-26T00:23:00.000+02:00

Aquests dies estem vivint un sainet europeu que és difícil d'explicar i d'entendre. Els dirigents de 27 països parlen a totes hores i sense parar, provocant que en poc menys de cinc minuts facin afirmacions contundents i en pocs moments diguin absolutament el contrari. En Sarkozy i la Merkel i els seus Ministres d'Economia estan al capdamunt de la classificació general, sense menysprear a d'altres que també tenen posicions importants.

L'opinió pública està totalment desorientada, els mercats ja pugen i baixen per avorriment i tenen la gent preocupada per les anades i vingudes als mitjans de comunicació. Tots els dirigents europeus parlen de que s'ha de salvar Europa, l'Euro i les economies nacionals, però sembla que res funciona. En poc temps s'ha passat de l'eufòria europea a gairebé la fòbia. No sé quina és la solució, si la tingués els telefonaria, però sembla que hi ha una manca de serenor i un excés de xerrameca.

Personalment sóc dels que penso que convindria més Europa, -ho he dit moltes vegades en aquest bloc- i que s'hauria d'anar a una veritable unió política i econòmica més sòlida, més senzilla d'entendre i sense tants dirigents locals retratant-se. Seria desitjable un govern europeu elegit democràticament pels ciutadans de forma directe. Aquest plantejament no interessa perquè Europa està formada per països que no són capaços de deixar part de la seva sobirania en favor d'un projecte que tard o d'hora haurà de venir. De fet aquesta crisi seria molt diferent si Europa deixés de ser només una idea i estigués un parell de graons més amunt. Avui dimecres hi ha una cimera, a veure què passa.

Tardor, colors

2011-10-20T22:26:00.000+02:00

Dia estrany. Ventós, brillant i net. Tots els colors en marxa. La tardor a la costa catalana ofereix els millor paisatges de l'any -és una opinió personal- Dia ple d'esdeveniments i notícies, de pau, de guerra, econòmiques i de tota mena.

Retrocés social

2011-10-20T22:04:00.000+02:00

L'equip petit

2011-10-17T22:58:00.003+02:00

L'Amic Manolo de Palma de Mallorca m'ha recomenat aquest vídeo. Un equip que no guanya res, però que té tot el que ha de tenir un bon equip. M'ha semblat un bon regal d'aniversari. Si teniu 9 minuts per mirar-lo val la pena.

L'Aniversari de l'Escola de Palau

2011-10-16T23:03:00.001+02:00

Aquest passat divendres l'Escola d'Educació Especial de Palau va celebrar el seu trentè aniversari i vaig acompanyar-hi a l'amiga Gemma Magín que va demanar-me que també m'hi arribés. Feia molt de temps que no havia entrat en aquella escola i fent una passada molt ràpida vaig veure que les instal·lacions són magnífiques i que estan pensades pel nois i noies que hi van. Allà vaig trobar-m'hi a un parell de socis de MIFAS que van ser antics alumnes al igual que la Gemma.

No tinc clar que l'Educació Especial hagi de ser l'opció més adequada per l'ensenyament de les persones amb algun tipus de discapacitat. Tinc clar per exemple, que en el cas de la discapacitat física per més severa que sigui l'educació especial no hauria de ser l'eina més utilitzada. Tots els discapacitats que s'han integrat -i en conec molts- ho han fet des de l'escola ordinària. De tota manera aquest és un tema més profund i penso que jo tot sol no tinc la solució ni tampoc massa criteris per endinsar-me en un debat que el suposo molt més complicat.

L'Escola d'Educació Especial de Palau va ser una de les primeres prioritats de MIFAS i en certa manera en va ser la seva màxima impulsora. No hi ha massa senyals d'aquests fets, però això va ser així. Ara mateix potser no ho faria, o sí, no ho sé.

Penjo una foto de la Gemma a l'entrada de l'Escola, i la que fou la porta principal de la seu de MIFAS abans de 1983 quan va traslladar-se al carrer Empúries de Girona. En fi, en varen fer trenta.

SceneMob d'ECOM

2011-10-14T20:29:00.000+02:00

La gent d'ECOM va gravar el dia 2 d'octubre aquesta SceneMob amb música de Macaco. Em diuen que en faci propaganda, cap problema. També podeu agafar el vídeo i passar-lo als vostres amics, coneguts, facebucs, etc.. Està genial i molt ben treballat. Felciitar també a l'entitat que farà 40 anys, pionera de la discapacitat en tots els àmbits.

Nou fitxatge del MIFAS de bàsquet

2011-10-13T20:10:00.002+02:00

La signatura del contracte, que té vigència per la temporada 2011-2012, ha tingut lloc avui 13 de setembre, a les oficines centrals de MIFAS a Girona. Amb la figura de Ramonet Bel Arqués, el Girona FC MIFAS Esplais dóna per tancada la seva plantilla que jugarà a la Lliga Nacional i la Lliga Catalana de la Divisió d’Honor B. Ramonet procedeix del Deltebre i en la seva trajectòria ha jugat al FC Barcelona i el Costa Daurada de Reus. Jugador de 185 cm d’alçada, jugarà a la posició d’ala escolta ajudant a l’equip tan en tasques ofensives com defensives. Ramonet Biel, ja entrena amb l’equip i està a punt per debutar el primer partit de lliga aquest cap de setmana a la pista de l’AMA Alcorcon. Informació agafada de la web de MIFAS. A la fotografia el jugador i el Vicepresident de l'entitat, Albert Carbonell.

Vies Verdes, diumenge i dimecres

2011-10-13T00:02:00.000+02:00

La de dalt és d'ahir dimecres quan passava per les Deveses de Salt. També hi passava un avió de Ryanair. Aquesta tardor és una mica estranya i l'avió aquest em recorda que ho serà més encara. La de baix és del diumenge passat en la Jornada Europea de les Vies Verdes, on finalment vaig poder-hi participar fent una baixada entre les Planes i Girona. És fàcil de fer i molt agradable. El pont aquest és a Vilanna (municipi de Bescanó). La Via verda ha recuperat l'aspecte anterior a les obres que s'han fet per la canalització d'aigua que s'ha fet entre el Pasteral i Girona.

La Girona que no m'agrada

2011-10-12T23:48:00.000+02:00

La Girona que no m'agrada. Dues imatges d'aquests dies. La de dalt és de la Plaça de Salt de Girona, una de les principals entrades de la ciutat, en una parada d'autobus urbà de la Línia 5. La de baix és de la Devesa de Girona i del seu Parc a l'exterior. És un canal que està en el seu pitjor moment. Aniré retratant coses d'aquestes quan les vegi, la ciutat està més bruta que mai. Sembla que l'Ajuntament de Girona hauria de fer-hi alguna cosa, sent com era una de les prioritats de l'equip de govern que governa.

Un fitxatge pel bàsquet de MIFAS

2011-10-11T22:33:00.000+02:00

Thierry Rubens, de 177 cm d’alçada, procedeix de Boulou i el seu currículum denota una gran experiència en el món del bàsquet en cadira de rodes. En concret, ha jugat en equips com el Creil (Picardie), Saint Ouen (París), el Sant Denis (París) o el Houdant (París).

Thierry arriba al Girona FC MIFAS Esplais per jugar a la posició d'ala-pivot, jugador de gran embargadura que ajudarà tant en defensa com en atac a dins de la pintura. A destacar el gran percentatge de tir que té aquest jugador des de 3 - 4 metres de distància, fet que ajudarà a l'equip en atac en situació de zona dels contraris.

Es preveu que aquest fitxatge no sigui l'últim de l'equip de cares a afrontar la seva primera temporada a Divisió d'Honor B ja que actualment s'estan ultimant les negociacions per tancar el fitxatge d'un jugador nacional.

A banda d’aquestes dues noves incorporacions, una encara en procés de negociació, el Girona FC MIFAS Esplais, amb un pressupost modest per la categoria, ha mantingut el gruix de la plantilla de l'any passat, donant-la ja per definitiva per afrontar la nova categoria. Aquesta informació l'he agafada de la plana web de MIFAS i la notícia també la publicava el Diari de Girona.

Els congelats

2011-10-10T23:12:00.000+02:00

Al costat de casa meva hi ha una botiga molt famosa de congelats. És una cadena que té una presència a tot Catalunya i no puc dir-ne gaire res perquè no puc entrar-hi. No pas perquè hi venguin productes com el de la foto que penjo, -ignoro si en tenen- és una qüestió merament arquitectònica; no és accessible. El local té dues entrades i seria molt fàcil fer-ne una d'adaptada. No només guanyarien algun consumidor com jo, també hi podrien entrar més clients amb carretó de la compra i altres estris que també van amb rodes. El comerç s'ha de posar al dia i una manera de fer-ho és permetre que tothom hi pugui entrar.

El meu veí està fent una gira asiàtica (per feina) i m'ha fet saber que hi venen congelats d'aquest tipus. L'he contestat dient que tinc el congelador ple i que no cal que porti cap detall. En fi, què fàcil que és congelar i que difícil d'entrar en alguns llocs.

Les entitats gironines parlen

2011-10-06T20:13:00.000+02:00

Les entitats que treballen i gestionen serveis per al sector de la discapacitat a les comarques de Girona, tant els que representen els afectats físics, com intel·lectuals i mentals, van reunir-se dimarts arran de la preocupació que han generat els anuncis del Departament de Benestar Social Família amb relació als retards en els pagaments dels serveis que presta aquest col·lectiu. Les entitats van acordar crear la Mesa Gironina per a la Discapacitat, que es reunirà cada cop que sigui necessari per estudiar la situació i emprendre les mesures que es creguin oportunes. Les organitzacions han expressat la seva “màxima preocupació” per les repercussions que poden tenir els endarreriments en els pagaments de convenis i dels diferents serveis i adverteixen, en aquest sentit, que “aquestes injustes mesures poden afectar molts usuaris i molts professionals” que treballen en aquest sector.

Les entitats que formen part d'aquesta plataforma són les fundacions Ramon Noguera, Drissa, Onyar-la Selva, Vimar, Mifas, Estany, La Tutela, Altem, Els Joncs, Astres, Tallers de la Cerdanya, la Fundació Tutelar de les comarques gironines, l'associació Mifas, l'associació Montseny-Guilleries, Aspronis i La Fageda.

L'Steve Jobs

2011-10-06T19:55:00.001+02:00

Aquest vídeo del Youtube serà avui -segurament- el més vist de tot l'any. Val la pena, és un homenatge merescut a un dels personatges més importants dels nostres temps.

Obsolescència Programada

2011-10-05T20:23:00.000+02:00

Tots estàvem esperant l'Iphone 5 i ara resulta que la nova versió es diu Iphone 4S. Ignoro quines diferències existeixen entre els mòbils que tenim en circulació i els nous models que la gent d'Apple ha posat o posarà al mercat. En qualsevol cas, sembla que tot està programat perquè duri poc i els usuaris haguem de ser consumidors eterns de les novetats que van sortint.

L'altre dia vaig veure a la 2 un reportatge sobre l'Obsolescència programada que em va sembla molt interessant. Parlaven del consum constant de tecnologia per part dels països del primer món i el trist paper que fa el reciclatge. S'hi podien veure imatges d'abocadors plens de material informàtic en un país de l'Àfrica i la misèria que hi havia a l'entorn de tot això. El reportatge explicava els problemes de contaminació i sostenibilitat que suposava aquest consum extrem i sense miraments.

Penso que hem de fer una reflexió sobre la tecnologia que fem servir i demanar responsabilitats i seguretat en el reciclatge i en el bon ús dels residus que generi aquest consum. Per altra banda, les modificacions i les novetats que van sortint al mercat han de ser contemplades amb sentit comú i tots els aparells han de tenir una vida lògica i una amortització decent. Independentment de tot això, penso que s'hauria de fer també una reflexió sobre l'accés a les noves tecnologies com oportunitat d'igualtat i per tant una de les feines que s'hauria de fer és pressionar seriosament a les telefòniques i suministradors d'Internet perquè tinguin preus raonables i accessibles. En aquests moments no tothom hi pot accedir, i això crea esquerdes molt serioses a la nostres societats. En campanyes electorals tothom hi diu la seva, però després hi ha un gran silenci.

Vies Verdes, 9 d'octubre

2011-10-04T23:39:00.001+02:00

El proper dia 9 d'octubre es farà una Jornada de Vies Verdes a les comarques Gironines, fent el recorregut entre el Pasteral (la Cellera de Ter) i Girona ciutat. És una jornada per fer amb bicicleta i la gent d'Àrea Adaptada (Associació que promou l'esport per a gent amb mobilitat reduïda) hi participa també fent el trajecte amb bicicletes adaptades. És fàcil de fer perquè més aviat tot farà baixada, exceptuant algunes zones que són planeres. Cal dir que en tot moment el paissatge és formidable i tot això pot fer-se amb tota mena d'artefactes que portin rodes. Podeu demanar més informació a Àreadaptada i també veig que s'ha penjat el tríptic a la web de MIFAS. És important que la gent ens vegi (als discapacitats) que podem fer el mateix recorregut que la resta de participants i convé que s'acostumin a veure'ns amb normalitat i senzillesa. En fi, és una manera molt interessant de fer esport i de passar el diumenge. També podeu demanar informació al telèfon 93-7362521. Sembla que tot plegat acaba amb una arrossada.

L'Estat de Pietat

2011-10-03T21:21:00.000+02:00

Unnim val 1 Euro. A preu de xinu, vaja. L'agrupació de Caixes del Vallès i la de Manlleu ha estat intervinguda per l'Estat espanyol. Necessiten capital privat per sortir a flotació en un temps que encara no s'ha determinat. Juntament amb aquesta caixa d'estalvis també ha caigut la Catalunya Caixa, que igualment està a preu de ganga, l'agrupació de Caixes gallegues i tot això sense comptar amb la magnífica CAM que està plena de forats negres. Els seus dirigents a més, s'han reservat grans indemnitzacions per compensar la seva bona gestió.

Totes aquestes caixes d'estalvi han estat venent -les altres també- que la seva diferència amb un banc era l'obra social. Totes s'han omplert la boca d'obres socials i ara amb aquestes intervencions i les reformes que s'han anat fent les obres socials han quedat fora de joc. No pas sobre el paper, però ja sabem que el paper ho aguanta gairebé tot. Les obres socials que hem conegut aquests darrers anys han desaparegut.

Les entitats socials que darrerament s'ha dit que han de tenir musculatura per aguantar mesos d'impagament per part de les administracions -totes- ja no rebrem res o massa res de les obres socials que en alguns casos han permès tirar endavant projectes com la Residència de MIFAS per posar un exemple.

Ara no podrem fer determinades inversions i a més haurem d'aguantar la mendicitat de les administracions que no paguen la feina feta pel tercer sector, que haurien de fer les pròpies institucions públiques. Vaig dir fa uns dies en aquest bloc que viurem temps difícils, però les previsions són superades cada dia. No hi ha diners, no hi haurà obres socials, no se'ns pagarà les despeses dels convenis, etc...

Tot això sense comptar amb la qüestió sanitària que té una situació semblant o pitjor. Davant les llistes d'espera que s'estan produint, avui el Conseller de Salut català ha decidit girar els criteris, com va fer el seu dia l'Esperança Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid. Si tanques quiròfans el mínim que pots fer és llençar per la finestra les llistes d'espera i així tot està a la mateixa alçada.

I tot això passa en campanya electoral. Que algú em digui què passarà quan no hi hagi campanya ni eleccions a la vista, i mentrestant l'Ajuntament de Girona desmuntant faroles. Que Déu ens agafi confessats...

I a la Tardor, Costa Brava

2011-09-30T01:12:00.000+02:00

El GironaFC-MIFAS de bàsquet a TV3

2011-09-29T23:15:00.003+02:00

Avui ha sortit al telenotícies migdia de les comarques gironines aquest reportatge sobre el Club MIFAS de Bàsquet en cadira de rodes. És fàcil col·laborar-hi. Hem de fer entre tots una demostració que fent petites donacions som capaços de tirar endavant l'equip que representa a les comarques gironines i també a tot Catalunya a la lliga estatal. Si feu clic aquí podreu veure el reportatge que s'ha emès.

A part d'això, MIFAS té una web específica pel Club de Bàsquet que podeu visitar. Allà hi trobareu informació de calendaris, partits, notícies i tota l'actualitat de l'equip gironí. També podreu veure com fer les aportacions econòmiques que parteixen de 10 euros, és a dir que estan a l'abast de tothom. Els convé el suport de manera que animeu-vos! Més informació a www.mifas.cat

Retallades, per Forges

2011-09-29T22:43:00.000+02:00

Ho tenim malament

2011-09-27T01:57:00.000+02:00

Més retallades de salaris del personal mèdic a Catalunya, tancaments dels CAP a la nit, als caps de setmana i festes de guardar. No es faran visites ni operacions els divendres. L'Hospital Trueta de Girona -que està que cau- no es farà de moment i per despistar s'està cercant nova ubicació. Les farmàcies no cobren els medicaments que consumim els usuaris. El Conseller Ruíz diu que tothom ha de fer un esforç. Mig organigrama de Sanitat plega o dimiteix.

Aquests són els titulars que podem llegir a diari a la premsa d'aquest país. No sé exactament si el culebrot té gaires capítols més, jo diria que ja no en queden massa. El tema sanitari en un Estat del Benestar és sagrat i ara mateix s'està sobrepassant les línies vermelles. Molt vermelles. Tot això passa quan el Govern destina 56 milions d'Euros per rescatar a l'aerolínia Spanair que no té nassos de fer un vol Girona-Madrid, quan la gent de Ryanair en feia tres al dia i anaven plens.

I en relació a la discapacitat de moment hi ha silenci perquè és un sector més dèbil, més fluix, sense pes en les trifulgues de l'economia mediàtica. Les retallades també hi són. Avui hi ha un diari que anuncia que el sector de la discapacitat intel·lectual amenaça amb tancaments a tot Espanya si els governs no paguen a les entitats. Aquí s'està parlant de flexibilitat que és un concepte d'aquells que s'estiren i s'arronsen, paraules que es fan servir abans d'anunciar el plat fort, és com un entrant per dir-ho d'alguna manera.

Tot això són les conseqüències d'una crisi que també serveix per decidir qui queda a dins dels àmbits i qui en queda fora. Tinc la lleugera sensació de que els que sempre hem estat a la ratlla dels afores se'ns està dient que hauríem d'anar una mica més lluny i no emprenyar tant, i si ho fem que sigui pagant. El gremi meu no pot pagar-ho, però a més, en cas de que ho pogués fer tampoc ens hi volen, perquè els nostres reumes, les nostres artrosis i totes les parafernàlies que necessitem no són rendibles i amb nosaltres no en guanyen ni cinc. Em penso que ho tenim bastant malament.

Tradicions que fan llufa

2011-09-25T20:45:00.000+02:00

Avui a Barcelona s'ha fet la darrera corrida de Toros a la Plaça Monumental. A partir d'aquí ja no es podran veure espectacles d'aquest tipus a Catalunya d'acord amb la decisió presa pel Parlament ara fa uns mesos. Gran cobertura mediàtica, nacional i internacional. Es veu que la gent cridava llibertat i la plaça estava plena.

No sé si jo hagués prohibit una tradició -es veu que era una tradició- que s'estava morint sola. De tota manera la llibertat d'un poble també és prohibir sainets que són una mera animalada, no massa digne per un país que vol ser europeu i avançat. No sóc tradicionalista i per tant aquesta excusa a mi no em serveix massa. Tampoc entenc que una cosa d'aquestes sigui bandera -in extremis- per algunes formacions polítiques oportunistes. No ho dic tant pel PP que amb aquesta qüestió sempre ha anat amb la mateixa cara, sinó per altres que han tingut el seu moment televisiu amb aquesta història, perquè no han set capaços de defensar altres temes que no se'ls ha vist mai. Per cert, l'edifici -que és horrorós- jo ho deixaria com a zona verda, que a Barcelona tampoc li sobren massa espais.

El satèl·lit perdut

2011-09-23T13:55:00.000+02:00

Es veu que avui ha de caure un satèl·lit de la NASA que s'ha esgarriat. No saben on caurà però en Forges d'EL PAÍS proposa una trajectòria interessant i justa. Aquests dies els responsables mundials de l'economia estan animant els mercats i la població mundial justament en direcció contrària. Cada cinc minuts hi ha declaracions -en alguns casos gent que només vol sortir als diaris- anunciant desastres i altres misèries. Els mercats, sensibles, fan cas de tota la xerrameca digital i s'enfonsen enmig d'una estranya especulació i s'olora un tufillo sospitós, tot fa pensar que aquesta situació va de perles per alguns. En aquests moments hi ha molta boira, massa.

Puyal en el pregó de BCN

2011-09-22T14:36:00.000+02:00

En Puyal va fer un pregó fantàstic ahir al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. Va fer una crònica radiofònica molt agradable d'escolar. També hi havia missatges, clars i nets, conegudes defenses que fa l'autor i amb un estil intel·ligent i agradable. Va haver-hi una referència sobre Josep Pla i el Palau de la Música. En Pla no era gens entusiasta del Modernisme tot i admirar-ne els seus autors. Magnífics arquitectectes, però gent amb molt mal gust... Escoltar en Puyal és un goig.

Almodóvar amb música d'Alberto Iglesias

2011-09-21T01:50:00.000+02:00

He anat a veure la nova pel·lícula d'Almodóvar. És una història ben cuinada feta al seu estil. El director espanyol ha creat el seu propi gènere. He vist totes les seves obres i em sembla que aquesta peça està millor que d'altres tot i que no m'havien parlat massa bé d'aquesta estrena. La meva germana va dir-me que m'agradaria i l'ha encertada. Aprofito per dir que l'Alberto Iglesias és l'encarregat de la música i aquí sí que no falla, és excel·lent. No sé si quedarà seleccionada per estar als Oscars, seria una bona pel·lícula per fer-ho, més que tot perquè estic segur que als americans els agradarà la història i el muntatge.

Madrid molt difícil

2011-09-19T02:00:00.000+02:00

Rampa en un pas de vianants al carrer Alcalà de Madrid. La capital espanyola és segurament la ciutat més difícil de tot el país per passejar-s'hi en cadira de rodes. De fet, quan vas sol la gent et mira amb estranyesa. No hi massa costum de fer-ho perquè senzillament és perillós. Podia haver retratar qualsevol altra cantonada però aquesta és prou representativa.

Insisteixo en què el fet de que una ciutat sigui accessible és el resultat de la feina feta pels seus polítics, però també de la seva societat civil. La situació econòmica ens indica que en els propers anys Madrid encara serà més difícil anar-hi, en cadira vull dir...

Antonio López al Thyssen

2011-09-18T01:50:00.000+02:00

Tornant d'Extremadura faig parada a Madrid i m'arribo al Thyssen per veure l'exposició temporal d'Antonio López. Volia anar-hi abans de que tanquessin el proper dia 25 de setembre. És una mica curta però val la pena. S'hi poden veure les obres més importants i d'altres que no havia vist mai ni en els mitjans de comunicació. L'amiga Pilar va acompanyar-me i ens varen retratar a la sortida de l'exposició. La Thyssen és privada amb fortes subvencions públiques. Hauria de ser més fàcil poder-hi anar i estaria bé que els preus fossin això que se'n diu més populars.

Extremadura, nord de Càceres

2011-09-17T20:26:00.000+02:00

Uns dies a Extremadura, a la província de Càceres, escampant la boira. Feia molt temps que no hi anava i sempre vaig quedar-me amb ganes de fer-hi un cop d'ull més tranquil·lament, sobretot a la comarca de la Vera. Des d'allà vaig arribar-me a Plasència, ciutat que té uns 40 mil habitants i un barri jueu un pèl desdibuixat. També vaig apropar-me a Portugal entrant novament per Valverde del Fresno, un petit poble que no parlen castellà ni portuguès. Des del segle XV en aquest municipi i en altres del costat parlen una llengua coneguda como el xapurreao, fet que és molt desconegut. A la província de Càceres hi molt per veure, la seva extensió hi ajuda, és equivalent a tres com la de Girona.

Convé més Europa

2011-09-14T21:13:00.000+02:00

Amb la crisi econòmica i financera que viu l'Unió Europea també s'està descobrint -fa massa que dura- que manca un lideratge de caràcter europeu i que aquest sigui seriós i tingui credibilitat. No pot ser que cada cinc minuts estiguem escoltant la declaració d'algun dirigent fent previsions, suggerències, advertències, etc... Cal un comandament europeu i el que digui vagi a missa. Tenim President de l'Unió Europea, President de la Comissió i President de torn. Amb tot això tothom espera que dirà la Senyora Merkel i el seu soci Sarkozy. La crisi d'Europa és resolt donant més i millor paper a Europa. Al menys a mi m'agradaria.

What Problem?

2011-09-10T23:04:00.001+02:00

Plana web del Club Bàsquet MIFAS

2011-09-09T00:02:00.004+02:00

El grup MIFAS ha posat en marxa una pàgina web específica pel Club de Bàsquet que té l'entitat. Enguany, la lliga 2011-2012 només MIFAS estarà present a la competició estatal, després de que totes les altres esquadres hagin optar per no participar-hi per motius econòmics.

Per a MIFAS això suposa un important esforç i serà essencial la participació de les admistracions públiques gironines, però també dels socis i simpatitzats de l'entitat. Per això des de la plana web se'ns proposa poder-hi participar fent alguna donació econòmica. Penso que ara mateix convé fer una petita demostració de capacitat gironina i proposar-nos que l'equip pugui estar present a la lliga estatal en representació de Girona i de les seves entitats. Feu clic per enllaçar a la plana web del Club i veure'n també les novetats.

Senyals estranyes

2011-09-07T02:03:00.001+02:00

M'arribo a Roses per veure un amic que hi està passant uns dies. Molta tranquil·litat i francesos. Està ple de francesos sense mainada -ahir dilluns començaven les classes al país veí- Santa Margarida és una barriada atrofiada urbanísticament, té el seu encant, però és una zona lletja. Hi ha edificis que tenen una mica de gràcia però la gran majoria són blocs d'apartaments fets amb molt mal gust.

No obstant m'hi passejo una estona en una tarda que bufa una mica el vent. M'hi trobo voreres i passos de vianants amb molta barrera arquitectònica. No són pas antics del tot, de manera que ho lamento. Roses ha fet modificacions importants en els darrers anys, però sembla estrany que aquesta zona del municipi encara estigui en aquestes condicions. Hi ha alguna rampa, però són mal fetes i costen de passar. Per acabar-ho de rematar hi veig un senyal d'aparcament reservat per a minusvàlids una mica estrany. El retrato mentre uns francesos miren a terra mentre faig la fotografia, i no acaben de veure-hi la gràcia que té el comentari que he fet amb veu alta.

Humor i distància

2011-09-03T01:29:00.000+02:00

Acudit d'El Roto d'avui dissabte en el diari EL PAÍS. Aquest dies s'ha parlat de la Constitució espanyola i de lífting que han fet els dos partits majoritaris, deixant fora de joc a la resta. Han dit que Espanya queda ara més lluny. Estic esperant que la Nacional II hi posin els nous punts quilòmetrics i així poder saber a quina distància exacte ens hem quedat. El debat és merament econòmic i per tant el dibuix que penjo és irònicament encertat. Comença la tardor 2011 amb eleccions generals al capdavall. Serà dur i difícil de passar, convindreu amb mi que l'humor haurà de ser-hi present, per fer més fàcil el camí.

6.000 i 1.000

2011-08-31T01:04:00.003+02:00

Quilòmetre 6.000 de la meva handbike, xifra que va saltar ahir i que vaig retratar. No puc pas dir que estigui amortitzada, calen encara unes quantes xifres més, però de moment hi surt aquesta. Aquest mes d'agost he estat molt actiu fent bicicleta. La ciutat ha estat tranquil·la, el temps ha estat favorable i jo n'he tingut moltes ganes. En fi, el setembre serà una mica més normal però farem el que podrem.

Per cert, aquesta entrada en aquest bloc és la que fa de número 1.000, content de dir-ho.

Girona, ciutat Wifi

2011-08-30T23:36:00.001+02:00

Des de fa un cert temps Girona és una ciutat Wifi, vull dir que hi ha gran cobertura d'Internet a molts barris i això s'ha anat estenent fins arribar a la majoria de ciutadans. Ahir al vespre vaig retratar l'antena que hi ha davant de casa meva. Molta gent pensa que això serveix per regular el trànsit o per fer anar els semàfors. Aquest artefacte està també instal·lat en teulades, faroles i altres racons discrets i serveixen per tenir línia a Internet.

Probablement l'anterior equip de Govern de Girona no va vendre massa aquest encert, ho podia haver fet perquè facilitar l'accés a la xarxa és una bona política d'igualtat d'oportunitats. Queda pendent què passarà amb tota aquesta qüestió, precisament en aquests moments, quan els responsables municipals de Girona estan explicant tot allò que NO faran. En aquest sentit avui hi ha un article en el Diari de Girona signat per Jordi Vilamitjana que ho explica bastant bé.

De moment ningú ha dit res del Wifi municipal. Espero que no tinguin cap mala idea. Avui estar connectats és absolutament necessari i que la ciutat ho faciliti ha estat una bona política. En el programa del PSC que encapçalava Pia Bosch aquesta qüestió n'era una prioritat. He d'admetre que em preocupa després de tot el que llegeixo sobre dels nous responsables del govern a l'Ajuntament de Girona.

Article de Pere Tubert al Diari de Girona

2011-08-29T20:22:00.003+02:00

No sé com s'ha de dir per no crear més desànim del que actualment estem vivint, no obstant això, és necessari expressar el que passa. Jo sé que en qualitat de President d'una entitat que té una plantilla de 410 trelladors, 3.000 associats, 1.500 col·laboradors, etc., la meva signatura en els concerts, els convenis, les pròrrogues d'acords comercials. . . no té cap valor per als senyors que estan en estaments polítics i càrrecs de bon sou.

A finals de maig vaig signar amb la Directora General de l'ICASS de la Generalitat de Catalunya, el règim de concert per a l'ocupació de les 28 places de la residència que gestiona MIFAS. Per entendre-ho, jo que no tinc estudis, entenc que són els imports que MIFAS cobrarà al llarg del 2011 per l'atenció dels 28 residents, pels 12 mesos de l'any, per persona, si no hi ha cap baixa. Per tal de signar el concert de les places vaig haver de desplaçar-me a Barcelona i, un cop allà: signatura, segell i cap a casa falta gent.

El 29 de juliol vaig rebre una carta d'ofici enviada per correu electrònic, signada també per la Directora General de l'ICASS, en la qual se'ns informava d'una retallada que es començaria a aplicar l'1 d'agost, aquesta vegada el correu electrònic era de caràcter urgent però no calia ni anar a Barcelona, ni la meva signatura. Per tant, no pagaran el que es va signar sinó un 3% o un 4% menys.

El càlcul és senzill, malgrat no tenir la sort de comptar amb els experts en ràtios, mòduls, barems, tipologies... de què disposa l'Administració. El que no entenc, i mai he après, és com es pot prescindir olímpicament de la meva signatura i aplicar les retallades d'avui per demà.

Amb el Departament de Salut, durant anys, hem mantingut un conveni econòmic per la prestació de determinats serveis amb el corresponent pagament d'una quota trimestral per part nostra. S'ha de reconèixer que és un servei molt estimat i amb uns avantatges inigualables. Aquest any se'ns va renovar prèvia negociació de l'augment. Mitjançat un avís telefònic i també per escrit se'ns va informar de la rescissió abans d'acabar l'any. La meva signatura de la pròrroga, una vegada més, no és vàlida.

Ja sé que hi ha crisi i per tant, retallades a Sanitat i Serveis Socials especialment. Han de complir amb Europa... Faig una pregunta i demano resposta: si jo al final del trimestre també decideixo no pagar l'impost que hem retingut de l'IRPF dels treballadors o l'IVA, o l'Impost de Societats, o les escombraries, o m'aplico un descompte d'un 3 o 4 %. Què? Serà necessària la meva signatura? O després aplicarem la força o l'embargament o la presència dels Mossos d'Esquadra o l'exèrcit? Atenció! Quan no siguin Millets o Millons.

De totes maneres, no cal ser tan mal parit. És millor no pagar el proveïdor del pa o la carn que són els petits que mai diuen res. Aquests són com les formigues, sabem que n'hi ha moltes, que són petites, que les trepitgen, les matem i que sempre en surten de noves. El més important és jo que sóc un verdader mata formigues i que mai n'he sentit cridar cap. Penseu que això és el més important: matar un ésser viu que no crida perquè és petit.

Davant d'aquesta situació, ens diran que la solució la tenen els polítics o el vot en blanc, però res d'això a mi em dóna la resposta adequada. Als que governen no els agrada el que escric i ens ho faran saber. Els de l'oposició, ja ho sabem, ho faran millor sempre i quan no governin. El vot en blanc té la caducitat de les hores que dura el tancament de les urnes, després ja ningú se'n recorda.

Parlem del blanc, aquesta es la qüestió, el valor del blanc, de la signatura blanca, del vot en blanc... Al final de la carta en la que se'ns informava de la retallada econòmica, enviada per la Directora General de l'ICASS, ens informa que la retallada s'ha pactat amb una Entitat Federativa, la qual no anomenen, a la qual la meva entitat ha de pertànyer per obligació i en la qual el vot en blanc és igual a la suma total dels vots dels assistents més els representants legals o delegats (10% + 20% = 30%). Al mateix temps, aquesta federació pertany a una confederació a la qual MIFAS també hi pertany per delegació. Així mateix també estem en una altra federació que representa una variant que no pot federar l'anterior federació.

El vot en blanc que representa els estaments polítics, doncs, és igual sense vots representats o delegats, amb l'única diferència que com que econòmicament són molt ben retribuïts, la fórmula té variant, els vots en blanc són ocupats pels votats i així no es perden sous. Exemple: 30% vots = 30 sous No/30% vots = 100 sous Sí.

Tot això per demanar que la signatura i, en conseqüència, els pressupostos anuals d'una Entitat per a l'any 2011 siguin creïbles. La crisi no només ha de matar la formiga perquè és petita sinó que, a la nostra edat, ens ha de permetre gestionar amb dignitat pel que sempre hem lluitat. No ens volem rendir.

Capvespres d'agost

2011-08-23T14:44:00.003+02:00

Amb tanta calor convé sortir a fer el tomb en Handbike ben tard. I si pot ser sota les ombres dels arbres que hi ha a l'entorn de tot Girona. Aquestes dues imatges són del capvespre d'aquests dies a les Deveses de Salt. Un indret -ja ho he dit moltes vegades- magnífic i que comença a tenir alguns problemes de forats i sots que tampoc costaria tant arrenjar una mica. És una zona molt ben aprofitada per la gent que fa esport o senzillament va a caminar-hi per prendre la fresca. A Salt hi ha coses bones, més enllà del que vaig escriure en el darrer post d'aquest bloc.

Bomber de Salt

2011-08-22T14:18:00.002+02:00

Aquest estiu està sent distret per moltes coses, -gairebé cap de bona- vaja, cap que m'agradi especialment. Un dels punts informatius forts ha estat el sainet de l'Ajuntament de Salt, els fets del grup municipal aquell que va contra la gent diferent, d'altres cultures i maneres de viure, i que han anat plegant perquè han tingut gestos i mals pensaments que els feia difícil seguir estant en aquesta opció política tipus KKK però en una versió més local, però igual de vergonyosa.

Tanmateix l'Alcalde i Ex-alcalde de Salt, el Sr. Torramadé ha anunciat que estudiarà revisar la normativa dels centres de culte, un gest que l'acosta al grup municipal estrany mencionat abans. En Torramadé vol mantenir l'espelma emprenyadora encesa perquè aquesta és una qüestió que té rèdits polítics, sense saber que està jugant en foc i que pot cremar-s'hi els dits. S'acosta una tardor especialment estranya i a Salt convé tenir distret al personal. Hem d'admetre que l'obra de teatre dolenta que han mantingut en escena que aquest estiu ha estat exitosa. Han sortit a tots els diaris i fins i tot a la portada del setmanari Interviu. Queda clar que a Salt hi ha problemes, però no podem tenir un bomber que encapçali el poble i vagi tirant cerilles enceses per veure què passa... Aquest serial té tota la pinta de que serà llarg i dolent, segurament continuarà.

Parlem?

2011-08-17T00:35:00.003+02:00

Si alguna cosa m'agrada de "la Caixa" és el seu servei de Línia Oberta a través d'Internet. He d'admetre que és l'entitat que s'ajusta millor a les necessitats de la gent i ofereix una àmplia oferta de serveis.

Avui hi he entrat per veure els meus comptes i he vist que m'oferien un crèdit de fins a 12.000 euros al 17,50 per cent, sense despeses d'estudi i cap comissió de cancel·lació anticipada. Quina sort! El mercat és lliure, però ha de ser mínimament decent. En el moment econòmic actual no es poden oferir crèdits al percentatge de 17,50 per cent. És poc seriós.

De la mateixa manera que la Comissió Nacional del Mercat de Valors ha posat punt i final a les maneres d'especular en borsa, també hauria de poder dir alguna cosa quan les entitats financeres ofereixen productes abusius. La Caixa és una gran empresa i una important institució, però no pot contribuir a la recuperació econòmica del país oferint productes que són un atracament indecent. La propaganda de l'entitat diu; Parlem?, quan hauria de dir; T'ensarronem?

Girona a l'estiu

2011-08-15T01:20:00.003+02:00

Dues fotografies d'aquests dies a Girona i l'Estartit. He tingut convidats de fora que han vingut a donar un tomb per casa nostra. Els ha agradat. Josep Pla deia que en aquest país el paissatge no falla mai. És totalment cert. A l'Estartit vàrem anar fins a ran de mar per veure de prop les Illes Medes, la Lluna hi va col·laborar com mai. De tota manera, massa gent.

Notícia al Diari de Girona

2011-08-14T00:23:00.001+02:00

Avui diumenge ha sortit publicada aquesta notícia en el Diari de Girona en la que MIFAS mostra el seu malestar per la situació de les retallades. Penso que l'entitat hauria de tenir més suport institucional del que té, és mereix una mica més de reconeixament donat que fa una molt bona feina. Cal tenir present la situació, però també l'administració catalana ha de tenir en compte que els entitats com MIFAS són part de la solució, no del problema.

Les retallades de la Generalitat van en totes direccions. Un dels últims col·lectius en veure's afectat per les tisorades del Govern convergent ha estat el de les persones discapacitades. El maig es va anunciar a les entitats que vetllen per la integració de les persones amb alguna classe de disminució, física o psíquica, que els increments de plantilla des del gener no rebrien cap mena de subvenció pública. A aquesta notícia s'hi sumava la d'una reducció de la subvenció de sou del personal dels Centres Especials de Treball, la qual passava del 75% al 50%.

La notificació de la darrera retallada es va rebre el passat 29 de juliol amb data d'aplicació a 1 d'agost. En aquesta carta enviada per correu electrònic, l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS) informa de reduccions en el que cobren els centres per persona atesa: 3% en residències, 2% en serveis prelaborals i 4,5% a les llars residència -aquesta última aplicable a partir del dia 1 de setembre. La carta, dirigida a totes les entitats que treballen per a discapacitats físics i intel·lectuals, afegeix que els "nous mòduls econòmics per a la prestació de serveis socials es mantindran durant el 2012".

Tanmateix, la subvenció general en concepte de treballadors i despeses d'oficina que es consideren imprescindibles per poder realitzar l'activitat amb normalitat no s'ha reduït. MIFAS, entitat gironina dedicada a la integració social i laboral de discapacitats físics, rebrà 211.500 euros, sempre i quan els pugui justificar, des de la Generalitat.

Un creixement difícil

La principal crítica que s'emet des de MIFAS és el poc temps que es deixa a les entitats per aplicar els canvis: "Ens agradaria saber les coses amb temps i que la Generalitat ens tingués realment en compte". Enguany MIFAS ha vist augmentar en un 43% la quantitat de persones que necessiten la seva mediació per tal de trobar feina. Arran d'aquest creixement excepcional l'entitat s'ha vist obligada a augmentar l'equip de persones dedicades a la recerca d'ofertes laborals pels demandants, passant de sis a nou. El nombre de treballadors del grup MIFAS també ha augmentat des de principis d'any i entre tots sumen un total de vint persones. Aquest increment de personal no serà cobert des de la Generalitat amb cap mena de subvenció tal i com anunciaven el mes de maig, fet que des de MIFAS es veu amb certa por tenint en compte que són una entitat sense ànim de lucre. Segons Pere Tubert, president de MIFAS, el principal problema és que l'avís va arribar el maig amb efectes a mes de gener: "Se'ns va dir amb efectes retroactius, com representa que hi hem de fer front?"

La reducció dels mòduls tampoc està lliure de polèmica. El 2008-2009 van augmentar un 1,4% segons afirma Tubert però amb l'actual reducció d'entre un 2% i un 4,5% en funció del servei prestat es torna a nivells d'ajuda inferiors als del 2008. El fet de rebre la notificació de reducció pressupostària dos dies abans de la seva entrada en vigor ha fet que els centres i les entitats no hagin tingut temps de "fer números" critica Tubert. Una reducció del 3% en residències resulta difícil de portar a terme sense tocar sous, afirma el president de MIFAS, i assegura que als treballadors de la seva residència se'ls va dir que "mirarien de no tocar sous" i comenta que segons creu, "tampoc seria legal fer el que va fer la Generalitat amb els sous dels funcionaris, arribant a reduir-los fins a un 5%". Tubert afegeix que tot i que el personal de la residència de MIFAS està "angoixat", també "creuen en l'entitat perquè veuen que és forta". Tot i la situació, el president es mostra segur dient que l'entitat té "prou antiguitat com per tenir solvència".

Les caixes també retallen

Les retallades del Govern afecten greument les entitats però, a més, aquestes han vist com també baixava una altra de les seves fonts de finançament: les ajudes ofertes per les caixes. "Abans trobàvem moltes subvencions a les caixes d'estalvi, ara ja no", afirma Tubert. Segons el president de MIFAS, de les 30 caixes on abans de la crisi i les nombroses fusions es podien demanar ajudes, actualment tan sols en queden set que n'ofereixin.

"Les hem demanat a totes i de moment totes han contestat que no excepte una de la qual encara estem esperant resposta". Tubert comenta que les subvencions de les caixes podien arribar als 30.000 euros. Tret de la subvenció pública, aquest any tan sols els han concedit els 40.000 euros del pla Incorpora de La Caixa, el qual no està vinculat a les subvencions que es poden demanar a l'entitat.

Agost estrany

2011-08-10T01:14:00.004+02:00

Agost està sent un mes molt estrany. No parlo del temps -que també- sinó d'economia i mogudes socials. Aquí i fora d'aquí. Encara queden molts dies per endavant i promet ser distret. En Forges del diari EL PAÍS l'encerta un cop més.

Un cuento chino

2011-08-09T01:15:00.002+02:00

He pogut veure la pel·lícula argentina "Un cuento Chino" amb Ricardo Darín. Una vaca voladora, una bona història, sentit de l'humor, casualitat de la vida i distàncies curtes. Molt bona. D'aquell país sempre n'ha sortit bon cinema i en Darín ara mateix n'és el seu màxim exponent.

Canal du Midi en Handbike II

2011-08-07T01:33:00.004+02:00

Pendent que els membres de l'expedició m'enviïn algunes fotos més bones de la sortida pel Canal du Midi, penjo aquestes que s'han fet amb el meu mòbil