Diari de Girona, Article d'avui dilluns 1 de febrer

VIA VERDA PER NOVA ZELANDA.

El Patronat de Turisme Girona-Costa Brava participarà –no han dit com- en un veler que donarà la volta al món durant dos anys patrocinant d’aquesta manera les activitats adaptades i accessibles que s’estan fent a les comarques de Girona. No podem dir-hi gaire res perquè desconeixem la notícia, exceptuant allò que hem llegit en aquest diari.

La gent de MIFAS hem quedat una mica sorpresos. Podria ser que estiguéssim desenfocats però, patrocinar un veler que doni la volta al món, encara que sigui accessible no sembla pas la millor manera de fer un veritable patrocini de les activitats adaptades que poden fer-se a les nostres comarques. A nosaltres ens hauria agradat que al Patronat de Turisme li hagués fet gràcia la proposta que vàrem traslladar abans de l’estiu de 2009, donant suport al sector privat que ha fet inversions –algunes molt considerables- per obrir una via de negoci nova, treballant amb serveis per a gent amb discapacitat.

L’aposta de MIFAS era i és merament interessada, donat que alguns d’aquests serveis podien oferir-se a les 3.000 famílies que conformen l’entitat i també als seus gairebé 400 treballadors. El turisme accessible no és una qüestió tan exòtica, vull dir que pot desenvolupar-se sense haver de passar per Nova Zelanda o Papua-Nova Guinea on no hi acabem de veure l’ interès que puguin tenir –posem per cas- les vies verdes que podem fer per Girona amb bicicleta adaptada, o anar a fer submarinisme a l’Estarit o a l’Escala, per posar només uns exemples. Aquestes activitats s’han de potenciar a casa i com és evident a l’entorn més immediat, aprofitant les bones comunicacions que tenim amb la resta d’Europa.

No acabem d’entendre la postura del Patronat, tampoc el seu silenci amb nosaltres. Reconec que sovint podem ser una mica emprenyadors i pesats, seria ben normal que en parléssim. Volem potenciar el Turisme amb retrats dels nostres paisatges, reforçant a la gent que s’hi dedica, però de manera més eficaç i sense tanta extravagància, senzillament com una cosa normal i corrent, per entendre’ns, això sí, seriosament.

Joaquim Bonaventura i Ayats, Vicepresident de MIFAS

Diari de Girona, columna d'en Jordi Xargayó

El Director del Diari de Girona, dedica la seva columna dels diumenges al regidor d'Anglès que ha fet una mostra d'especial sensibilitat aquesta setmana.

Ja sé que seria inconstitucional i tot el que vulguin, però sempre he pensat que la condemna penal per als poderosos que roben (tipus Mario Conde o Félix Millet) hauria de ser doble. No és el mateix arribar a la delinqüència per necessitat, per l'entorn familiar en el qual has crescut o perquè l'esdevenidor de la vida t'ha resultat advers que per la cobdícia de tenir més. A un altre nivell, també he pensat sempre que les multes per aparcar en els espais reservats per a minusvàlids haurien de ser les més elevades del codi de circulació. Aquí no valen les habituals excuses de només serà un minut o no molesto ningú. És una falta de sensibilitat injustificable. Però es veu que no tothom pensa igual. L'Ajuntament d'Anglés ha decidit, per segon any consecutiu, deixar els contenidors que no sabia on col·locar durant la Fira de Sant Antoni en les places d'aparcament reservades als minusvàlids. El primer any podia haver estat una badada, però la tossuderia en l'error avala que és una acció premeditada. I molt més clar em queda quan el regidor responsable de l'acció és incapaç d'entendre les queixes argumentant que "s'ocupen només durant unes hores".

Diari de Girona, afer d'Anglès (capítol 3)

ANGLÈS E.B (Diari de Girona) . El grup PAU d'Anglès, a l'oposició, critica l'actitud del govern format per PSC i CiU, i assegura que no es fan actuacions permillorar l'accessibilitat al municipi i que, alhora, no veu amb bons ulls l'actuació de l'Ajuntament aquest cap de setmana passat, quan durant la Fira de Sant Antoni va ocupar per segon any consecutiu la plaça d'aparcament per a minusvàlids col·locant-hi contenidors. Uns fets que Diari de Girona publicava ahir després queel vicepresident del Grup MIFAS Joaquim Bonaventura ho denunciés al rotatiu. El portaveu del grup PAU, Pere Espinet remarca que si bé el Fons Zapatero (FEIL) del 2009 dedicava part dels diners destinats al municipi a fer millores en l'aspecte d'accessibilitat"aquestes són ni una cinquena part del que caldria fer, d'accessibilitat no hi ha" i destaca que com a grup a l'oposició "tenim constància que hi ha gent que demana que es rebaixin els passos de vianants per poder creuar els carrers i que volen més places d'aparcament per a minusvàlids". Una feina però, que per Espinet no s'està realitzant sinó que "s'inverteixen en coses que no sóntan bàsiques" i també critica que per anar des de la carretera de Santa Coloma de Farners finsal centre de la població "no hi ha cap pas i passa el mateix per arribar fins al pavelló, ja que al carrer de les Fàbriques hi ha gent que va amb cadires de rodes i es troba els senyals enmig de les voreres i no pot pas passar". Finalment, el cap de PAU va destacar que si bé fa un any van presentar una moció per impulsar un pla d'accessibilitat al municipi "encara no s'ha fet res, només s'ha desenvolupat el Pla Zapatero i ja està". Pel consistori, com va expressar el regidor d'Obres i Serveis Joan Pèlach (CiU) els fets de la Fira de Sant Antoni són un aspecte puntual i va assegurar que el consistori treballarà per millorar l'accessibilitat si bé, va reconèixer que és un aspecte car i complicat.

Diari de Girona

CONTENIDORS EN UNA PLAÇA D'APARCAMENT DE MINUSVÀLIDS.

E.BATLLE L'Ajuntament d'Anglès ha col·locat per segon any consecutiu contenidors d'escombraries (rebuig i reciclatge) a l'única plaça d'aparcament de minusvàlids que hi ha a la plaça dels Horts durant la Fira de Sant Antoni, celebrada el cap de setmana passat i, per tant, l'ha eliminat. Un fet que no és nou, ja que l'any passat, Joaquim Bonaventura, vicepresident del Grup Mifas ja ho va denunciar -tal i com va publicar al seu dia Diari de Girona- però ara, un any després els fets s'han tornat a repetir. Bonaventura critica l'actuació de l'Ajuntament acusant-lo de "manca de sensibilització" i diu que "és una qüestió ja cultural" perquè durant la Fira de Sant Antoni, es va decidir tan enguany com el passat ocupar sols aquesta plaça d'aparcament i la reservada a la Policia Local. I en canvi, a la resta de places, una cinquantena, explica, no s'hi va col·locar res i es trobaven lliures i hi estacionaven.Aquest fet es valora des de l'Ajuntament, tal i com explica el regidor d'Obres Públiques i Policia, Joan Pèlach (CiU), com una cosa "puntual" i afegeix que si s'ocupen aquestes places és perquè a la zona on solen estar s'hi col·loquen atraccions de fira per a la mainada. A més, l'edil ressalta que les queixes d'aquest usuari no tenen raó de ser, ja que "s'ocupen només durant unes hores". Per altra banda, el vicepresident de Mifas recorda que l'any passat quan va ocòrrer el mateix "vaig enviar un correu electrònic a l'Ajuntament, però mai m'han contestat" i en canvi, el regidor assegura que "mai hem rebut res".

Bonaventura també critica que Anglès és un dels muncipis en què queden deures per fer pel que fa a aspectes d'accessibilitat i no és un dels pobles "on es facin esforços per arreglar les coses". I recorda que tot i les seves queixes, no qüestiona que durant la Fira calgui moure el mobiliari urbà sinó que el que li dol "és que s'ocupi aquesta plaça per a gent amb mobilitat reduïda, havent-n'hi de lliures".Pla d'accessibilitatAquesta denúncia de Bonaventura també es pot veure al seu bloc (www.quimbonaventura.com), on també hi té un enllaç on es pot veure com la mateixa imatge s'ha repetit per segon any consecutiu.Davant la crítica, des del consistori el regidor d'Obres Públiques va anunciar que en breu es començaran a pintar més places d'aparcament per a vehicles per a persones amb mobilitat reduïda i que cal redactar un estudi d'accessibilitat, si bé, assegura que "és un tema molt car i que porta molt temps". Tot i això, va assegurar que si bé no hi ha gaire places d'aparcament per a minusvàlids, recorda que "a zones de càrrega i descàrrega s'hi pot aparcar amb el distintiu corresponent".

Sense lògica

El servei d'Ocupació de la ciutat de Girona està a punt de caure perquè el programa que li donava cobertura s'acaba a final d'any. Aquesta situació provoca que un total de 35 persones que hi treballen se'n vagin a l'atur. Resumint; els que ajuden a buscar feina quedaran també sense feina. La notícia surt avui al Diari de Girona, però la gent que es mou en els sectors socials -públics i privats- saben, sabem que tot plegat està sent molt complicat. El que jo no acabo d'entendre és com no s'acceleren determinades convocatòries i d'aquesta manera es pugui entrar a l'any 2010 amb força per combatre els 555.000 aturats que hi ha Catalunya en aquests moments. No ho entenc. Se suposa que tot això hauria de tenir una prioritat absoluta, seria lògic pensar i fer-ho, no? I del sector de la discapacitat ja en parlarem també.

Girona, Google Earth

Ahir mentre esmorzava al bar de la cantonada (Empúries amb Bilbao) va aparèixer el cotxe que retrata els carrers pel Google Earth. Va fer-me gràcia veure’l. Aquest programa, aquesta aplicació ens permet, especialment a la gent amb mobilitat reduïda veure els carrers i la seva accessibilitat. De moment el podeu provar de mirar com estan les barreres arquitectòniques a les ciutats que ja tenen aquesta disposició. En el Diari de Girona vaig llegir que el cotxe estava retratant Girona i el primer pensament que vaig tenir va ser que quedarem una mica malament, pel que fa a barreres vull dir.

De fet, a la cantonada que abans deia, hi ha un pas de vianants que no està adaptat. Tampoc ho està un que s’acaba de fer nou –a quatre passes més amunt-, concretament al carrer Cartagena, una vorera nova que segurament ha estat feta per la mateixa empresa constructora que hi ha fet un edifici nou d’apartaments. Sembla mentida. Coses noves que s’estan fent i amb barreres. El Google Earth ens delatarà, ens deixarà al descobert i tothom podrà veure que hi ha carrers que sent nous com són, encara s’hi fan coses velles.

Tinc ganes de que Girona pugui veure’s a Google Earth, en la seva versió més propera, més pràctica. Hi quedem retratats. S’hi podrà veure algunes fotos lletges. La Girona que no enamora gaire, la Girona de les coses mal fetes quan seria ben senzill fer-les bé. Si és que al final tot se sap...

Costa una mica més

Notícia, del Diari de Girona, El Punt i l'AVUI. L'Associació MIFAS, que agrupa persones amb minusvalidesa física, està patint els efectes de la crisi i el nombre de persones que pot col·locar al mercat ordinari de treball ha caigut en picat els primers mesos de l'any. Segons ha advertit el seu president, Pere Tubert, normalment aconsegueixen trobar feina a prop de 80 persones, però si les xifres continuen com fins ara només aconseguiran feina per la meitat de persones. Les xifres parlen soles ja que, durant el primer trimestre de l'any, Mifas només ha aconseguit feina per a 12 persones mentre que fa dos anys ho feia per a 20. En canvi, la borsa de treball de l'associació no para de créixer. El 2008, s'hi van inscriure 266 socis nous.

Trencar tòpics

Avui el Diari de Girona porta diferents notícies relacionades amb la discapacitat. Hi ha notícies sobre l'eliminació de barreres arquitectòniques a la ciutat de Girona, però també publica una nota emesa per l'agència EFE que em sembla interessant penjar. Trenca els tòpics que molta gent té dels treballadors amb discapacitat.

Els dos milions de discapacitats en edat laboral a Espanya pateixen la taxa més alta d'atur, superior al 30%, essent els treballadors que menys falten per malaltia al seu lloc de treball. A més, la seva contractació reporta les bonificacions més altes a les empreses. A la presentació d'una guia d'accessibilitat per a empreses, l'exministre de Treball i Afers Socials, Jesús Caldera, ha criticat que els dilluns posteriors a un període festiu es produeixin més baixes per malaltia que a la resta de dates, el que demostra un frau "evident". Aquest fenomen es redueix a la meitat en el cas de les persones amb discapacitat, per tant el seu compliment del treball és "molt més honest", va dir Caldera, que presideix la Comissió Parlamentària de Polítiques de Discapacitat.

La columna d'en Jordi Xargayó, Diari de Girona

La columna d'en Jordi Xargayó, director del Diari de Girona, avui diumenge 25 de gener.

Com d'equivocat estava el singular filòsof català Francesc Pujols amb la seva famosa profecia (o boutade, en francès) que arribaria un dia que els catalans, pel sol fet de ser-ho, ens ho trobaríem tot pagat. No només el Govern de l'Estat no ens retorna el que ens correspon, sinó que donem sis milions d'euros per rehabilitar un edifici al centre de València; tres milions d'euros per a una escola de Perpinyà quan aquí molts alumnes han d'estudiar en barracons; creem llocs de treball a l'estranger obrint unes ambaixades buides de contingut; financem unes jornades al Brasil sobre l'autodeterminació dels pobles indígenes; ens gastem, només aquest any, 4,6 milions d'euros en les comunitats catalanes a l'exterior mentre aquí tenim entitats socials, com MIFAS amb dificultats per subsistir; i una llarga llista interminable de subvencions diverses. Tot plegat per acabar essent l'únic govern d'Europa que té un conflicte diplomàtic amb Israel. Francesc Pujols ignorava aleshores que, amb el pas dels anys, la classe política catalana prendria com a referent el seus homòlegs argentins, que van arruinar un dels països més rics del món.

Diari de Girona, Residència de MIFAS

DIARI DE GIRONA, Publicat avui 4 de gener de 2008. Fer obres per crear quatre noves places a la residència que té al carrer Empúries de Girona. I obrir dos nous equipaments a la ciutat i en algun punt de la costa de l'Empordà. El primer projecte ja s'està fent realitat (de fet, les obres són a punt de començar) i els altres dos els està estudiant però falta perfilar-los i definir-ne el finançament. L'entitat gironina Mifas (Minusvàlids Físics Associats) té clar que tot plegat ha de ser una realitat, i més tenint en compte que hi ha llista d'espera. De moment, els treballs a l'edifici del carrer Empúries estan a punt de començar amb els diners que l'entitat ha rebut d'una caixa d'estalvis i de l'Estat. Es tracta de l'única residència que ara mateix té Mifas (i una de les úniques de la demarcació per a persones amb discapacitat física), i és el lloc on viuen 32 persones: 28 a la residència pròpiament dita i 4 a la llar residència, aquestes últimes amb un grau de disminució menor. Però n'hi ha unes quantes més que esperen tenir un lloc per viure sense haver de dependre dels familiars. "Viure a la residència ha de ser com estar a casa", explica la directora del centre, Susi Molina, que afegeix que per això mateix l'objectiu no és que hi hagi moltes places, i que explica que "és molt difícil que hi hagi llocs lliures perquè la gent es queda aquí fins que decideix marxar o mor".És probable que algunes de les persones que ara mateix l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (Icass) de la Generalitat té en llista d'espera tinguin lloc d'aquí a poc temps a la residència de Mifas perquè l'entitat hi afegirà quatre noves places amb els diners que ha rebut d'una donació de Caixa Sabadell: 21.000 euros, que se sumen a una quantiat similar que abans hi havia destinat el Ministeri d'Educació, Política Social i Esports.

L'obra és complicada perquè s'ha de tirar a terra una part de l'edifici, la que actualment ocupen els despatxos mèdics i d'infermeria i els espais per als voluntaris, i fer que estigui condicionat per a persones que van amb cadires de rodes: passadissos de com a mínim un metre vint d'amplada, ascensors més amples i habitacions amb un espai lliure de com a mínim tres metres de diàmetre perquè els que van amb cadires puguin moure's-hi sense problemes.Projecte inèditA banda d'aquesta residència, a Girona ciutat Mifas està estudiant seriosament obrir un altre centre que té unes característiques que no encaixen amb cap dels tipus de llar per a discapacitats físics que té en compte el Departament d'Acció Social i Ciutadania. "Tindria, com la del carrer Empúries, les portes obertes i cap horari d'entrada o sortida, però seria un lloc amb facilitats per a les persones que volguessin venir des de fora de Girona cap a la ciutat amb l'objectiu d'estudiar-hi o de treballar-hi. Serien persones amb un grau de discapacitat que no requerís haver-los de fer canvis de postures a la nit, i interessades en el model econòmic que es plantegés", diu Molina.I és que les persones que viuen en residències com la que ara té Mifas a Girona acaben disposant finalment d'un 25% per cent de la paga que els pertoca per la seva minusvalidesa, al voltant d'uns 190 euros al mes. La resta se'ls queda l'Icass i els fa servir per pagar la residència. Si aquestes persones estan ocupades en un Centre Especial de Treball (empreses que tenen un elevat nombre d'empleats amb discapacitats), "el sou que cobren és tan poc que moltes vegades es pregunten si els val la pena treballar", afegeix la directora del centre.Per tot plegat, diu, caldria buscar solucions "atractives" per a les persones que anessin a la nova residència, que es preveu que sobretot serien joves que han patit discapacitats per malalties o accidents.

A prop del mar. D'altra banda, l'entitat ha explicat que també té en ment crear una altra residència en algun punt de la costa de l'Empordà. En aquest cas, seria similar a la del carrer Empúries però tindria places de respir (aquelles on van les persones amb discapacitat física que viuen amb familiars però que se'n separen en períodes concrets, com els caps de setmana) i fins i tot podria ser un destí de programa de vacances.

Sense complexos

Avui en el suplement L'Aula del Diari de Girona hi surt un petit article que explica l'experiència que suposa per l'escola St.George's School la presència d'un membre de l'associació que explica als alumnes l'esport adaptat per a persones amb disminució. Aquesta és una petita mostra de la feina que s'està fent a diverses escoles de les comarques de Girona i que també s'hi suma les aportacions que MIFAS fa per prevenir els accidents de trànsit. La casa compta amb gent que és capaç de transmetre amb entusiasme les possibilitats que tenim els discapacitats a l'hora de fer esport -feina que fa en Manu Heras - i d'una altra manera diferent, fer prevenció d'accidents, en aquest cas per part d'en Xavi Terradas, l'Isabel Juscafresa i l'Elvira Serra. Tota aquesta gent té una bona capacitat de seducció que enganxa ràpidament.

Quan jo era petit, a la meva escola, mai vàrem tenir cap visita que ens expliqués que el món era rodó i que els de sota no cauen, encara que teòricament caminin al revés. És una manera de dir-ho, però si de petit un pot aprendre conceptes senzills i fàcils, de gran i de més gran podrà viure la vida amb més intensitat i sense repartir complexos amb la mirada.

Estimada Carme

El passat dissabte 28 de setembre, la Consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila publicava un article al Diari de Girona on parlava de la Llei de la Dependència i els seus processos de participació. Aquesta qüestió no és el que més preocupa a la gent. Jo penjo aquí una petita reflexió, amb la poca esperança -ho admeto- de què la cosa millori o s'hi pugui fer alguna cosa.

Veiem en el teu article del Diari de Girona del passat dissabte que fas una explicació del seguiment que la gent del teu Departament fa sobre la qüestió de la dependència i com s’està gestionant actualment. En el teu escrit fas un resum dels processos de participació que existeixen i ens recordes que la Federació ECOM està present en aquestes taules informatives i consultives. MIFAS, lògicament pertany a la Federació i per tant hi estem representats de forma indirecta.

Quan MIFAS planteja la seva decepció sobre la Llei de la dependència i la seva aplicació a Catalunya no qüestiona tant els canals de representació que existeixen, sinó l’eficàcia que dius que teniu a l’hora de la seva aplicació. No discutim si els administrats estan informats pels administradors, sinó més aviat la poca satisfacció existent entre els usuaris o si vols els administrats, sobretot després que els polítics feu d’aquest tema una bandera de la qual ha quedat palès que al final és un gran bluf, una aixecada de camisa, permetent que la gent s’il·lusioni amb tanta propaganda i quan la gent necessita uns recursos que heu anunciat del tort i del revés queden decebuts, enganyats i amb una gran sensació de tristesa i d’impotència.

Queda clar que amb els col·lectius vulnerables us hi veieu amb cor de fer-ne un ús inadequat, poc ètic fins i tot; fent una demostració d’una certa mala fe. La llei de la dependència no és una oportunitat a la que la classe política heu de recórrer per presumir sobre les polítiques socials, sinó ha de ser una eina que permeti a la gent i a les famílies poder canviar i millorar les situacions que en molts casos són molt complicades.

No n’hi ha prou en dir al diari que la llei funciona perquè hi ha un òrgan on les entitats estan representades. Aquesta no és la qüestió important ni tampoc la que més preocupa a la gent de MIFAS i si tu vols a la gent d’ECOM. El que ens preocupa a nosaltres, com a organització d’autoajuda de les persones amb disminució física és que la Llei de la dependència i la forma de gestionar-la a Catalunya és francament millorable, i no ens agrada que se’n presumeixi quan tot plegat és un desori i quan a qualsevol altra comunitat autònoma és més fàcil ser una persona disminuïda i viure-hi amb una mica més de dignitat que no pas aquí, tot i que teòricament nosaltres som els moderns, els que ens avancem sempre, o això expliquem entre uns i d’altres.

A nosaltres ens agradaria que tot plegat fos d’una altra manera, i estem a la teva disposició per si tu vols canviar l’estil amb la pretensió això sí, de que la nostra gent tingui el què ha de tenir. Carme, nosaltres igual que la cançó d’en Llach, volem dir-te que hi som, si tu vols ser-hi...

MIFAS, al Diari de Girona, dependència

Notícia publicada avui en el Diari de Girona. Declaracions del President de MIFAS sobre la llei de la dependència i la seva aplicació a les comarques de Girona.

La Llei de la Dependència va entrar en vigor a principis del 2007 però, des d'aleshores fins ara, l'entitat Mifas -Minusvàlids Físics Associats-no ha pogut saber quants gironins han estat valorats, quants n'hi ha que són majors de 65 anys, quants estan cobrant els ajuts que la llei ofereix i quines quantitats s'estan cobrant. El president de Mifas, Pere Tubert, ha reiterat les crítiques a la "confusió" que la llei ha generat des que va entrar en vigor, i s'ha queixat que l'associació gironina, una de les més potents de Catalunya en l'àmbit de la discapacitat física, "no sigui present en cap mesa de negociació" del sector. Per la seva banda, fonts del Departament d'Acció Social i Ciutadania han indicat que en els propers dies es coneixeran dades de la situació a la demarcació. "Intentem esbrinar com estan les coses, però tenim la força que tenim", va lamentar Tubert, que va afegir que "ningú sap qui està cobrant i a qui s'està valorant".

Mifas compta amb al voltant de 2.700 socis, té uns 350 treballadors i diversos equipaments a les comarques gironines, entre centres de dia, centres especials de treball i residències. "Però si les mateixes persones no ens ho expliquen, no podem saber a través d'elles quin tipus d'ajudes cobren".De fet, segons Tubert, hi ha casos en què ni les mateixes persones saben si han estat valorades o no. Això passa, ha indicat el president de Mifas, sobretot en el cas dels ciutadans amb discapacitats que viuen en residències públiques, "que han estat valorats d'ofici però ni se n'han assabentat". La confusió sobre la Llei de la Dependència també s'està produint, segons Tubert, perquè els barems que s'utilitzen per valorar en el cas d'aquesta norma són diferents dels que es fan servir per valorar una minusvalidesa. De manera que, en opinió del president de Mifas, ara mateix la situació "és una loteria, o sigui, has de provar-ho, que tinguis sort i que cobris aviat".Pel que fa als cobraments, Tubert va explicar, ja a mitjans de maig, que alguns dels socis de l'entitat havien optat per no demanar els ajuts de la Llei de la Dependència, conscients que acabarien reduïts a zero, a conseqüència dels descomptes que la norma aplica als ajuts que les persones discapacitades ja reben de la Seguretat Social." La consellera Carme Capdevila va dir que tothom cobraria un mínim, però això requereix una reforma de la llei", va explicar Tubert, que també ha criticat que no queda clar de quina administració són la responsabilitat i les competències en l'aplicació de la norma.Per tot plegat, el president de Mifas ha reclamat que es faci públic quantes persones han estat valorades, quantes eren majors de 65 anys, a quants s'ha fet ja efectives les ajudes i quina mitjana de diners han cobrat. En aquest sentit, fonts del Departament d'Acció Social i Ciutadania han indicat que la consellera Capdevila oferirà, en breu, dades sobre l'aplicació de la Llei de la Dependència a la demarcació

Una de taxis

La companya de guerra de MIFAS, l'Anna Maria Guillén ha fet una carta al Diari de Girona explicant l'aventura d'anar a Blanes amb taxi. El tema dels taxis és complicat vagis on vagis i sempre surten versions força estrefolàries. És una aventura córrer per aquest món, però s'ha de fer. Penjo aquí la carta publicada per l'Anna, que també podeu veure en el seu bloc.

Anant en cadira elèctrica m´he trobat amb coses molt kafkianes, però aquesta s´emporta un dels premis grossos: si no disposes de mitjà de transport propi a Blanes, et converteixes en una mena d´ostatge. M´explico.Un municipi com l´esmentat, amb la taxa de creixement disparada, i la quantitat de turisme que visita la població cada any, no té cap taxi adaptat. Això si no vols moure´t del poble no té cap problema, perquè la flota d´autobusos està adaptada. Les complicacions comencen quan has d´anar a Girona, l´autocar que fa aquest recorregut és inaccessible, del tren ni en parlem, o sigui que ens queda l´opció més cara, la dels taxis. Però recordem que com he dit abans, no n´hi ha cap on poder anar amb la cadira elèctrica. Bé, aleshores li hem de demanar a un taxi adaptat de Girona que ens vingui a recolllir, i? sorpresa, no volen fer aquest servei perquè els taxistes de Blanes no els deixen. Avui he trucat al taxi de Girona i m´han dit que faran el trajecte si van acompa­nyats a l´entrada de Blanes per fer veure que van a recollir un familiar de la persona que va amb ells. O sigui que primer em treuen la capacitat d´escollir el lloc on vull anar, segon em treuen la poca independència que em queda i tercer si aconsegueixo sortir de Blanes, em costarà un ull de la cara (pot ser hauria d´empenyorar la cadira per pagar el taxi? clar que sense cadira no tindria problemes). Que dur que és ser discapacitat.

Un botó i sense barreres

Tinc ganes d'arribar-me fins a l'aeroport de Girona per veure aquests nous panells que han posat en marxa i que serveixen perquè les persones amb problemes de mobilitat puguin demanar ajuda. Això els d' AENA ho han posat per tal de donar acompliment a una directiva europea que entra en vigència demà o un dia d'aquests, i suposo que s'haurà fet el mateix a la resta d'aeroports. He vist la notícia a la última pàgina del Diari de Girona i dinant també ho deien a la televisió. (a la televisió parlaven de Barcelona, és clar..) El diari d'aquí diu que han contractat a 70 persones per fer aquesta feina. De tota manera si continuem fent aeroports a l'engròs, la mobilitat serà un problema general. El de Girona té -a diferència d'altres- aquest avantatge, tot i que tenen ganes d'allargar l'edifici i carregar-lo de botigues d'aquelles que venen tabac, colònies i xocolata suïssa. Hi aniré a donar un vol i pitjaré el botó; a veure què passa...

Faig una mirada també a la web d'AENA i veig que pots demanar aquesta assistència (pitjar el botó, diguem-ne) per Internet. Feu clic aquí PMR