Faig còpia textual del post que ha fet el blocaire i amic Giralt. No volia pas fer-ho, però no he pogut resistir la temptació. Fa una descripció de la fauna que hi ha en el món de la discapacitat física a Catalunya, aquella que diu que representa a la gent. La que ens representa allà, dellonsis, com es digui.. més enllà, diguem-ne.Ahir a la tarda, quan em dirigiria a casa meva després d'haver pres una cervesa i les seves corresponents tapes amb la meva companya, em vaig trobar repostant a la gasolinera del meu poble, a un bon amic del meu pas pel consell Estatal de
COCEMFE. Aquest amic era Carlos Laguna, actual president del
CERMI Comunitat Valenciana. La seva pregunta va ser: Com estan les coses a Catalunya entre els coixos? Em va agradar la vostra intervenció l'última assemblea. La resposta a aquesta pregunta va ser per la meva banda una anàlisi sintètica en menys de cinc minuts, que intentaré reproduir: A Catalunya les persones amb discapacitat física estem organitzades entorn a un únic moviment associatiu estructurat que és la Confederació ECOM Catalunya. Després hi ha diferents personatges de còmic que han sortit material i físicament dels llibres per a tenir vida pròpia i intentar ser el més semblats a persones "normals". Entre els diferents personatges destaquen per ordre de repartiment:
El Cojo Manteca; aquest és un dels personatges més
Frikys que et pots tirar a la cara. És la persona idònia per a llepar el cul a qui faci falta, fer els treballs bruts per als seus protectors (va tenir una bona escola en el món de la política). No sap fer la “o” en un canut, però no li fa falta ja que té grans habilitats com a tècnic en clavegueres, el que el fa imprescindible per a determinades estructures.
Misys Leather (com diu l’
Astérix); és un senyora de prominents pits que normalment utilitza com a primera línia de defensa. Intenta fer bandera de totes les seves debilitats com a personatge, per a presumir d'elles i així fer creure que aquests són punts forts de la seva personalitat. Parla molt sovint de sexe, perquè mai no s’ha fotut un rosco. Intenta ser agressiva en les seves discussions, perquè ella mateixa no creu en els seus propis arguments. I segons afirma l’
Astérix, va sempre vestida amb un loock sàdic i agressiu, sembla tenir el fuet tot el dia a la mà. En definitiva un personatge istrionic.
La Mare de Déu de Lourdes; aquest personatge neix de la sofisticació com a dona fortament lligada a la cultura i d'una casta social excelsa. I per aquest sols fet, es considera tres graons més amunt que la resta de la humanitat. Sap molt bé com fer relluir la mediocritat del Cojo Manteca, i d'aquesta forma es converteix en la seva mà dreta. En resum podríem dir de que encaixa perfectament en la descripció de “
Gauche Divine”.
The Lhairet Woman; una dona capaç d'empassar-se qualsevol cosa que sigui digerible, i si no ho és potser també és capaç d'empassar-ho És intel·ligent i per tant, anteposa els seus objectius individuals als col·lectius.
Amb aquestes quatre pinzellades, li vaig definir al Carlos el panorama dels coixos catalans. Ara, això sí, qualsevol semblança amb la realitat de l'anteriorment exposat, pot ser que sigui pura coincidència, o no. Però de qualsevol manera Bye, Bye...
La notícia del dia ha estat la proposta que Barcelona fa per ser novament una seu olímpica. Candidata per organitzar els Jocs d'Hivern de l'any 2022 -que lluny que sona això- fent competència a d'altres que també fan propostes, com ara Saragossa-Jaca. El primer que m'ha vingut al cap quan he escoltat la notícia és que tot plegat era una animalada per aixecar una mica els ànims del país, que viu un moment -jo diria- molt complicat. De fet encara no sé què dir, però admeto que si volem veure alguna vegada el túnel de Tosses, la línia de tren Puigcerdà-Barcelona desdoblada i una mica més ràpida, si volem alguna d'aquelles coses utòpiques que fa 50 anys que anem dient i encara no s'han fet, suposo que l'excusa aquesta de la cosa olímpica és perfecte.
